dimarts, 29 de desembre del 2015

La Cup fa trampa








M'he decidit a publicar la meva opinió una mica tip de sentir i llegir que la Cup és un exemple de democràcia i coherència. I m'he decidit perquè la meva opinió és que no ho són de democràtics.

Junts pel Sí i la Cup van parlar de presentar-se plegats a les eleccions del 27S, millor dit, que la Cup s'integrés a la candidatura Junts pel Sí.

La Cup va decidir que no, jo hauria preferit que ho hagués fet, però decisió del tot respectable, res a dir.

Jo no sé com van anar les converses i tampoc ara és important, però el que considero fonamental pel que vull argumentar és que el més lògic és pensar que van ser unes converses d'igual a igual. Abans de les eleccions dues formacions que es plantegen anar juntes el més lògic és que defensin els seus punts de vista d'igual a igual, sobretot quan una de les formacions mai havia comparegut en uns comicis i l'altra sí però havia obtingut una petita representació. Sigui com sigui fan els seus plantejaments i conclouen anar per separat.

Ara bé, tot i no anar en la mateixa candidatura, Junts pel Sí i la Cup tenien la mateixa idea troncal dels seus respectius programes: la independència de Catalunya. I uns i altres també coincidien en donar caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. Les dues úniques formacions que coincidien en totes dues coses

Junts pel Sí defensava un procés de desconnexió d'uns mesos, i la Cup defensava que si a més de les eleccions la independència guanyava el plebiscit, obtenir per tant la majoria de vots, dur a terme una Declaració Unilateral d'Independència.

Per tant discrepant en la forma, coincidien en el fons de la part troncal dels seus programes. Tant és així, que quan parlaven de guanyar el plebiscit sumaven els vots que obtinguessin Junts pel Sí i ells mateixos, deixant clar per tant que discrepant en la forma, en la part fonamental representaven el mateix: assolir la independència.


Tant era així aquesta percepció, que moltes persones independentistes consideraven quasi bé indiferent votar una formació o una altra. Jo personalment, i segur que no sóc l'únic de cap manera, conec a diverses persones que volien la victòria de Junts pel Sí però que van votar la Cup per ajudar-los a que tinguessin una bona representació.

Es celebren doncs les eleccions  i Junts Pel Sí les guanya de manera rotunda i treu més de cinc vegades més vots que la Cup. El resultat en escons és que la Cup queda lluny de Ciutadans, per sota del PSC, frec a frec amb Catalunya sí que es pot i Partit Popular.

Per tant, amb els vots i representació obtinguts, per ells sols no poden fer gran cosa.

Però seguint els seus propis arguments, la independència que representen ells i junts pel sí, ha guanyat de manera absoluta les eleccions i tenen plegats la majoria absoluta folgada.

Així es presenten a la primera compareixença, proclamant la victòria de la independència i lamentant que tot i que per molt poc, no s'havia guanyat el plebiscit.

Com que les dues forces de la independència han guanyat les eleccions i Junts pel Sí per poder investir president i tirar endavant el govern necessita els vots de la Cup, s'inicien les converses per trobar un acord.

I aquí és on la Cup fa una trampa inadmissible, intolerable i antidemocràtica.

La Cup es presenta a les converses amb la mateixa actitud d'abans de les eleccions, a parlar d'igual a igual amb junts pel sí. I no, ja no es pot presentar d'igual a igual, hi ha hagut unes eleccions i un resultat. I el resultat és que el programa d'una formació ha obtingut 1.600.000 vots i l'altre 300.000, per tant com que comparteixen la part troncal dels seus programes, tant és així que la pròpia Cup parla de victòria de la independència, perquè compta els vots del junts pel sí en l'objectiu comú, com que comparteixen la part troncal, la formació amb menor resultat té l'oportunitat d'influir en aspectes importants de l'acció de govern, fer que la seva veu sigui escoltada, i decisiva.

Per dir-ho d'una manera matemàtica només per entendre'ns, té la capacitat de ser influent en la formació guanyadora en la mateixa proporció dels vots que ha obtingut respecte la guanyadora.

El que no pot fer és negociar amb junts pel sí com abans de les eleccions. Imposar desproporcionadament les seves tesis és no respectar el vot de la ciutadania i per tant és no ser democràtic, així de senzill.

Abans de les eleccions tu pots dir: mira si no és com jo vull, no podem anar junts.

Després de les eleccions ha estat la ciutadania que ha situat a cadascú i per tant l'obligació de les forces amb representació és actuar en correspondència a aquests resultats.

La Cup es va presentar a les eleccions defensant que eren plebiscitàries i en conseqüència que la part fonamental del seu programa era la independència.

Resulta que ha guanyat les eleccions l'altra única formació que defensava que eren plebiscitàries i que per tant la part fonamental del seu programa era la independència.

I ha guanyat una respecte l'altra  en una proporció de més de cinc vegades de diferència.

Per tant si la Cup finalment no permet la investidura perquè considera que no pot aplicar les seves tesis, si us plau no diguem més cops que són un model de democràcia, ho són de no democràcia.





dissabte, 19 de desembre del 2015

El pas del temps i el orden de los factores sí altera el producto



El noi finalment aquest curs va poder començar a estudiar el que ja fa anys que desitja i que no li generava cap mena de dubte.


No ha sigut gens fàcil. Massa llarg d'explicar, però hi ha mooolt poques places i això fa que entrar sigui molt i molt difícil perquè ras i curt has de ser el millor dels que es presenten candidats. L'any passat es va presentar a una universitat i no va aconseguir-ho, cap sorpresa. Va ser més aviat un test per poder preparar bé la prova de l'any següent. Enguany per tant es va presentar a dues universitats per mirar de tenir més probabilitats. Als pagadors de la carrera ens interessava molt que aconseguís entrar en una i no tant a l'altra.

A la primera es va quedar a unes dècimes de poder entrar, a l'altra va quedar el primer, el cabró, i per tant de cap i eufòric a matricular-se

Total que aquest Nadal com a estudiant de la universitat ha participat al costat d'altres companys dels concerts de Nadal d'una sèrie d'escoles i els concerts s'han fet a l'auditori de la universitat on estudia.

Nosaltres vam assistir al primer dels concerts, i a mi personalment em va causar els dos impactes següents

Vaig quedar meravellat de l'auditori de la universitat. Una preciositat, enorme, nou, modern, amb tot l'equipament necessari ... preciós

El segon s'origina directament al subconscient. Tinc dos fills, ja grandets oi? i per tant he anat a diversos concerts fossin de Nadal o no. En algun d'ells, han cantat amb l'ajuda i companyia de músics professionals. Uns senyors vestits de negre que ho feien molt bé però que tapaven els nostres fills en les fotografies.

Així que quan van aparèixer el centenar de criatures a l'escenari els meus ulls incoscientment va buscar el meu nen entre ells i de cop i volta el vaig trobar fet un home, vestit de negre assegut a davant i tapant les fotos dels pares abraonats amb les càmeres. I va tocar molt bé.

El pas del temps és aquella cosa que passa sense fer soroll i que de tant en tant et dóna una plantufada de consciència de cop.

Total que tornant cap a casa dalt de la moto, i no ho negaré, amb els ulls negats, vaig pensar que estava molt orgullós que estudiés allò que tant l'apassiona, allò que semrpe ha desitjat, allò que que tant li ha costat aconseguir, i que tingui unes instal·lacions tan sensacionals.

En definitiva, per un cop i sense que serveixi de precedent, molt orgullós de mi mateix, de poder donar-li aquesta oportunitat ... de poder fer-ho, ai no de cap manera, de fer-ho com podem.



Lila



Fa uns dies vam anar a sopar a casa uns bons amics. Tenen dues filles, una de catorze anys i una de 8.

En un moment donat em vaig quedar sol amb la nena de 8 anys

- Què tal? Tot bé?

- Sí

- i a l'escola?

- Bé ... vaja amb alguns problemes

(la cara era d'amoinada, valia la pena endinsar-s'hi)

- Has tingut problemes? I doncs què ha passat?

- Mira, el meu color preferit és el lila. Doncs fa uns dies li vaig deixar el meu rotulador lila a una nena i encara no me l'ha tornat




divendres, 27 de novembre del 2015

Movie Star












Aquesta és la història d'una sol·licitud de trasllat de línia telefònica per canvi de domicili. És molt llarg i espès. Si vols llegir-ho i mirar de seguir-ho fins al final, seu còmodament i desconnecta el telèfon. I si finalment ho entens, m'ho expliques. No és una queixa ni una crítica, no tinc cap ganes de fer ni una cosa ni l'altra, simplement és un relat.


El primer i més important que he de dir és que tot i que m'he decidit a escriure aquesta experiència, és, serà impossible explicar-la sencera i en tots els seus detalls i girs argumentals. Primer, i determinant, perquè la meva pobra capacitat m'ho impedeix, i segona i per rescatar la meva autoestima,perquè dubto molt que ningú hagués pogut retenir i recordar tot el que ha arribat a passar en aquesta història que va començar, creia jo,com una gestió entre un client i el seu proveedor, i que s'ha anat convertint en el temps, en un autèntic culebrot digne de les pitjors reposicions d'estiu de TV3.

Tot va començar cap a final de setembre quan un dia a casa els pares el pare em va comentar que no veia el plus, o més ben dit, que sí veia el plus però que no veia els dos canals de futbol, el plus Liga i el "partidazo".

Aquí va començar la meva relació amb el 1004 . Vaig trucar doncs al 1004 i vaig explicar la cosa. El primer que em va dir l'operadora va ser que ara anàvem a solucionar la cosa concreta del plus, però que el dia que volguéssim que truquéssim altre cop per solucionar el contracte perquè el pare estava pagant una fortuna, i que ara ho podia tenir tot absolutament tot inclòs pagant moltíssim menys. Va fer unes comprovacions etc, allò que et posen música i de tant en tant l'operadora s'hi torna a posar per dir-te que segueix fent comprovacions i que em mantingui en espera ... fins que es va tallar. Vaig haver doncs de tornar a trucar, l'operadora que s'hi va posar en aquesta ocasió em va demanar féssim unes operacions amb el descodificador, canviar algunes coses de la configuració etc. Acabades aquestes modificacions em va dir que desendolléssim del corrent el descodificador un minut. Així ho vam fer i un cop tornat a engegar continuava sense funcionar. Finalment em va dir que ella feia unes operacions i que en una hora aproximadament i amb tota seguretat es tornaria a veure el futbol. Jo ja havia de marxar, però l'endemà al matí el pare em va dir que res de res. En aquesta ocasió van ser els pares mateixos que van tornar a trucar i un cop explicada la història i que l'operadora va veure que ho tenien tot inclòs pagant una fortuna fora de cap tarifa vigent, els va dir que en uns dies hi aniria un tècnic. Així va ser, uns dies després hi va anar un tècnic que després de barallar-s'hi una estona i sense sortir-se'n li va dir al pare que no s'amoïnés, que li canviava els descodificador i tema resolt. Ho va fer i no, res de res.

Entre una cosa i l'altra ja érem a primers d'octubre i li vaig aconsellar al pare que ho deixéssim córrer. En menys d'un mes es mudaven de pis i que en el pis nou ja contractaríem el paquet nou Movistar +, que li posarien tot nou, i s'hauria acabat el problema. Resignat a perdre's tot el futbol des del mes d'agost fins al novembre, el pare hi va estar d'acord.

Tot això era preescalfament, el veritable idil·li amb el 1004 comença a partir d'aquí. No sé quants cops he arribat a trucar, impossible saber-ho, però jo calculo unes 30 vegades, i asseguro que cap gratuïtament o de manera innecessària. He de dir que en totes les ocasions, que han sigut moooltes, en totes, l'amabilitat i ganes de trobar solucions per part dels diferents operadors que m'han atès han sigut dignes de destacar. El problema, de cap de les maneres ha sigut mai aquest.

Truco doncs al 1004 i dic que el titular tal de la línia qual es muda a final de mes, que si em pot confirmar que podrà mantenir el mateix nº de telèfon i que si és així amb quants dies hem de trucar per sol·licitar-ho per fer el canvi coincidint el màxim possible amb el canvi de domicili. M'informen que com que es tracta del mateix municipi no hi haurà cap problema per mantenir el nº i que compti uns 15 dies.

Quan en falten uns vint, truco per ara sí sol·licitar tota la gestió. A veure, la gestió no és del tot senzilla, té diferents parts. Per una banda s'ha de passar el nº d'un domicili a l'altre. Per una altra banda, s'ha de passar també l'internet, però ara a través d'un contracte fusión, que alhora ha d'incloure tot el paquet de futbol, i finalment que es dongui de baixa l'antic canal plus. Abans de trucar em faig el càrrec que són moltes gestions diferents, i que la trucada pot ser llarga.

Li explico tota la història a l'operadora que, com he dit, m'atén molt amablement i va fent per parts. Primer em diu que sol·licita el trasllat de línia ... uns minuts després em diu que ja està fet i que ara va per donar de baixa el plus ...després em diu que està sol·licitant el fusion ... o sigui anava fent i m'anava dient el que feia. En un moment determinat em diu que ja està tot fet i que només s'ha d'acabar de carregar tot al sistema ... i de sobte tut tut tut tut tut es va tallar. 32 minuts de trucada i sense saber si s'havia acabat de carregar del tot al sistema, tal com em deia.

Total, torno a trucar i li demano a l'operadora que s'hi posa ara si pot comprovar si l'operadora anterior havia pogut acabar tota la gestió o no ... uns segons de silenci i em diu que no consta que haguem sol·licitat res de res. Per tant tornar a explicar tota la història sencera. Em diu el mateix, que cap problema que la línia passi d'aquí a allà, que el canal plus vell jo l'he de donar de baixa a través d'un altre telèfon, que el fusion sí que el puc contractar i m'ofereix una promoció fantàstica que consisteix en tenir tot el plus inclòs, tot, per només 9,90 € al mes fins el 31 de desembre i que llavors truquem per dir quins continguts volem mantenir i quins no. Li dic que i tant que interessa i que ja ho està fent  i tornem a començar el procés de "esperi un moment que ara estic sol·licitant el trasllat de línia ...ara estic fent això ara estic fent allò .... " anem al gra doncs, igual que abans, mentre esperava confirmació que tot estava fet .... tut tut tut tut tut tut tut tut es torna a tallar.

Tornem-hi doncs. Torno a trucar, torno a explicar toooota la història, que cada cop és més llarga, trasllat, internet, movistar + amb la promoció 9,90 € ... més difícil d'explicar i jo tinc menys ganes de fer-ho ... i repetim un altre cop tooooota l'escena. He dit tota oi? Doncs com acaba? tut tut tut tut tut tut.

M'ho estic passant bomba. Torno a trucar i tornem-hi un cop més com Bill Murray.

L'operadora que m'atén aquest cop em diu que és possible que tota la feina estigui encarregada, que un cop s'han introduït unes gestions per fer en el sistema, aquest tarda unes hores a mostrar-les, per tant que el fet que ara no apareguin no significa necessàriament que no estiguin fetes i m'aconsella trucar passades unes hores. Un altre cop una circumstància que cap operador anterior m'havia dit però que em sembla té una certa lògica. Total, meitat per aquest argument i meitat perquè n'estic fins allò que no sona, no truco fins l'endemà.

Passades doncs 24 hores torno a trucar i no tinc més remei que tornar a explicar tooooota la història. La persona que m'atén em diu que no consta que s'hagi encarregat res,  que es fa perfectament càrrec de tot el que m'està passant i que estigui tranquil que ho resoldrem segur. A mig fer les gestions em diu que el sistema té un problema que no permet fer cap gestió, que és una cosa temporal, que amb deu minuts s'haurà arreglat i que atenent la meva mala experiència no em vol tenir al telèfon. Que pengi i ella es compromet a trucar-me quan aquest problema  estigui resolt, calcula uns deu minuts. Penjo doncs, i passat un quart o vint minuts efectivament em truca i em diu: miri tot i que el sistema ara funciona perfectament, no el vull tenir al telèfon esperant, em sap molt de greu tot el que li ha passat, així que repassem tot el que s'ha de fer perquè vostè tingui la certesa que jo ho tinc clar, i vostè oblidi-se'n, jo destinaré l'estona que calgui a encarregar-ho tot, no pateixi. Així ho fem, repassem tot el que s'ha de fer, em confirma que efectivament no hi ha d'haver cap problema de cap tipus li agraeixo molt la seva amabilitat i penjo.

Amb l'experiència adquirida, espero no 24 si no 48 hores a trucar, em sap greu, no me'n puc estar, per comprovar que tot està encarregat i en curs ... un moment si us plau ... perdoni, aquí no consta que s'hagi encarregat res.

Per tant tornem a començar de zero, sí sí, de zero. Explico tota la història.Que és un titular que es canvia de domicili, que el domicili actual és aquest que el nou és aquell, que té un internet però que ara volem un fusion, que el nou fusion sobretot ha d'incloure el futbol i per tant volem la promoció dels 9,90 € al mes que ho inclou tot, que per altra banda s'ha de donar de baixa el plus perquè fruit de la fusió de les dues empreses ja està inclòs en el paquet Movistar + etc.

Clar, amb totes aquestes gestions fallides han anat passant els dies i ara ja no en falten 15 que és el temps aproximat que sempre m'han dit que es tarda en enviar-te un operari a fer el trasllat de línia, ara ja falta menys d'una setmana ... total que l'operador que m'atén ara em diu que vol ser honest amb mi, que és conscient que la majoria d'operadors diuen que es tarda uns 15 dies però que la realitat és que es tarda un mes. Sensacional. La segona gran notícia que em dóna és que això que m'han dit que un cop instal·lat ja tindrem tot el paquet de televisió de la promoció no és cert, que quan ens facin la instal·lació el movistar + s'instal·la amb el paquet bàsic que en diuen familiar, que no inclou el futbol. Que un cop instal·lat i en funcionament s'ha de tornar a trucar al 1004 i sol·licitar contractar el paquet que es vulgui, en aquest cas el de la promoció aquesta de tot inclòs per 9,90 € al mes fins al 31 de desembre . Tot i aixi, que no hi havia cap problema amb el trasllat de línia i tota la resta.

Arribats en aquest punt ja em va invadir una sensació que ja no he deixat de tenir: la total inseguretat, la sensació  d'absoluta arbitrarietat. Que en funció de quin operador et toca et diu una cosa o una altra. I per tant indefensió i no tenir ni idea què passarà a continuació ni què fer quan passi aquesta altra cosa.


Dos dies abans de la mudança per tant molt pocs dies després de la trucada en la que em van dir que tardarien un mes, el tècnic que havia de fer tot plegat truca als pares per quedar. La mudança és divendres 30 d'octubre, queden per dilluns.L'operari es presenta el divendres en plena mudança i quan dic en plena mudança, qui n'hagi fet alguna ja sap què vull dir i els pares li diuen que s'hi posi, ja que era allà que s'hi posi. Efectivament s'hi posa i el primer que diu als pares és el nou nº de telèfon. Ep, no havíem quedat així, i a fe que com ha quedat explicat, ho vaig dir suficient vegades i totes elles els diferents operadors que m'havien atès havien confirmat que no hi havia cap impediment. Jo no sóc a la mudança, els pares em fan saber que passa això i parlo amb el tècnic jo directament. Em diu que ell té ordre de posar una línia nova i per tant que no pot fer el trasllat de cap manera.Ell mateix em dóna una possible solució, instal·lar-ho tot i un cop tot instal·lat sol·licitar el trasllat de línia, que això no té cap dificultat.  Li demano que no faci res fins que jo el torni a trucar, i truco al 1004. La persona que m'atén en aquesta ocasió, s'ho mira i em diu que no es pot fer el trasllat de línia i que s'ha d'instal·lar el nº nou. Em poso tossut que això no pot ser pas veritat, que per diverses circumstàncies ho havia hagut de demanar mooltes vegades i que en totes les vegades anteriors m'havien assegurat que no tenia cap problema, que de fet jo mateix era exemple, ja que fa dos anys em vaig canviar de pis i vaig mantenir el nº sense cap entrebanc ... i llavors em va treure un argument que em va deixar sense rèplica perquè evidentment jo de coneixements tècnics no en tinc. M'explica que en el domicili anterior la línia era de coure i que en la nova finca no n'hi ha, que només hi ha fibra òptica amb la qual cosa com que s'hi ha d'instal·lar tecnologia diferent, no es pot mantenir el mateix nº, que això probablement havia passat inadvertit a totes els operadors que m'havien atès anteriorment. Arribats aquí li insisteixo que em digui si no hi ha cap possibilitat de cap tipus i em demana uns minuts per parlar amb un superior. Passats aquests minuts em diu que l'única cosa que es pot fer és instal·lar la línia nova i que quan tot estigui fet sol·licitar el trasllat de nº, i em deixa clar que no em pot assegurar que es pugui fer, però sí que és l'única opció en aquest moment. Com que no em deixa alternativa i per altra banda el tècnic que hi ha a casa els pares ja m'havia proposat aquesta solució, doncs decideixo tirar endavant. Truco doncs al tècnic que era a casa els pares vivint a primera fila la mudança, i li dic que endavant que faci la instal·lació de tot plegat.

Em salto el que li va passar ara al tècnic perquè no té relació directa amb la Movie Star que estic relatant, si no que té a veure amb la dificultat de trobar la fibra òptica de la finca ... deixem-ho, el fet és que no va poder fer la feina i  va dir que tornaria dilluns a tal hora. Dilluns, dimarts ...res. Vam trucar al 1004, i en unes hores va tornar a trucar el tècnic per quedar, van quedar divendres 6 de novembre, una setmana després de la mudança a les 10 del matí. A les 10 en punt va trucar per dir que s'endarreriria i que arribaria entre dos quarts de dotze i les dotze. Va arribar a tres quarts de dues. Va marxar a tres quarts de vuit. Sis hores. Va tenir unes dificultats que com he dit abans tenen més relació amb la finca que no pas amb res més per tant ens ho saltem.

Finalment doncs després d'una aventura al costat de la qual les d'Idiana Jones fan adormir, ja tenim telèfon,un nº diferent de moment, però el més important ja tenim internet que pel pare és imprescindible. 91 anys, però fa moltes gestions per internet.

Mogut per la il·lusió truco de seguida al 1004 per mirar d'incloure de seguida el paquet promocional aquell que per 9,90 € fins al 31 de desembre tindria tot el futbol inclòs, i així diumenge ja podria veure el Barça, estrenaria la nova "joguina". I passa una cosa sensacional, una més vaja. Em diu que com que és tan recent la instal·lació que encara no apareix al sistema i per tant no es pot afegir res. Però que la promoció aquesta que li dic es va acabar el 31 d'octubre, que ja no la puc contractar. No va servir de res evidentment que mirés d'explicar-li que l'havia sol·licitat desenes de vegades abans del 31 d'octubre, que això no m'ho pot dir ... però francament ganes de discutir després de tot el que havia viscut ni una, i li dic que d'acord. Llavors em va donar una molt bona idea. Em diu, jo no li puc afegir res perquè encara no el tinc carregat, però si vol vostè mateix ho pot fer. Com que ja té el movistar + vagi a opciones faci tal i qual i veurà l'opció de contractar el futbol directament vostè a través del comandament a distància. Un cop fet, en unes hores ja ho tindria disponible. Molt bona idea, així ho vaig fer. Cap problema, va ser molt senzill i efectivament vaig trobar la manera de fer-ho ... "contrate ahora por 25 € mes todo el futbol .... contratar" Ho vaig fer i automàticament per pantalla ja sortia dins dels canals contractats amb un missatge que deia "activación en curso". Per tant tot perfecte, passades unes hores ja tindrà el futbol. Hem perdut de manera increïble la promoció aquella però deixem-ho, el que compta és que ja està, en unes hores ja ho tindrà.

Això era divendres al vespre, diumenge al matí encara no ho tenia disponible. Així que cap al 1004. una altra trucada surrealista. Em diuen que degut a una incidència tècnica no s'havia pogut materialitzar l'operació i que m'ho fa ell, l'operador en aquell moment. Li pregunto si serà visible immediatament i em respon en unes 24 h. Rondino i em diu que farà el possible per accelerar-ho. I ara ve la part surrealista, em diu que em fa el paquet no sé què que té tot el futbol per 50 € al mes. Li dic, no no perdoni, el paquet que jo vaig contractar amb el comandament deia clarament 25 € al mes. Un moment si us plau, ho comprovo ... perdoni Sr. no existeix cap paquet que valgui 25 € ... miri, perdoni, ara sóc incapaç d'explicar-li tot el que m'ha arribat a passar, si existeix o no existeix no ho sé, el que sí sé és que és el que deia  a la pantalla i jo no sé com transmetre-li que no tinc cap interès en enganyar-lo i encanvi sí el tinc tot per solucionar-ho. M'insisteix que només existeix el que em diu ell i li dic que endavant. Poca estona després em truca el 1004 a mi per dir-me que tenen una petició per activar amb caràcter d'urgència un paquet de futbol i em comuniquen que en una hora aproximadament estarà ja actiu.En falten dues per al partit del Barça. El Barça no el va poder veure, però sí més tard el Madrid que va perdre. Petit, ínfim, però consol.

El pare efectivament em va confirmar que havia pogut veure el Madrid però que de tant en tant es congelava la imatge uns segons. Deixem-ho de moment.

Arribats a aquest punt encara falten coses a fer. Tal com ha anat tot, no m'ho diu ningú però tinc clar que el pare pagarà la línia del pis anterior i el canal plus amb la seva màxima quota fora de mercat com un pepe si no fem res. Per tant truco al 1004, quasi la meva segona residència, per mirar de donar de baixa el canal plus.

Explico, miri s'hauria de donar de baixa contracte de canal plus perquè aquest titular s'ha canviat de domicili, en el nou domicili té una línia nova, allà s'ha fet un contracte fusion que inclou el Movistar TV amb el plus i per tant l'aparell Canal Plus ha quedat en desús. M'ha de dir com donem de baixa el contracte i què he de fer amb l'aparell canal plus. Resposta de l'operadora: no miri, resulta que Movistar i Canal Plus s'han fusionat i per tant vostè pot continuar gaudint dels continguts del plus sense fer res perquè ja els té integrats en .... tal i qual, miro d'intetrrompre-la i li dic, perdoni no m'he explicat bé probablement. Li dic que el titular ha canviat de domicili,que té una línia nova, que en aquesta línia nova s'ha fet un contracte nou de Movistar TV, per tant el que tenia en el domicili anterior encara està vigent i que l'aparell que tenia allà, el tinc jo sense fer-lo servir, i truco per sol·licitar donar de baixa el contracte i per altra banda que m'indiqui si he de tornar l'aparell en algun lloc i quin lloc és etc. I l'operadora va considerar el meu relat pluja i va tornar a emetre el mateix disc anterior. Li comunico que Movistar i Canal Plus s'han fusionat amb la qual cosa vostè no ha de donar de baixa res perquè pot seguir gaudint ... si algun valor té l'experiència és que aprens com van les coses, tot a la vida té un límit i vaig decidir penjar, no per desconsideració a aquella persona, si no perquè tenia la certesa que si tornava a trucar l'operador que em toqués em diria una cosa diferent. Així ho vaig fer i així va ser.


Torno a trucar, em surt un altre operador, explico la cosa i efectivament em fa un discurs totalment diferent. Sí, hem de donar de baixa el contracte del plus del domicili anterior, un moment si us plau ... d'acord, ja està. Ha de tornar el descodificador antic a un distribuidor, un moment que li indico el més pròxim a casa seva, prengui nota, carrer tal ...

Molt bé, reprenem doncs un tema, de fet el tema principal de toooota aquesta història i que, de debò per salut mental, havia deixat aparcat uns dies per descansar. Naturalment em refereixo a que els pares puguin tenir el nº de telèfon que han tingut els darrers 50 anys i que desenes de cops m'havien assegurat que no hi havia cap impediment que mantinguessin en el nou domicili.

Truco doncs al 1004 i arriba el moment més sensacional de tota aquesta Movie Star, moment màgic i que recordar-lo em fa posar la pell de gallina. Li demano el trasllat de línia després de seguir les seves instruccions. Instal·li la línia nova i posteriorment torni a sol·licitar el trasllat. M'ho diu tant l'operadora després de consultar els seus superiors com el propi tècnic. Què em contesta? Perdoni, això és impossible, havia d'haver demanat el trasllat de línia abans de fer el trasllat de domicili i que li instal·lessin la línia nova. Ara ja ho té tot fet i ara mateix és impossible fer el que em demana. Impagable, inadjectivable. La impotència de transmetre-li tot el que havia viscut que és el que tocava en aquell moment va ser màxima. Afortunadament no he pres mai drogues, però tinc la impressió que vaig experimentar sensacions similars a les que poden provocar les drogues. Els que em coneixen de més a prop saben però que costa molt treure'm de polleguera, a més tenia un as a la màniga ... tornar a trucar, no era segur que em solucionessin el problema, però sí era segur que em dirien una cosa diferent.


Com que als pares no els veig gaire amoïnats per aquest tema, i tinc les forces ja en reserva, sí que és cert que afronto la propera trucada com a darrer intent. Entre altres coses perquè mentre ho anem demorant, tenen les dues línies donades d'alta i per tant les van pagant les dues.

Per tant torno a trucar al 1004 i com que me la plantejo com a darrer intent, la trucada és per sol·licitar el trasllat i si no pot ser doncs sol·licitar la baixa definitiva del nº de tota la vida. No li explico a l'operadora que m'atén la història sencera, no, però sí suficient per a que es faci càrrec com ha anat tota la pel·lícula.

Resposta: Miri, farem el trasllat de línia i de tots els serveis contractats sense cap dubte. Ho assumeixo com un tema personal, tant és així que no li puc donar cap telèfon de contacte meu però sí li dono el meu correu electrònic. La gestió tindrà dues fases. Primera, en uns deu dies un operari anirà a casa els seus pares i els instal·larà la línia telèfonica exclusivament. Segona fase, uns dies després un altre operari anirà a vincular l'internet i el Movistar TV a la línia telèfonica que vostès volen mantenir i que ja tindran al telèfon. Necessàriament ha de ser en dues fases. Vostè no pateixi, jo assumeixo tota la gestió i se'm pot adreçar quan vulgui, però li asseguro que això ho resoldrem.Quan estigui fet, donarem de baixa la línia i tots els serveis contractats de la línia nova que vam posar.

La primera fase començava deu dies després, oi? Doncs l'endemà ja els trucava el tècnic, i pocs dies després ja era a casa els pares i efectivament va fer el trasllat de la línia telefònica. Ja tornen a tenir, després d'uns minuts de feina, el nº de telèfon de sempre. Uns dies després els torna a trucar i sí sí, els passa internet i Movistar TV a la línia que havia de ser. I tot actiu sense demores, instal·lat i tot el paquet actiu des del primer moment.

Amb aquest canvi tenim l'esperança que de rebot solucionem el fet que el Movistar TV se li congelava la imatge de tant en tant. No, no és així i sí, se li congelava la imatge suficientment sovint com per ser del tot empipador i encara que tots plegats ja ens morim de ganes de deixar mort aquest tema, encara no el podem tancar

Total hi va un altre tècnic. S'ho mira i remira i decideix canvia la ONT i el Router, no el descodificador.Hi parlo i em dóna unes explicacions tècniques per explicar-me perquè creu que així es resoldria el problema. S'ha de dir que millora però resoldre's no es resol. La imatge es segueix congelant de tant en tant, suficient cops per no poder-ho passar per alt.

Ja estem esgotats tots, i la mare em demana que ho deixem córrer que no vol rebre ningú més. Jo tinc l'efecte contrari, que precisament per l'esgotament de tot el que hem viscut no puc permetre que el servei sigui només parcial, precisament en allò que el pare més plaer i satisfacció li dóna, poder mirar el futbol.

Una altra visita del tècnic doncs, que canvia el descodificador, l'única cosa que faltava per canviar, i em diu que ja no hi pot fer res més.

Decidim per tant definitivament donar per tancada la gestió entre client i proveedor el 25 de novembre, quasi un mes després de la mudança, i dos mesos després, que són l'equivalent de dues vacances completes consecutives, de la primera trucada al 1004.


Com he dit em deixo moltes coses que sóc incapaç de recordar, però sí que explico el més essencial d'aquesta pel·lícula. He trucat altres cops, per exemple ara que ja ha acabat tot, per saber què té contractat el pare i quina quota mensual li representa perquè evidentment ja era incapaç ni d'intuir-ho.

Tampoc he explicat que, no pas en totes, però sí en diverses de les trucades mirava d'explicar a l'operador en qüestió que cada cop que trucava la història era diferent, i que això era per tornar-se boig. Però dir, escolti no em digui que no es pot fer això quan anteriorment m'han dit molts cops que sí es podia fer no serveix de res. El discurs que et fa, se'l creu del tot i per tant és impossible fer-li creure un altre.

Aquesta història no pretén ser una crítica ni una queixa, només l'he volgut escriure per mirar de poder-ho retenir abans d'oblidar tots els detalls, alguns d'ells totalment surrealistes. No he explicatr tampoc per exemple que quan un cop acabat tot vaig trucar per saber què coi tenia contractat i què pagaria, em van dir que pel paquet de futbol pagava 25 €, aquella quantitat que deia en pantalla i que que aquell operador que finalment em va activar el futbol em va dir que no existia ...

En podríem fer un munt de reflexions i fàcils demagògies. Ni ho pretenc ni em ve de gust.

Ha sigut una experiència brutal, inimaginable fa dos mesos, el dia que va començar

Penjo



dimecres, 4 de novembre del 2015

La Cup no vol Investir Mas



Una breu relfexió, des de la ingenuitat

Des de l'endemà del 27S que tenim un tema sobre la taula. Per una banda Junts pel Sí no es planteja cap altre presidenciable que no sigui Mas, i per una altra la Cup ha dit desenes d'ocasions que no pensen investir Mas.

Per cert, si Junts pel Sí hagués tret un sol escó més, aquest tema no existiria perquè amb l'abstenció de dos cupaires n'hi hagués hagut prou per investir Mas president, i l'Antoni Baños en campanya va dir en més d'una ocasió que estaven disposats a fer-ho.

Des del 27S per tant em faig una pregunta de la que encara  no he trobat resposta escoltant a tothom que puc escoltar

Junts pel Sí i la Cup estan d'acord que la legislatura serà de màxim 18 mesos. Junts pel Sí i la Cup estan d'acord que en aquests màxim 18 mesos el que es farà principalment serà posar en marxa la que s'ha anomenat desconnexió, i per tant la principal funció del govern durant aquests mesos serà dirigir i dur a terme aquesta successió d'esdeveniments de desconnexió. Passats aquests 18 mesos, eleccions per llavors sí escollir un govern per governar la primera legislatura de la República Catalana

Per tant, si Junts pel Sí i la Cup estan d'acord que aquests 18 mesos són de "tràmit", que el govern de debò s'escollirà posteriorment, la pregunta és: Què té de bo per al procés apartar el que ha sigut el president fins arribar aquí?

Entendria molt bé que la Cup no volgués investir un Convergent per governar quatre anys. Però si estan d'acord que ara no s'escull un govern per governar si no per fer la transició, què té de positiu per al procés apartar el que fins ara era el president?

D'aspectes i connotacions negatives per al procés se me n'acuden  molts i moltes, però de debò que no veig cap cosa positiva per a la materialització del procés que s'obtingui apartant en Mas. En què ens ajudarà? En què facilita l'assoliment de la independència?

Perquè si el tema és del tot innegociable com diu la Cup, que de cap de les maneres investiran Mas, és que el benefici per al procés i per a l'asoliment de la independència és evident i incontestable oi?  És l'únic que explicaria que no en volguessin sentir a parlar de cap de les maneres, no?

Sóc molt limitat, però de debò que no veig per enlloc aquest benefici evident i incontestable que justificaria aquesta intransigència que ens pot portar al fracàs i final

Alguna idea?


dimecres, 30 de setembre del 2015

En faig 50






Abans d'ahir vaig fer 50 anys.

No tinc cap interès en ocultar que mai m'havia impressionat tant una edat. Ni quan en vaig fer 20, ni 30 ni 40. M'ha impressionat, sí, fer-ne 50.

No parlo des de la tristesa ni des de la nostàlgia de la joventut el significat de la qual ja busco al diccionari, simplement, de quina altra manera sé parlar?, d'impressió.

Una impressió que fa que et passin coses pel cap que abans d'ahir no et passaven. Quan fas 19, 21, o 22, 23, o 28 anys ... què? doncs res, els fas i punt. Quan fas 50 anys li comences a veure les orelles al llop. De cap manera ho dic perquè em vegi al prestatge, només que veus que encares la recta final, i no només perquè comences a veure la meta, si no perquè el recorregut d'allò que pots o vols fer s'escurça. No m'estic retirant de la vida, de cap manera, de cap manera, dic que segons quin tipus de projectes als que et vulguis afegir per construir alguna cosa a mig o llarg termini doncs ja no et toca.

La teva trajectòria professional hagi sigut la que hagi sigut, doncs ara als 50 anys ja no té gaire recorregut ni de créixer ni de modificar-se. Clar que es poden fer coses, i tant, i miraré de fer les que pugui, però com ens va dir en Jordi Galí un dia a classe quan jo era un adolescent: vosaltres teniu la vida per davant, jo la tinc per darrere. Doncs també professionalment tenir aquesta sensació que queden coses per fer, clar que sí, però la trajectòria, ja està feta. Està més per darrera que per davant en paraules de Jordi Galí.


Insisteixo que no parlo des de la tristesa, només de la impressió. També és impressió tenir dos fills tan grans. El noi ja és universitari, entra i surt i fa la seva evidentment i la noia està en plena adolescència però amb una autosuficiència del tot definidora de com és i ha sigut sempre. Parlo d'impressió, com la que em va causar la dona fa uns mesos quan em va dir: en Martí ja ets tu quan et vaig conèixer.

Això que diem que els anys passen volant vol dir que no som conscients, que no fem conscient el pas dels anys. Estem massa entretinguts per adonar-nos-en, i de tant en tant rebem impactes que fan que t'adonis de cop que els anys han passat.

Impressió és també adonar-te'n que has anat acomiadant els teus referents, persones molt importants en la treva vida o gens importants però que han representat un símbol d'un moment, d'una època, d'un lloc, d'una determinada situació .... La desaparició d'avis, oncles, i amics, aquell cantant que t'agradava o aquell futbolista que havies admirat. Gent que ja havies conegut de joves, no de grans. Aquell veí de Sant Pol que any rere any era allà mateix, i de cop no queda ni el veí ni l casa on vivia.

Impressió d'adonar-te que has passat de tenir referents, punts de referència, a ser tu referent per a altres. No ho dic gens des del punt de vista d'exemple, no puc ser exemple de res, només que per a persones del teu voltant més joves ja ets aquell veí de Sant Pol que any rere any rere any era sempre allà per entendre'ns.

Impressió de començar a donar gràcies d'encara ser aquí. I d'això te n'adones sol i alhora per les felicitacions que reps. Mai ningú m'havia felicitat dient-me:què? content de fer-ne, no? Quan en fas 34 no t'ho diu ningú, no ho penses tu tampoc. I és cert, quan fas 50 anys ja has anat a uns quants comiats de persones que encara no els tocava, de cap manera, i no han marxat d'accident, si no de malalties a les que tots estem sotmesos.

En definitiva impressió de no identificar-me jo mateix amb aquesta edat i adonar-me que no identificar-m'hi no em treu ni un any, els tinc tots igualment. I no sentir-me identificat amb aquesta edat segur en una part molt important perquè he sigut i sóc el petit de sis germans que això et situa en una títol de petit que tant ells com jo et creus i per tant passin els anys que passin aquest títol t'impedeix identificar-te i que t'identifiquin com a gran 

Dues anècdotes d'això que explico.

Una persona m'ha dit: a sí? en fas 50? et feia més jove. Li he contestat: jo també.

El dia que vaig comunicar a la família que estava esperant el meu primer fill, un dels germans entre sorprès, content i potser emocionat em va dir: no ens ho pots fer això

És inevitable també, inevitable vol dir que no en tinc cap interès ni cap intenció, però passa sol, passa i ne vi ta ble ment, mirar enrere i fer un cert balanç. Fent sense voler aquest exercici que el subconscient m'obliga, no estic gaire orgullós de res del que he fet, però sí i molt dels meus dos fills, de com són i la personalitat que tenen, i haver tingut la capacitat no sé com, d'haver enredat fa ja quasi 30 anys la meva dona

Doncs sí, en faig 50, dono gràcies per trobar-me bé, i encaro el que m'ha de venir amb ganes de viure-ho.




divendres, 25 de setembre del 2015

Junts pel Sí

A data d'avui  ningú posa en dubte que les eleccions del 27 de setembre, són unes eleccions plebiscitàrties. El discurs de la por del PP i el seu darrer video electoral en el que l'únic que diu és que el PP estima Catalunya i no s'imaginen una Espanya sense Catalunya, ho ha acabat de demostrar. Tota la premsa internacional informa d'aquestes eleccions en clau plebiscit. Per tant aquesta és la nosta primera victòria, aconseguir que davant de tothom, en aquestes eleccions es vota si volem o no volem la independpencia de Catalunya.

No era fàcil, i com que no era fàcil, no estava clar que ho aonseguissim. Ho hem aconseguit. Davant de tothom, dels partidaris i no partidaris, dels analistes d'aquí i d'allà, dels partits que es presenten i dels que observen, davant de l'estat espanyol i davant de tot el món. 

Per tant un cop hem aconseguit això, nosaltres hem d'actuar en conseqüència i fer que el Sí guanyi de manera contundent i que es faci impossible cap interpretació que no sigui aquesta. I això es fa votant tots que Sí. Votant Junts pel Sí

Si aquest "consens" plebiscitari no s'hagués aconseguit, tenir més d'una formació que en el seu programa tingués la independència com a objectiu era del tot positiu, però un cop és inqüestionable per tothom que això és el referèndum que no ens han permès, deixem de banda els partits i votem tots sí.

Si s'hagués produït el referèndum només amb les paperetes del Sí i del No, oi que tots els que som partidaris del Sí no hauríem dubtat de quina papereta agafar? Doncs hem aconseguit que unes autonòmoiques signifiquin això.

No debilitem el Sí, votant en clau de partit.

Si ets partidari de la independència i ets simpatitzant i votant d'Iniciativa, de la Cup, d'Unió, del PSC ... en aquestes eleccions entenc que has de votar Sí.

Aquestes són les úniques eleccions que podrem votar per la independpencia, no tindrem una altra oportunitat. Totes les eleccions que vindran després ja tornaran a ser en clau de partit i podràs per tant votar l'opció que vulguis.

Si estàs pensant que aquesta no és la teva llista, amb tot respecte, t'equivoques. Hem aconseguit que no siguin unes eleccions de partits si no del Sí i del No. Si ets del Sí, vota Sí.

Quants cops hem dit que en el 11S del 2013 ens vam donar la mà amb la persona del costat sense preguntar-li quin partit votava, que hem format la V el 2014 sense qüestionar la persona del costat, que hem aixecat el punter el 2015 cridant el mateix... i ara que és el moment de votar el mateix ens preguntarem de quin partit és el del costat?


Aquestes eleccions són les úniques que podem votar independpència, que podem votar junts pel Sí


dilluns, 14 de setembre del 2015

Única Via, Sí pel Junts




Tenim a tocar l'oportunitat que només fa cinc anys ni somniàvem, i que hem aconseguit, ens hem guanyat la ciutadania empenyent els polítics i el calendari polític. En aquest sentit el paper que ha jugat l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI ha sigut determinant i no només això, si no d'un mèrit incalculable.

Tenim doncs a pocs dies l'oportunitat ara sí de fer imparable aquest procés que finalitzarà amb la independència de Catalunya.

Massa anys d'espera, massa generacions treballant-hi, massa patiments i prohibicions suportats, fins i tot massa sang vessada i no és cap demagògia, per a que un cop ens hem guanyat, hem aconseguit una oportunitat la desaprofitem.

Evidentment hi ha el risc de no guanyar, forma part del joc democràtic que alhora pretenem empari la victòria i la faci inqüestionable, però el que no pot passar de cap de les maneres és que aquesta oportunitat es desaprofiti. Podem perdre, el que no podem és desaprofitar l'oportunitat.

I al meu entendre la manera d'aprofitar l'oportunitat només passa per votar la candidatura Junts Pel Sí. Que Junts Pel Sí tingui una victòria espectacular, que assoleixi per ella sola la majoria absoluta de manera clara. I miro d'explicar el perquè.

Primer perquè la independència no l'assolirem l'endemà de les eleccions, si no que si hi ha victòria, l'endemà de les eleccions s'iniciarà el procés, i que en aquest procés necessàriament hi haurà d'haver una negociació amb l'estat per posar-nos d'acord com es fa el traspàs de totes les comepetències, com els ciutadans passen a ser administrats en els diferents aspectes des de Catalunya i no des de Madrid, quina part del deute espanyol ha d'assumir el nou estat català etc.

Sabem que l'estat espanyol no està disposat de cap manera a acceptar aquesta negociació, amb la qual cosa amb tota probabilitat ens caldran complicitats de fora, d'Europa. Sembla evident doncs que com més forts ens presentem davant tant de Madrid com de qualsevol país del món, més fàcil serà obtenir aquesta complicitat.

Perquè només Junts Pel Sí? Perquè davant de qui ens haguem de presentar em sembla molt més potent presentar-nos amb una candidatura configurada per diverses forces polítiques, amb el partit de govern, el partit de l'oposició i un nombre molt alt d'entitats sorgides de la societat civil, i que ens presentem dient: Ens hem ajuntat per obtenir el Sí que preteníem en el referèndum que no ens van permetre i aquí hi ha el resultat: majoria absoluta.

Em sembla més dèbil presentar-nos de la mateixa manera però que aquest majoria ha necessitat els vots d'una altra força política. La demostració de força és molt diferent.

Hi ha persones que diuen que tenen clar el vot independentista però que no votaran Junts Pel Sí perquè a la candidatura hi ha tal polític o tal altre al que no pensen votar mai.

Amb tot respecte, però permeteu-me amb tota rotunditat, això és un grandíssim error, és el pitjor error que podem cometre.

En aquestes eleccions no escollim govern, en aquestes eleccions no escollim govern, ho direm un altre cop, en aquestes eleccions no escollim govern.

En aquestes eleccions votem el SÍ que no ens han permès. En aquestes eleccions ha de guanyar Junts Pel Sí clarament per poder iniciar el procés, no votem res més els que volem la independència.

Aquestes persones que no volen votar aquest o aquest altre polític no dubtarien ni un moment a votar SÍ en un hipotètic referèndum oi? Doncs és exactament això el que farem el 27S. Votar SÍ i fer-ho de la manera que més ens pot acostar a iniciar de manera imparable el procés, fer que Junts pel Sí guanyi amb majoria absoluta.

D'acord amb el full de ruta aprovat, no es trigarà gaire mesos a convocar eleccions per llavors sí escollir govern i per tant serà llavors quan cada un que voti la formació que vulgui.

Ens hem passat anys reclamant a les forces polítiques que deixessin de banda els interessos de partit i que posessin per davant els de país i que anessin junts.

Com molt bé deia en aquell moment un amic meu: el "qui" ens importa una merda, el que ens importa és el "què".

Molt bé, després doncs de reclamar-ho amb tota insistència i fins i tot ràbia en veure es trigava tant a cristalitzar, ara nosaltres votarem en funció del partit o del personatge polític que va en una lllista? NO FOTEM.

Reclamem i reclamem que recullin el crit de la ciutadania 11 de setembre rere 11 de setembre d'anar tots junts deixant de banda els insteressos de partit, i ara debilitarem la victòria per temes de partit?

No es tracta que ens agradi més o menys la candidatura, no és la d'uns, no és la d'altres, no és la dels de més enllà, és la llista del SÍ, i els que volem la independència no tenim alternativa que votar Sí.

Que volíem que hi hagués també aquesta o aquella altra formació? Estem d'acord, finalment són els que són, tan se val, l'única cosa que compta és que és la del SÍ.

Massa anys esperant, massa patiments, hem empès molt i molt fort per tenir aquesta oportunitat, l'hem aconseguida, la tenim aquí davant, si us plau no la desaprofitem per temes personals, fílies o fòbies. Si tens clar que vols la independència, vota Junts Pel Sí. Precisament la independència és el que ens permetrà després escollir el tipus de govern que vulguem.

dilluns, 13 de juliol del 2015

No escollim president, escollim model de Club







Tinc la sensació que les eleccions a la presidència del F.C. Barcelona que viurem aquest dissabte són especialment trascendents.

Sempre és important escollir president d'un dels clubs més importants del món i representatiu de la ciutat i el nostre país, però tinc la sensació que aquestes eleccions són especialment trascendents.

Les trobo especialment trascendents perquè tinc molt la impressió que no escollirem president si no que està en joc el model de club, i si ens equivoquem pot tenir conseqüències, irreveresibles és dir una paraula molt grossa, però sí que deixarà una petjada difícil de recuperar.

Les candidatures  representen models de club molt i molt diferents, del tot, diferents, antagònics. Hi ha la candidatura del model que els títols ho justifiquen tot, i hi ha el model que el ser és el que ho justifica tot.

Per parlar clar, hi ha el model que justifica Qatar perquè així podrem fitxar Neymar i Suarez, i hi ha el model identitari que vol que es reconegui el club pel que és i no pel que guanya.

Com ja he escrit centenras de cops, el model que basa la seva existència en guanyar, i el model que basa la seva existència en el ser.

Cadascú es pot alinear al costat que vulgui. Només m'agradaria fer la reflexió que en els més de 100 anys d'història del club, la immensa majoria d'aquests anys ha estat regit pel model de ser.

I això és el que l'ha fet reconeixible a tot el món. El que l'ha permès la màgia que potser només ha aconseguit el Barça, de representar la catalnitat a Catalunya, la llibertat a Espanya, la solidaritat al món. I com dic, això és el que et fa ser i et fa reconeixible a tot arreu.

El club que transmet perquè així els fomenta en la base i en la seva massa social uns valors ben clars i definits que van més enllà dels 90 minuts del terreny de joc, que desperta la voluntat del sentit de pertinença.

I això evidentment sense renunciar a guanyar, clar que no, però no al preu de vendre o sotmetre la identitat.

Hi ha hagut veus molt prestigioses que han demanat que es retiressin tots els candidats que no són el continuista amb l'argument textual, perquè ara va tot bé.

Aquest argument explica molt bé el que vull dir. El futbol ha guanyat el triplet, per tant va tot bé. Guanyar justifica qualsevol cosa, qualsevol cosa. I aquest qualsevol cosa és el que va devaluant el que és el club, i el que ha sigut tota la seva història.

Com podem dir que va tot bé, quan totes les instal·lacions del Club estan segrestades per Qatar? Amb tot el que representa Qatar. Com podem dir que va tot bé quan el president més votat de la història dimiteix a mig mandat de cop i volta sense donar explicacions. Això és anar bé? Com s'ho ha de pendre la massa social que el va votar més que majoritàriament? Com podem dir que tot va bé quan el club està sancionat dos anys precisment per mala gestió d'un dels seus princiapals arguments i orgulls, com és la gestió de la base? Com podem dir que tot va bé quan tenim el president actual i anterior processats? Potser tenen tota la raó, aquí no hi entraré, però des del moment que estan processats, com podem dir que tot va bé? Com podem dir que tot va bé quan el propi Club també està processat? Com podem dir que va tot bé quan el futbol base està en el pitjor moment dels darrers anys?

Doncs ho podem dir si basem l'existència del club en si guanyem o no. I per tant qualsevol cosa que ens faci guanyar, està justificat, encara que tot allò que fem vagi en contra de la nostra institució

Paradoxalment a aquesta junta se la jutja pels títols, i la junta anterior, que també en va guanyar molts, se la va jutjar per les conductes.

La junta anterior va guanyar tots els títols i encanvi no anava tot bé.

Al meu entendre hi ha dues candidatures que representen el Barça de debò, de la identitat, dels valors, d'allò que jo en dic el ser. A partir d'aquí uns en preferiran un i uns altres l'altre, però crec sincerament que si torna a governar el model del guanyar, podem tenir un club irreconeixible per ell mateix en pocs anys.

Si tot ho bases en guanyar, si perds no ets res.

Si tot ho bases en el ser, si perds, contiues essent

Que no estem parlant d'una multinacional, que estem parlant del Barça, coi, no fotem.






dissabte, 13 de juny del 2015

Unió




Si us plau Unió, si us plau, manifesteu-vos clarament.

Tan difícil és?

L'única cosa que transmeteu si no ho feu és que no ho voleu fer per poder-vos perpetuar en una ambigüitat que us permeti ser presents en qualsevol escenari futur.

No, no és això, a vosaltres us toca escriure aquest escenari futur, hi esteu obligats, no podeu ser-ne espectadors esperant ho facin altres i vosaltres aprofitar-vos del que surti.

Si ja és preocupant l'abstenció dels ciutadans en les diferents eleccions, és imperdonable que s'abstingui un actor principal de la política, que existeix precisament per actuar, si compta amb el suport de la ciutadania.

No s'hi val., és una baixesa inqualificable fer-ho a l'inrevés. Ja sóc al mapa, i ara miro de no manifetar-me per a poder-hi seguir essent.

En d'altres ocasions he comentat i ara potser és més clar que mai, que en el moment que un polític calcula ha de plegar immediatament.

L'unica cosa que ha de moure un polític ha de ser la seva voluntat de servei a la societat fonamentant-se en un ideal que ha de defensar amb convicció i honestedat. La primera honestedat és mantenir-se en les seves conviccions i el dia que la ciutadania li retira la reprentativitat marxar cap a casa amb tota naturalitat.

La política no és un modus vivendi, i en el moment que un polític traeix les conviccions que representa i per les qual va ser escollit per perpetuar-se deixa de ser un políitic per esdevenir un paràsit.

El moment del país, el moment de la història que vivim, mai havíem sigut tan conscients d'estar escrivint pàgines trascendents de la història, exigeix que tots els actors es posicionin clarament, en la postura que honestament i d'acord amb l'ideal del seu partit considerin millor.

Tenim una data, unes eleccions, potser no és l'ideal, però és el que tenim, i que ho tinguem sí que és molt. Pot guanyar una opció o pot guanyar una altra opció, i ho acceptarem democràticament, el que no pot i no ha de passar és no aprofitar aquesta data per parlar clar.

L'argument de no manifestar-se clarament pel fet que en el partit hi ha militants d'una tendència i militants d'una altra tendència, no serveix. Un partit polític no és una empresa que ha de mirar d'acontentar a tots els seus clients, no. Un partit polític defensa un  model de societat ben definit. Si es posa per davant els equilibiris de la clientela es traeix el prinicpi fonamental pel qual fou creat, i deixa per tant de tenir raó de ser.

Si seguiu creient en la política, la de debò, la del servei als ciutadans i a la societat, sigueu honestos amb vosaltres mateixos, sigueu honestos amb tothom, què vol Unió? Vol treballar colze am colze amb d'altres partits, entitats civils, societat per asolir la independència del seu país?

Sí o No?


dimecres, 3 de juny del 2015

Unió Democràtica per Catalunya







Des que ahir es va conèixer la pregunta que UDC plantejarà a la seva militància que he llegit diverses reaccions diguem-ne instintives en la direcció, fem-ho suau, de decepció. Les entenc i les comparteixo, jo també vaig tenir una primera reacció així, però un cop deixats anar un parell de renecs, posem-nos altre cop tots a la feina d'aconseguir costi el que costi i sense tirar mai la tovallola, que UDC signi el full de ruta.

He sentit dirigents d'UDC defensant que el seu partit té dret a tenir el seu propi full de ruta. Em permeto discrepar.En aquest moment no.

El moment és massa trascendent, és massa decisiu, és massa irrepetible com per deixar-lo passar.

El full de ruta signat no és ni el de Convergència, ni el d'Esquerra Republicana ni el de l'Assemblea Nacional, ni el d'Òmnium Cultural, ni el de l'Associació de Municipis per la independència, que són qui l'han signat de moment. És el de l'acord d'aquestes entitats i partits. Així de simple, així de necessari.

Si ets un partit sobiranista, com UDC ha tornat a confirmar en el dia d'avui en diferents mitjans, en aquest moment no tens elecció, has d'afegir-te al full de ruta.


El 27S el podem guanyar, i tant que sí, i així iniciar el procés cap a la plena sobirania, però només el guanyarem, un cop descartada la llista única, si totes les forces sobiranistes signen el full de ruta i les que no ho són no el signen, esdevenint per tant plebiscitàries indubtablement. Si una sola força sobiranista no el signa, no hi ha possibilitats.

Ens ha costat molt arribar fins a tenir l'oportunitat de poder decidir. Estem a molt pocs mesos d'iniciar el camí irreversible cap a la independència, no la podem deixar passar de cap de les maneres.

La història no ens pot jutjar dient que junts vam aconseguir, amb molts esforços, tenir l'oportunitat de votar la independència, però que la vam desaprofitar per diferències de matís.

Hem fet manifestacions massives el 2010, 2012, 2013 i 2014 cridant independència, 2.300.000 persones vam desafiar la prohibició del govern espanyol i vam participar en el 9N. Tot plegat ens ha dut a un escenari d'eleccions que només depèn de nosaltres que siguin plebiscitàries a ulls de tot el món. Ho hem fet junts, ara seria imperdonabable no arribar-hi també junts. Si passés seria inadmissible que un polític que hagi intervingut per impedir-ho es pregunti el perquè del distanciament entre partits i societat.

Des de la més humil modèstia però alhora amb tota la fermesa de la que sóc capaç demano, suplico a Unió Democràtica de Catalunya, que sigui coherent amb sí mateixa, amb la seva llarga i dolorosa història, i ara que en té l'oportunitat s'adhereixi a un full de ruta que ens ha de dur a la plena sobirania, principal anhel del partit.

Igual que quan sigui el moment ho demanaré a la CUP i a Iniciativa per Catalunya i tan de bo ho pugués fer al PSC.

No és cert que adherir-se al full de ruta farà debilitar i desdibuixar el partit front altres formacions, és exactament a l'inrevés. A partir d'aquesta adhesió permetrà al partit posar en relleu el model de país, de societat que vulgui defensar.

No podrem perdonar que ens posem d'acord "contra l'estat espanyol" per muntar el 9N amb una pregunta que totes les formacions van subscriure i que siguem incapaços de fer-ho ara que només depèn de nosaltres.

Guanyem el 27S, guanyem-lo, i això permetrà a cada una de les diferents formacions defensar el model de societat que considera millor. Si el perdem, cap d'aquestes formacions, cap, el podrà desenvolupar.

divendres, 17 d’abril del 2015

Línies vermelles? Sí, quatre de verticals


En els darrers dies destacats dirigents d'Unió han parlat de línies vermelles, per explicar que el partit no aniria més enllà de determinades actuacions, significant això la seva no adhesió al full de ruta signat per Convergència, Esquerra Republicana, Omnium Cultural, Assemblea Nacional, AMI (tot fa pensar també la CUP) full de ruta que té com a meta final la independència de Catalunya

Cada partit pren les seves decisions. Potser s'hauria d'exigir a qualsevol partit, tenir un ideal, i perseguir-lo amb coherència. Una coherència que també ve donada per la trajectòria del partit i els seus dirigents al llarg de la història. 

Ara bé, el que sí em va descol·locar definitivament va ser assistir fa pocs dies a un discurs d'un dels destacats dirigents d'Unió en un acte de record a un dels més importants referents del partit, que va ser afusellat per la seva irrenunciable catalanitat, i en el que es va reiterar en el sentit de no travessar segons quines línies vermelles alhora que va dir de manera vehement que seguirien essent un partit nacionalista.

És un partit nacionalista aquell que té davant la possibilitat d'assolir la plena sobirania i hi renuncia? Que posa el seu límit insuperable, la seva línia vermella infranquejable, un mil·límetre abans de la independència? 

Estic totalment disposat, com sempre, a escoltar a tothom i totes les postures i visions. I sense compartir-la puc entendre perfectament la voluntat de mantenir un projecte amb Espanya. El que em costa molt d'empassar és que aquesta postura, legítima i respectable totalment, la definim de nacionalista.

Un partit nacionalista sembla que hauria de significar que persegueix dur la seva nació a la cota màxima de sobirania, de desenvolupar al màxim exponent el terme nació.

Per això té sentit que hi hagi entitats o partits nacionalistes en nacions que no compten amb la màxima sobirania, i en té molt menys que apareguin en nacions que sí la tenen.

I en conseqüència sembla que no tingui gaire sentit, estrictement des del terreny de la definició del terme, que siguin entitats o partits que el que persegueixin sigui el desenvolupament parcial o fins a un topall anterior a la plena sobirania.
Arribats aquí, anem a consultar el diccionari, com defineix el terme nacionalista. Copio a continuació la definició del terme, del diciconari de l'Institut d'Estudis Catalans, sense treure ni afegir ni un mot

adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al nacionalisme. Doctrines nacionalistes.
adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.

I torno a qüestionar-me com pot ser que un partit polític que s'autodefineix com a nacionalista, i acabem de veure què vol dir, passa per un desert llarguíssim i molt dolorós perseguint aquest anhel, i quan el té a davant diu que no està disposat a arribar-hi alhora que reinvindica la seva condició nacionalista?

Davant de la contundència de la definició i del moment en el que ens trobem, a pocs mesos d'unes eleccions plebiscitàries, Unió Democràtica de Catalunya només té dues possibilitats: O bé és conseqüent amb el terme nacionalista i s'afegfeix a l'aspiració de la independència, o bé se'n desmarca i diu obertament que deixa de ser nacionalista.

Si triessin aquesta segona possibilitat, ho respectaré completament, però els demanaré que mirin de canviar de referents, perquè el referent que més llueixen també va posar les seves línies vermelles més enllà de les quals no estava disposat a passar, quatre línies vermelles verticals


dissabte, 21 de març del 2015

L'agenda del segle XXI




L'altre dia xerrant amb els nois de casa, va sortir a la conversa els grups de watsapp, que si van bé que si són pràctics que si tomba que si gira.

Els vaig preguntar a quants grups de watsapp eren. La noia a 81, el noi a 14. (ja dóna una petita pista per on són diferents)

La meva espontània reacció de persona nascuda a mitjans del segle XX va ser de trobar-ho una bestiesa, però no, no ho és.

No vam repassar els cent grups, però sí vam comentar el fenomen una mica per sobre. Per exemple el noi juga un partit de futbol amb una colla d'amics cada any durant les vacances de Nadal des de fa una pila d'anys, eren molt i molt petits. Van fer un grup de wats per organitzar el partit. Els seus integrants? coi, els que jugen el partit, ningú més, ningú menys. El matís que ho fa del tot interessant és que durant tot l'any el grup és totalment inactiu, i quan arriben les dates nadalenques comencen a escriure's per fixar la data i l'hora del partit.

La noia també em va explicar grups dels que forma part que són d'aquest mateix estil. Un grup de la colla de Sant Pol que només és actiu a l'estiu ... però és noia i adolescent i també té grups d'amigues menys aquella i un altre grup d'amigues amb aquella inclosa.

Per tant, és una manera de tenir una agenda

El secret de l'èxit sota el meu punt de vista és precisament que siguin actius exclusivament pel motiu pel qual va ser creat el grup. Si és així, és una agenda sensacional.

El fracàs és quan, per seguir el mateix exemple, el grup del partit de futbol anual enlloc de ser inactiu onze mesos, durant l'any s'envien acudits o comentaris d'actualitat. És llavors quan es fa un mal ús de l'eina i passa a ser un desastre.

Si es creen grups per finalitats específiques i es respecta escrupulosament el motiu pel qual fou creat, efectivament els grups esdevenen una agenda sensacional.

Quan estava sol, i aquest que va néixer a mitjans del segle XX i que insitintivament va reaccionar pensant que era una bestiesa estar a 81 o 14 grups, va mirar a quants grups era ell ... a 11




dimecres, 11 de març del 2015

Absència de Projecte propi pel club


S'ha de fer molt malament per guanyar les eleccions amb la majoria més gran de la història, representant l'anti Laporta que alguns errors seus i sobretot l'immens linxament mediàtic va deixar totalment desprestigiat davant de l'opinió pública al 2010, que Joan Laporta en cinc anys no hagi obert la boca, i que ara, abans d'acabar el primer mandat sigui el màxim favorit a les primeres enquestes pre electorals

Sandro i el seu equip va fer molt bé una cosa: reprsentar la cara oposada de Joan Laporta. Alguns errors seus, però sobretot un linxament mediàtic desvergonyit, obscè, van desprestigiar-lo per fer encara més llum al projecte que representava la cara oposada. Així va guanyar les eleccions Sandro, represnetant l'antilaportisme.

Però el que li va fer guanyar les eleccions és alhora i paradoxalment el seu més gran error, del que un altre dia en parlaré més abastament: no tenir projecte propi pel club.