Junts pel Sí

A data d'avui  ningú posa en dubte que les eleccions del 27 de setembre, són unes eleccions plebiscitàrties. El discurs de la por del PP i el seu darrer video electoral en el que l'únic que diu és que el PP estima Catalunya i no s'imaginen una Espanya sense Catalunya, ho ha acabat de demostrar. Tota la premsa internacional informa d'aquestes eleccions en clau plebiscit. Per tant aquesta és la nosta primera victòria, aconseguir que davant de tothom, en aquestes eleccions es vota si volem o no volem la independpencia de Catalunya.

No era fàcil, i com que no era fàcil, no estava clar que ho aonseguissim. Ho hem aconseguit. Davant de tothom, dels partidaris i no partidaris, dels analistes d'aquí i d'allà, dels partits que es presenten i dels que observen, davant de l'estat espanyol i davant de tot el món. 

Per tant un cop hem aconseguit això, nosaltres hem d'actuar en conseqüència i fer que el Sí guanyi de manera contundent i que es faci impossible cap interpretació que no sigui aquesta. I això es fa votant tots que Sí. Votant Junts pel Sí

Si aquest "consens" plebiscitari no s'hagués aconseguit, tenir més d'una formació que en el seu programa tingués la independència com a objectiu era del tot positiu, però un cop és inqüestionable per tothom que això és el referèndum que no ens han permès, deixem de banda els partits i votem tots sí.

Si s'hagués produït el referèndum només amb les paperetes del Sí i del No, oi que tots els que som partidaris del Sí no hauríem dubtat de quina papereta agafar? Doncs hem aconseguit que unes autonòmoiques signifiquin això.

No debilitem el Sí, votant en clau de partit.

Si ets partidari de la independència i ets simpatitzant i votant d'Iniciativa, de la Cup, d'Unió, del PSC ... en aquestes eleccions entenc que has de votar Sí.

Aquestes són les úniques eleccions que podrem votar per la independpencia, no tindrem una altra oportunitat. Totes les eleccions que vindran després ja tornaran a ser en clau de partit i podràs per tant votar l'opció que vulguis.

Si estàs pensant que aquesta no és la teva llista, amb tot respecte, t'equivoques. Hem aconseguit que no siguin unes eleccions de partits si no del Sí i del No. Si ets del Sí, vota Sí.

Quants cops hem dit que en el 11S del 2013 ens vam donar la mà amb la persona del costat sense preguntar-li quin partit votava, que hem format la V el 2014 sense qüestionar la persona del costat, que hem aixecat el punter el 2015 cridant el mateix... i ara que és el moment de votar el mateix ens preguntarem de quin partit és el del costat?


Aquestes eleccions són les úniques que podem votar independpència, que podem votar junts pel Sí

Única Via, Sí pel Junts

Tenim a tocar l'oportunitat que només fa cinc anys ni somniàvem, i que hem aconseguit, ens hem guanyat la ciutadania empenyent els polítics i el calendari polític. En aquest sentit el paper que ha jugat l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI ha sigut determinant i no només això, si no d'un mèrit incalculable.

Tenim doncs a pocs dies l'oportunitat ara sí de fer imparable aquest procés que finalitzarà amb la independència de Catalunya.

Massa anys d'espera, massa generacions treballant-hi, massa patiments i prohibicions suportats, fins i tot massa sang vessada i no és cap demagògia, per a que un cop ens hem guanyat, hem aconseguit una oportunitat la desaprofitem.

Evidentment hi ha el risc de no guanyar, forma part del joc democràtic que alhora pretenem empari la victòria i la faci inqüestionable, però el que no pot passar de cap de les maneres és que aquesta oportunitat es desaprofiti. Podem perdre, el que no podem és desaprofitar l'oportunitat.

I al meu entendre la manera d'aprofitar l'oportunitat només passa per votar la candidatura Junts Pel Sí. Que Junts Pel Sí tingui una victòria espectacular, que assoleixi per ella sola la majoria absoluta de manera clara. I miro d'explicar el perquè.

Primer perquè la independència no l'assolirem l'endemà de les eleccions, si no que si hi ha victòria, l'endemà de les eleccions s'iniciarà el procés, i que en aquest procés necessàriament hi haurà d'haver una negociació amb l'estat per posar-nos d'acord com es fa el traspàs de totes les comepetències, com els ciutadans passen a ser administrats en els diferents aspectes des de Catalunya i no des de Madrid, quina part del deute espanyol ha d'assumir el nou estat català etc.

Sabem que l'estat espanyol no està disposat de cap manera a acceptar aquesta negociació, amb la qual cosa amb tota probabilitat ens caldran complicitats de fora, d'Europa. Sembla evident doncs que com més forts ens presentem davant tant de Madrid com de qualsevol país del món, més fàcil serà obtenir aquesta complicitat.

Perquè només Junts Pel Sí? Perquè davant de qui ens haguem de presentar em sembla molt més potent presentar-nos amb una candidatura configurada per diverses forces polítiques, amb el partit de govern, el partit de l'oposició i un nombre molt alt d'entitats sorgides de la societat civil, i que ens presentem dient: Ens hem ajuntat per obtenir el Sí que preteníem en el referèndum que no ens van permetre i aquí hi ha el resultat: majoria absoluta.

Em sembla més dèbil presentar-nos de la mateixa manera però que aquest majoria ha necessitat els vots d'una altra força política. La demostració de força és molt diferent.

Hi ha persones que diuen que tenen clar el vot independentista però que no votaran Junts Pel Sí perquè a la candidatura hi ha tal polític o tal altre al que no pensen votar mai.

Amb tot respecte, però permeteu-me amb tota rotunditat, això és un grandíssim error, és el pitjor error que podem cometre.

En aquestes eleccions no escollim govern, en aquestes eleccions no escollim govern, ho direm un altre cop, en aquestes eleccions no escollim govern.

En aquestes eleccions votem el SÍ que no ens han permès. En aquestes eleccions ha de guanyar Junts Pel Sí clarament per poder iniciar el procés, no votem res més els que volem la independència.

Aquestes persones que no volen votar aquest o aquest altre polític no dubtarien ni un moment a votar SÍ en un hipotètic referèndum oi? Doncs és exactament això el que farem el 27S. Votar SÍ i fer-ho de la manera que més ens pot acostar a iniciar de manera imparable el procés, fer que Junts pel Sí guanyi amb majoria absoluta.

D'acord amb el full de ruta aprovat, no es trigarà gaire mesos a convocar eleccions per llavors sí escollir govern i per tant serà llavors quan cada un que voti la formació que vulgui.

Ens hem passat anys reclamant a les forces polítiques que deixessin de banda els interessos de partit i que posessin per davant els de país i que anessin junts.

Com molt bé deia en aquell moment un amic meu: el "qui" ens importa una merda, el que ens importa és el "què".

Molt bé, després doncs de reclamar-ho amb tota insistència i fins i tot ràbia en veure es trigava tant a cristalitzar, ara nosaltres votarem en funció del partit o del personatge polític que va en una lllista? NO FOTEM.

Reclamem i reclamem que recullin el crit de la ciutadania 11 de setembre rere 11 de setembre d'anar tots junts deixant de banda els insteressos de partit, i ara debilitarem la victòria per temes de partit?

No es tracta que ens agradi més o menys la candidatura, no és la d'uns, no és la d'altres, no és la dels de més enllà, és la llista del SÍ, i els que volem la independència no tenim alternativa que votar Sí.

Que volíem que hi hagués també aquesta o aquella altra formació? Estem d'acord, finalment són els que són, tan se val, l'única cosa que compta és que és la del SÍ.

Massa anys esperant, massa patiments, hem empès molt i molt fort per tenir aquesta oportunitat, l'hem aconseguida, la tenim aquí davant, si us plau no la desaprofitem per temes personals, fílies o fòbies. Si tens clar que vols la independència, vota Junts Pel Sí. Precisament la independència és el que ens permetrà després escollir el tipus de govern que vulguem.

Unió Democràtica per Catalunya

Des que ahir es va conèixer la pregunta que UDC plantejarà a la seva militància que he llegit diverses reaccions diguem-ne instintives en la direcció, fem-ho suau, de decepció. Les entenc i les comparteixo, jo també vaig tenir una primera reacció així, però un cop deixats anar un parell de renecs, posem-nos altre cop tots a la feina d'aconseguir costi el que costi i sense tirar mai la tovallola, que UDC signi el full de ruta.

He sentit dirigents d'UDC defensant que el seu partit té dret a tenir el seu propi full de ruta. Em permeto discrepar.En aquest moment no.

El moment és massa trascendent, és massa decisiu, és massa irrepetible com per deixar-lo passar.

El full de ruta signat no és ni el de Convergència, ni el d'Esquerra Republicana ni el de l'Assemblea Nacional, ni el d'Òmnium Cultural, ni el de l'Associació de Municipis per la independència, que són qui l'han signat de moment. És el de l'acord d'aquestes entitats i partits. Així de simple, així de necessari.

Si ets un partit sobiranista, com UDC ha tornat a confirmar en el dia d'avui en diferents mitjans, en aquest moment no tens elecció, has d'afegir-te al full de ruta.


El 27S el podem guanyar, i tant que sí, i així iniciar el procés cap a la plena sobirania, però només el guanyarem, un cop descartada la llista única, si totes les forces sobiranistes signen el full de ruta i les que no ho són no el signen, esdevenint per tant plebiscitàries indubtablement. Si una sola força sobiranista no el signa, no hi ha possibilitats.

Ens ha costat molt arribar fins a tenir l'oportunitat de poder decidir. Estem a molt pocs mesos d'iniciar el camí irreversible cap a la independència, no la podem deixar passar de cap de les maneres.

La història no ens pot jutjar dient que junts vam aconseguir, amb molts esforços, tenir l'oportunitat de votar la independència, però que la vam desaprofitar per diferències de matís.

Hem fet manifestacions massives el 2010, 2012, 2013 i 2014 cridant independència, 2.300.000 persones vam desafiar la prohibició del govern espanyol i vam participar en el 9N. Tot plegat ens ha dut a un escenari d'eleccions que només depèn de nosaltres que siguin plebiscitàries a ulls de tot el món. Ho hem fet junts, ara seria imperdonabable no arribar-hi també junts. Si passés seria inadmissible que un polític que hagi intervingut per impedir-ho es pregunti el perquè del distanciament entre partits i societat.

Des de la més humil modèstia però alhora amb tota la fermesa de la que sóc capaç demano, suplico a Unió Democràtica de Catalunya, que sigui coherent amb sí mateixa, amb la seva llarga i dolorosa història, i ara que en té l'oportunitat s'adhereixi a un full de ruta que ens ha de dur a la plena sobirania, principal anhel del partit.

Igual que quan sigui el moment ho demanaré a la CUP i a Iniciativa per Catalunya i tan de bo ho pugués fer al PSC.

No és cert que adherir-se al full de ruta farà debilitar i desdibuixar el partit front altres formacions, és exactament a l'inrevés. A partir d'aquesta adhesió permetrà al partit posar en relleu el model de país, de societat que vulgui defensar.

No podrem perdonar que ens posem d'acord "contra l'estat espanyol" per muntar el 9N amb una pregunta que totes les formacions van subscriure i que siguem incapaços de fer-ho ara que només depèn de nosaltres.

Guanyem el 27S, guanyem-lo, i això permetrà a cada una de les diferents formacions defensar el model de societat que considera millor. Si el perdem, cap d'aquestes formacions, cap, el podrà desenvolupar.