La meva primera impressió diria que va ser la mateixa que vam tenir la immensa majoria: sorpresa. Els sondejos i l'ambient almenys del meu voltant no feia preveure un descens de CiU, ara bé, passades les hores i escoltades vàries reaccions he de dir que no estic gens d'acord que els resultats, com s'ha dit de manera majoritària, han representat un clatellot al president Mas.
Sí és cert que el resultat és molt inferior al que el Sr. Mas esperava i desitjava, evident, però per mi és un error dir que és una bufetada al Presdient Mas i al procés que ha engegat el país.
L'error que crec ha comès CiU, i ho dic com a anàlisi no com a crítica, ha estat aspirar assolir al que en deien la majoria excepcional comptant amb el que han anomenat el vot prestat. Apel·lar al vot prestat per créixer pressuposava comptar amb els vots del 2010, i la meva opinió és que aquí és on s'han equivocat.
El vot prestat precisament el van tenir al 2010, perquè en aquelles eleccions la majoria de l'electorat el que va voler va ser escombrar el tripartit. D'aquesta manera PSC i ERC van tenir descensos destacables i només Iniciativa va aguantar prou bé el cop. Van ser en aquelles eleccions on Convergència va comptar amb el vot prestat.
El desgast lògic fruit de la política de retallades, i sobretot l'excepional paper d'Oriol Junqueras, han fet que el vot prestat d'ERC tornés al seu lloc. Junqueras ha aconseguit transmetre un discurs inequívoc i fer-ho amb un to i un tarannà que ha aconseguit canviar la imatge de l'ERC integrant del tripartit.
Per altra banda CiU té una petita fuga cap al PP de la banda més conservadora del seu tradicional electorat en eleccions al Parlament, aquell que votava en Pujol a les autonòmiques però al PP a les estatals.
Per altra banda s'ha de tenir en compte que per primer cop CiU es presentava a unes eleccions amb un punt central al seu programa com és la convocatòria del Referèndum pel dret a decidir dins del procés que havia de dur a Catalunya a esdevenir un nou estat d'Europa. Per tant, era el primer cop que es presentava davant l'electorat amb un programa tan explícitament i innegociable sobiranista. Un altre factor que sota el meu punt de vista no permetia comptar amb tots els vots del passat.
Mirat així, el resultat de Convergència em sembla del tot destacable, i el vot sobiranista o independentista em sembla que és qui ha guanyat les eleccions. CiU amb aquest programa explícit ha guanyat a tota Catalunya llevat del Baix LLobregat, i ERC totalment independentista ha passat a ser segona força.
Per tant no tinc dubte que l'independentisme ha guanyat les eleccions, em sembla que la ciutadania ha confirmat que vol que anem cap aquesta direcció. No hi ha clatellot al Sr. Mas.
Ara bé, essent veritat això el que sí també queda clar és que aquesta majoria sobiranista quedarà representada al Parlament d'una manera que pot, no necessàriament, però pot dificultar el procés.
Em sembla evident que el millor escenari per presenar-nos davant del món i buscar aquelles complicitats necessàries per plantar cara a l'oposició ferotge espanyola passaven per tenir un govern fort amb el suport d'una segona força clarament també sobiranista, i això es pot donar però serà difícil.
No vull entrar ara a valorar la disjuntiva en la que es trobarà ERC entre les polítiques nacionals i les socials en les que coincidirà en tot amb CiU en les primeres i es voldrà distingir en les segones.
Si ERC del tripartit preveia distingir-se dels altres dos socis davant l'electorat per la seva vessant nacionalista, cosa que no va aconseguir ni de bon tros, l'ERC d'ara em sembla que voldrà ditingir-se de CiU per les polítiques socials, i això que em sembla del tot respectacle pot frenar el procés.
Però com dic no pretenc pas entrar en aquest terreny, només volia argumentar la meva opinió davant el fet que considero que el resultat, no essent el que Mas volia, no és cap clatellot cap a ell, quasi diria que al contrari. Va dir que convocava eleccions per sentir la veu del poble, per comprovar si volíem anar en aquesta direcció, i ha quedat clar que sí.
Sota el meu punt de vista, la gran paradoxa dels resultats d'ahir és que havent votat majoritàriament sobiranisme, mai d'una manera tan clara i explícita, pot ser que no ens en sortim de caminar-hi. Ahir a la seu dels guanyadors CiU i a la de la segona força, d'ERC es cridava exactament el mateix lema: Independència. Hem de renunciar doncs a caminar-hi amb tota convicció?
La independència no és un caprici improvisat, és l'estat natural d'un poble que té més de mil anys d'història com a tal i que cap de les circumstàncies històriques adeverses que li ha tocat viure han deteriorat la seva identitat col·lectiva, forjada en una llengua, una cultura, unes tradicions pròpies, i una cohesió que per més intents que hi ha hagut, no s'ha trencat. I com a tal estat natural acabarà arribant, només hem de complir una sola cosa: seguir-ho volent
