L'altre dia xerrant amb els nois de casa, va sortir a la conversa els grups de watsapp, que si van bé que si són pràctics que si tomba que si gira.
Els vaig preguntar a quants grups de watsapp eren. La noia a 81, el noi a 14. (ja dóna una petita pista per on són diferents)
La meva espontània reacció de persona nascuda a mitjans del segle XX va ser de trobar-ho una bestiesa, però no, no ho és.
No vam repassar els cent grups, però sí vam comentar el fenomen una mica per sobre. Per exemple el noi juga un partit de futbol amb una colla d'amics cada any durant les vacances de Nadal des de fa una pila d'anys, eren molt i molt petits. Van fer un grup de wats per organitzar el partit. Els seus integrants? coi, els que jugen el partit, ningú més, ningú menys. El matís que ho fa del tot interessant és que durant tot l'any el grup és totalment inactiu, i quan arriben les dates nadalenques comencen a escriure's per fixar la data i l'hora del partit.
La noia també em va explicar grups dels que forma part que són d'aquest mateix estil. Un grup de la colla de Sant Pol que només és actiu a l'estiu ... però és noia i adolescent i també té grups d'amigues menys aquella i un altre grup d'amigues amb aquella inclosa.
Per tant, és una manera de tenir una agenda
El secret de l'èxit sota el meu punt de vista és precisament que siguin actius exclusivament pel motiu pel qual va ser creat el grup. Si és així, és una agenda sensacional.
El fracàs és quan, per seguir el mateix exemple, el grup del partit de futbol anual enlloc de ser inactiu onze mesos, durant l'any s'envien acudits o comentaris d'actualitat. És llavors quan es fa un mal ús de l'eina i passa a ser un desastre.
Si es creen grups per finalitats específiques i es respecta escrupulosament el motiu pel qual fou creat, efectivament els grups esdevenen una agenda sensacional.
Quan estava sol, i aquest que va néixer a mitjans del segle XX i que insitintivament va reaccionar pensant que era una bestiesa estar a 81 o 14 grups, va mirar a quants grups era ell ... a 11
