En faig 50

Abans d'ahir vaig fer 50 anys.

No tinc cap interès en ocultar que mai m'havia impressionat tant una edat. Ni quan en vaig fer 20, ni 30 ni 40. M'ha impressionat, sí, fer-ne 50.

No parlo des de la tristesa ni des de la nostàlgia de la joventut el significat de la qual ja busco al diccionari, simplement, de quina altra manera sé parlar?, d'impressió.

Una impressió que fa que et passin coses pel cap que abans d'ahir no et passaven. Quan fas 19, 21, o 22, 23, o 28 anys ... què? doncs res, els fas i punt. Quan fas 50 anys li comences a veure les orelles al llop. De cap manera ho dic perquè em vegi al prestatge, només que veus que encares la recta final, i no només perquè comences a veure la meta, si no perquè el recorregut d'allò que pots o vols fer s'escurça. No m'estic retirant de la vida, de cap manera, de cap manera, dic que segons quin tipus de projectes als que et vulguis afegir per construir alguna cosa a mig o llarg termini doncs ja no et toca.

La teva trajectòria professional hagi sigut la que hagi sigut, doncs ara als 50 anys ja no té gaire recorregut ni de créixer ni de modificar-se. Clar que es poden fer coses, i tant, i miraré de fer les que pugui, però com ens va dir en Jordi Galí un dia a classe quan jo era un adolescent: vosaltres teniu la vida per davant, jo la tinc per darrere. Doncs també professionalment tenir aquesta sensació que queden coses per fer, clar que sí, però la trajectòria, ja està feta. Està més per darrera que per davant en paraules de Jordi Galí.


Insisteixo que no parlo des de la tristesa, només de la impressió. També és impressió tenir dos fills tan grans. El noi ja és universitari, entra i surt i fa la seva evidentment i la noia està en plena adolescència però amb una autosuficiència del tot definidora de com és i ha sigut sempre. Parlo d'impressió, com la que em va causar la dona fa uns mesos quan em va dir: en Martí ja ets tu quan et vaig conèixer.

Això que diem que els anys passen volant vol dir que no som conscients, que no fem conscient el pas dels anys. Estem massa entretinguts per adonar-nos-en, i de tant en tant rebem impactes que fan que t'adonis de cop que els anys han passat.

Impressió és també adonar-te'n que has anat acomiadant els teus referents, persones molt importants en la treva vida o gens importants però que han representat un símbol d'un moment, d'una època, d'un lloc, d'una determinada situació .... La desaparició d'avis, oncles, i amics, aquell cantant que t'agradava o aquell futbolista que havies admirat. Gent que ja havies conegut de joves, no de grans. Aquell veí de Sant Pol que any rere any era allà mateix, i de cop no queda ni el veí ni l casa on vivia.

Impressió d'adonar-te que has passat de tenir referents, punts de referència, a ser tu referent per a altres. No ho dic gens des del punt de vista d'exemple, no puc ser exemple de res, només que per a persones del teu voltant més joves ja ets aquell veí de Sant Pol que any rere any rere any era sempre allà per entendre'ns.

Impressió de començar a donar gràcies d'encara ser aquí. I d'això te n'adones sol i alhora per les felicitacions que reps. Mai ningú m'havia felicitat dient-me:què? content de fer-ne, no? Quan en fas 34 no t'ho diu ningú, no ho penses tu tampoc. I és cert, quan fas 50 anys ja has anat a uns quants comiats de persones que encara no els tocava, de cap manera, i no han marxat d'accident, si no de malalties a les que tots estem sotmesos.

En definitiva impressió de no identificar-me jo mateix amb aquesta edat i adonar-me que no identificar-m'hi no em treu ni un any, els tinc tots igualment. I no sentir-me identificat amb aquesta edat segur en una part molt important perquè he sigut i sóc el petit de sis germans que això et situa en una títol de petit que tant ells com jo et creus i per tant passin els anys que passin aquest títol t'impedeix identificar-te i que t'identifiquin com a gran 

Dues anècdotes d'això que explico.

Una persona m'ha dit: a sí? en fas 50? et feia més jove. Li he contestat: jo també.

El dia que vaig comunicar a la família que estava esperant el meu primer fill, un dels germans entre sorprès, content i potser emocionat em va dir: no ens ho pots fer això

És inevitable també, inevitable vol dir que no en tinc cap interès ni cap intenció, però passa sol, passa i ne vi ta ble ment, mirar enrere i fer un cert balanç. Fent sense voler aquest exercici que el subconscient m'obliga, no estic gaire orgullós de res del que he fet, però sí i molt dels meus dos fills, de com són i la personalitat que tenen, i haver tingut la capacitat no sé com, d'haver enredat fa ja quasi 30 anys la meva dona

Doncs sí, en faig 50, dono gràcies per trobar-me bé, i encaro el que m'ha de venir amb ganes de viure-ho.

Junts pel Sí

A data d'avui  ningú posa en dubte que les eleccions del 27 de setembre, són unes eleccions plebiscitàrties. El discurs de la por del PP i el seu darrer video electoral en el que l'únic que diu és que el PP estima Catalunya i no s'imaginen una Espanya sense Catalunya, ho ha acabat de demostrar. Tota la premsa internacional informa d'aquestes eleccions en clau plebiscit. Per tant aquesta és la nosta primera victòria, aconseguir que davant de tothom, en aquestes eleccions es vota si volem o no volem la independpencia de Catalunya.

No era fàcil, i com que no era fàcil, no estava clar que ho aonseguissim. Ho hem aconseguit. Davant de tothom, dels partidaris i no partidaris, dels analistes d'aquí i d'allà, dels partits que es presenten i dels que observen, davant de l'estat espanyol i davant de tot el món. 

Per tant un cop hem aconseguit això, nosaltres hem d'actuar en conseqüència i fer que el Sí guanyi de manera contundent i que es faci impossible cap interpretació que no sigui aquesta. I això es fa votant tots que Sí. Votant Junts pel Sí

Si aquest "consens" plebiscitari no s'hagués aconseguit, tenir més d'una formació que en el seu programa tingués la independència com a objectiu era del tot positiu, però un cop és inqüestionable per tothom que això és el referèndum que no ens han permès, deixem de banda els partits i votem tots sí.

Si s'hagués produït el referèndum només amb les paperetes del Sí i del No, oi que tots els que som partidaris del Sí no hauríem dubtat de quina papereta agafar? Doncs hem aconseguit que unes autonòmoiques signifiquin això.

No debilitem el Sí, votant en clau de partit.

Si ets partidari de la independència i ets simpatitzant i votant d'Iniciativa, de la Cup, d'Unió, del PSC ... en aquestes eleccions entenc que has de votar Sí.

Aquestes són les úniques eleccions que podrem votar per la independpencia, no tindrem una altra oportunitat. Totes les eleccions que vindran després ja tornaran a ser en clau de partit i podràs per tant votar l'opció que vulguis.

Si estàs pensant que aquesta no és la teva llista, amb tot respecte, t'equivoques. Hem aconseguit que no siguin unes eleccions de partits si no del Sí i del No. Si ets del Sí, vota Sí.

Quants cops hem dit que en el 11S del 2013 ens vam donar la mà amb la persona del costat sense preguntar-li quin partit votava, que hem format la V el 2014 sense qüestionar la persona del costat, que hem aixecat el punter el 2015 cridant el mateix... i ara que és el moment de votar el mateix ens preguntarem de quin partit és el del costat?


Aquestes eleccions són les úniques que podem votar independpència, que podem votar junts pel Sí

Única Via, Sí pel Junts

Tenim a tocar l'oportunitat que només fa cinc anys ni somniàvem, i que hem aconseguit, ens hem guanyat la ciutadania empenyent els polítics i el calendari polític. En aquest sentit el paper que ha jugat l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI ha sigut determinant i no només això, si no d'un mèrit incalculable.

Tenim doncs a pocs dies l'oportunitat ara sí de fer imparable aquest procés que finalitzarà amb la independència de Catalunya.

Massa anys d'espera, massa generacions treballant-hi, massa patiments i prohibicions suportats, fins i tot massa sang vessada i no és cap demagògia, per a que un cop ens hem guanyat, hem aconseguit una oportunitat la desaprofitem.

Evidentment hi ha el risc de no guanyar, forma part del joc democràtic que alhora pretenem empari la victòria i la faci inqüestionable, però el que no pot passar de cap de les maneres és que aquesta oportunitat es desaprofiti. Podem perdre, el que no podem és desaprofitar l'oportunitat.

I al meu entendre la manera d'aprofitar l'oportunitat només passa per votar la candidatura Junts Pel Sí. Que Junts Pel Sí tingui una victòria espectacular, que assoleixi per ella sola la majoria absoluta de manera clara. I miro d'explicar el perquè.

Primer perquè la independència no l'assolirem l'endemà de les eleccions, si no que si hi ha victòria, l'endemà de les eleccions s'iniciarà el procés, i que en aquest procés necessàriament hi haurà d'haver una negociació amb l'estat per posar-nos d'acord com es fa el traspàs de totes les comepetències, com els ciutadans passen a ser administrats en els diferents aspectes des de Catalunya i no des de Madrid, quina part del deute espanyol ha d'assumir el nou estat català etc.

Sabem que l'estat espanyol no està disposat de cap manera a acceptar aquesta negociació, amb la qual cosa amb tota probabilitat ens caldran complicitats de fora, d'Europa. Sembla evident doncs que com més forts ens presentem davant tant de Madrid com de qualsevol país del món, més fàcil serà obtenir aquesta complicitat.

Perquè només Junts Pel Sí? Perquè davant de qui ens haguem de presentar em sembla molt més potent presentar-nos amb una candidatura configurada per diverses forces polítiques, amb el partit de govern, el partit de l'oposició i un nombre molt alt d'entitats sorgides de la societat civil, i que ens presentem dient: Ens hem ajuntat per obtenir el Sí que preteníem en el referèndum que no ens van permetre i aquí hi ha el resultat: majoria absoluta.

Em sembla més dèbil presentar-nos de la mateixa manera però que aquest majoria ha necessitat els vots d'una altra força política. La demostració de força és molt diferent.

Hi ha persones que diuen que tenen clar el vot independentista però que no votaran Junts Pel Sí perquè a la candidatura hi ha tal polític o tal altre al que no pensen votar mai.

Amb tot respecte, però permeteu-me amb tota rotunditat, això és un grandíssim error, és el pitjor error que podem cometre.

En aquestes eleccions no escollim govern, en aquestes eleccions no escollim govern, ho direm un altre cop, en aquestes eleccions no escollim govern.

En aquestes eleccions votem el SÍ que no ens han permès. En aquestes eleccions ha de guanyar Junts Pel Sí clarament per poder iniciar el procés, no votem res més els que volem la independència.

Aquestes persones que no volen votar aquest o aquest altre polític no dubtarien ni un moment a votar SÍ en un hipotètic referèndum oi? Doncs és exactament això el que farem el 27S. Votar SÍ i fer-ho de la manera que més ens pot acostar a iniciar de manera imparable el procés, fer que Junts pel Sí guanyi amb majoria absoluta.

D'acord amb el full de ruta aprovat, no es trigarà gaire mesos a convocar eleccions per llavors sí escollir govern i per tant serà llavors quan cada un que voti la formació que vulgui.

Ens hem passat anys reclamant a les forces polítiques que deixessin de banda els interessos de partit i que posessin per davant els de país i que anessin junts.

Com molt bé deia en aquell moment un amic meu: el "qui" ens importa una merda, el que ens importa és el "què".

Molt bé, després doncs de reclamar-ho amb tota insistència i fins i tot ràbia en veure es trigava tant a cristalitzar, ara nosaltres votarem en funció del partit o del personatge polític que va en una lllista? NO FOTEM.

Reclamem i reclamem que recullin el crit de la ciutadania 11 de setembre rere 11 de setembre d'anar tots junts deixant de banda els insteressos de partit, i ara debilitarem la victòria per temes de partit?

No es tracta que ens agradi més o menys la candidatura, no és la d'uns, no és la d'altres, no és la dels de més enllà, és la llista del SÍ, i els que volem la independència no tenim alternativa que votar Sí.

Que volíem que hi hagués també aquesta o aquella altra formació? Estem d'acord, finalment són els que són, tan se val, l'única cosa que compta és que és la del SÍ.

Massa anys esperant, massa patiments, hem empès molt i molt fort per tenir aquesta oportunitat, l'hem aconseguida, la tenim aquí davant, si us plau no la desaprofitem per temes personals, fílies o fòbies. Si tens clar que vols la independència, vota Junts Pel Sí. Precisament la independència és el que ens permetrà després escollir el tipus de govern que vulguem.