No comparteixo gens ni mica la resposta indignada dels polítics catalans front les paraules de l'expresident del Congrés de Diputats de Madrid el Sr. Peces Barba. Jo les trobo sensacionals.
Aquest Sr. diu que si haguéssim anexionat Portugal enlloc de Catalunya, potser ens hauria anat millor.
És definitiu que utlitzi la primera persona del plural. Clar, si nosaltres, els espanyols, haguéssim anexionat ... potser ens hauria, a nosaltres els espanyols, anat millor.
A mi no m'ofèn de cap de les maneres, al contrari, que un expresident del Congreso de los Diputados digui de manera tan clara i espontània que els catalans vam ser anexionats i per tant no som espanyols, és impagable.
No comparteixo les tesis que defensen la independència de Catalunya fonamentant-se en arguments de viabilitat econòmica, o que si fóssim independents disposaríem de tots els nostres recursos i ens seria més fàcil sortir de la crisi. Són arguments efímers en sí mateixos. La independència no l'hem de reinvindicar amb arguments cojunturals i circumstancials.
Molt més primari, l'únic argument per a reinvindicar la nostra independència ha de ser l'identitari. Els catalans no som espanyols, i això no és circumstancial.
Que la part anexionadora comenci a admetre de manera pública aquesta realitat negada tant de temps és una invitació a seure i parlar, no a enfadar-se.
Tot i les ganes no hem de tenir pressa, quan marxes de pressa sempre hi ha el risc que hagis oblidat alguna cosa que t'obligui a tornar enrere. Ja estic disposat a fer-ho a poc per a que no ens deixem de posar res a la maleta i la marxa sigui tranquil·la, pacífica i sobretot definitiva, però si us plau comencem a posar-nos-hi.
