Per afers reials propis de les dates en les que ens trobem, he anat a una botiga de miniatures. Jo hi anava per anar a buscar una cosa concreta, no sóc ni aficionat ni conec ni poc ni molt el món del col·leccionisme de coses en miniatura. No sé quin adjectiu usar per a explicar la quantitat de coses diferents que hi arriba a haver. Naturalment nines representant diferents personatges que si l'àvia, que si la minyona, sillons, taules, ampolles, instruments musicals ...
Mentre atenien el Sr.que anava abans meu, m'he entretingut a badar pels prestatges del local. No prestava cap atenció a la conversa que tenien ell i dependent, ni tan sols m'he fixat en quines peces demanava, senzillament badava esperant el meu torn.
Una de les poques coses que vaig estudiar deia que l'atenció s'activa davant d'un fet totalment inesperat i sorprenent. Així ha sigut. De sobte sento que l'home li diu al dependent: "un tortell de reis però sense nata"
M'he girat de cop buscant la cara del dependent, era evident que aquell home no hi era tot. Com diria en Capri he sigut jo que m'he quedat tot d'una peça perquè el dependent sense ni aixecar una cella s'ha girat amb tota naturalitat i parsimònia, ha obert una vitrineta i ha posat sobre el taulell diferents tortells de reis, uns amb nata i d'altres sense. No sabia si somniava, dos individus aparentment dels que catalogaríem standards valorant quin dels tortells d'uns 5 mil·límetres de diàmetre s'esqueia més. He de dir que no eren pastissos, coques, no, no, eren tortells de Reis, i n'hi havia de diferents per a poder triar i remenar.
Després d'una breu deliberació el client s'ha mantingut ferm en la seva tria inicial i s'ha quedat un dels que no duia nata. Per la dieta, he pensat jo.
D'aquest tortell sense nata de màxim 5 mil·limetres de diàmetre n'ha pagat més del que pagaré jo el dia de Reis per un d'un parell de quilos.
Però no s'acaba aquí, la història encara em reservava una sacsejada final.
Aquell home ha marxat i aprofitant que he quedat sol a la botiga, quan el dependent m'estava embolicant la tonteria que he comprat jo li he dit: "perdona eh?, quan he sentit que aquell home et demanava un tortell de Reis sense nata, he al·lucinat" a la qual cosa el dependent em contesta amb total normalitat:
"Sí, tens raó, el tortell de tota la vida és el de massapà, però noi, de gustos tots tenim els nostres, i és cert que a les pastisseries ja fan tortells de Reis amb nata"
Naturalment no li he dit res de res, he fet veure que efectivament m'havia contestat correctament al meu comentari, li he desitjat un bon any i he marxat. Ara bé, tot enfilant cap a casa no sabia si era el protagonista involuntari d'un programa de càmera oculta, o sense adonar-me havia entrat a la dimensió desconeguda. Afortunadament quan he arribat a casa i he vist que els llits estaven per fer, que s'havia de plegar un munt de roba i que hi havia una maquinada per estendre, m'he tranquilitzat.
