dijous, 19 de maig del 2016

Prohibir l'estelada




El govern del PP ha prohibit, ho repetirem, ha prohibit la presència d'estelades a l'estadi Vicente Calderon a la final de la Copa del rei de diumenge.

Alguns mitjans han tractat el tema en els seus espais d'esports, em sembla un error. A mi em sembla una notícia de portada.

No, no, la prohibició de l'estelada no té res a veure amb el futbol, de cap manera. Té a veure amb atemptar contra la democràcia, té a veure amb atemptar contra la llibertat individual dels ciutadans. No esmerçaré ni un esforç en argumentar que l'estelada és una bandera legal, seria caure en un error per part meva. No s'ha d'argumentar res de res.

En una democràcia, en una societat lliure, n'hi ha de prohibicions, és clar que sí, però la majoria precisament són per preservar la pròpia democràcia i la pròpia llibertat dels seus ciutadans.

Aquesta prohibició no afecta als socis i simpatitzants del Barça que pensen anar a la final com ens volen fer creure. No, aquesta prohibició afecta en la mateixa mesura als socis i simpatitzants que aniran a la final, als que no hi aniran i ens quedarem a casa, al ciutadà de a Corunya que ara mateix passeja tranquil·lament per la platja de Riazor, al pastor d'un ramat de xais de Castella. En la mateixa mesura.

Jo no aniré a la final i em sento profundament ofès en la meva condició de ciutadà, deixant de banda la ideologia que pugui tenir.

Hi ha símbols que compartim i n'hi ha que no compartim, amb els que ens sentim còmodes i amb els que no, però prohibir? En un estat democràtic i lliure? Prohibir una bandera que representa un anhel col·lectiu?

I per cert, un exemple més de fins a quin punt som espanyols. Una agressió més a un símbol català i ningú espanyol de cap ideologia ha dit ni mu. A mi m'està molt bé, una prova més que ells no em consideren un semblant, però llavors precisament per això, prou de fer comèdia.

Però és que avui mateix la delegada del govern s'ha superat a sí mateixa. Avui s'ha passejat per diferents emissores i ha dit que la prohibició de l'estelada no és per raons polítiques si no per raons de seguretat.

Es pot arribar a ser més cínica?

Desenvolupem-ho. Si no són raons polítiques, on són les raons de seguretat? Si l'estelada no representa res, perquè ha de generar cap risc per la seguretat?

Faig un esforç sobrehumà i em crec que la delegada del govern no menteix i realment es creu això que diu, que no és per raons polítiques si no per raons de seguretat. Automàticament la pregunta és: prohibir-la no és un acte polític? Exclusivament polític? Prohibir l'entrada d'una bengala és una decisió de seguretat, prohibir una bandera, uns colors, no és un acte polític?


Per altra banda, en quin esdeveniment esportiu, en quina final amb presència massiva d'estelades que afortunadament el Barça ens n'ha fet viure moltes ens els darrers 25 anys, en quina l'estelada ha generat un sol incident?

Perdó, és veritat, en una ocasió que uns agents de la Policia Nacional es van acostar a un seguidor en una final de fa tres o quatre anys i el van fer fora apallissant-lo per dur una estelada. I un altre cop un seguidor del Joventut de Badalona li va passar el mateix en un pavelló a Saragossa

Si de cas la delegada per raons de seguretat hauria de prohibir l'entrada de la Policia Nacional

Miri Sra delegada si no n'hi ha de raons polítiques que el President de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona han anunciat públicament que no assistiran a la final exclusivament per aquesta prohibició.

Per altra banda, senyora delegada, si com va dir no es permetria l'entrada  a l'estadi de símbols polítics, això vol dir que no deixarà entrar el Rei d'Espanya? Això vol dir que no sonarà l'himne espanyol? O és que no és un símbol polític el rei i l'himne?

Pot estar tranquil·la mirant els antecedents, fa molts anys que aguantem una bandera d'ocupació a les nostres viles i ciutats, i no hem causat cap problema de seguretat.

Diguem les coses pel seu nom Sra delegada, vostè prohibeix l'estelada per evitar ensenyar al món, que en l'esdeveniment esportiu més important de representació i orgull nacional, es pugui visualitzar que hi ha un poble que democràticament, pacíficament, està manifestant la seva voluntat de fer el seu propi camí.

Un camí que per la força ens van imposar que féssim plegats i per la força volen mantenir així. Perquè allò que s'aconsegueix amb la força només es manté amb la força.

Vostè i tot el món sap que l'estelada representa la majoria social d'un país que se sap i es vol lliure.

Per tant les raons de seguretat que argumenta no són de seguretat ciutadana com ens vol fer creure, si no de seguretat naci onal

Dit tot això, tan de bo a les eleccions del 26 de juny el PP guanyi per majoria absoluta, perquè cada setmana ells sols van eixamplant la majoria social a Catalunya en favor de la independència.

dissabte, 14 de maig del 2016

Ni més ni menys


El meu sogre era una persona amb molta personalitat, molt caràcter també, però molt sentimental i amb un gran sentit de l'humor.

En alguna ocasió li havia sentit dir que quan es va casar va demanar a Déu que no li faltessin mai 50.000 Ptes, i tampoc que no li sobressin mai.

A l'inici de la mateixa setmana que la seva filla es casava amb mi, li van desaparèixer una quantitat de diners molt important.

Evidentment eren per pagar el nostre casament, i la que avui és la meva dona i jo ens vam quedar glaçats quan ho vam saber.

Sempre recordaré la reacció del meu sogre quan em va veure la cara: Ei noi, no t'amoinis ni un segon eh? no passa absolutament res, vosaltres no us heu de preocupar de res. Vaig demanar a Déu que mai em faltessin ni em sobressin 50.000 Ptes. i ara me'n sobraven 500.000 Ptes. i evidentment me les ha fotut. Per tant no passa res de res. No patiu gens

Em va impressionar molt

Afortunadament tot va quedar en un ensurt i els diners van aparèixer en unes hores. No els havia pas perdut ni descuidat ni res, efectivament els havia agafat una persona una mica especial. un altre caràcter, el de la meva cunyada gran, va ser determinant per recuperar-los. Total, res una anècdota que no arriba a la categoria ni d'incident.

En definitiva el que volia explicar és que clar, molt pocs dies després de tot això efectivament ens vam casar la meva dona i jo, i clar tenia molt recent aquesta història, total que jo també a la cerimònia interiorment vaig demanar el mateix desig. Que mai ens faltessin 50.000 Ptes, i que mai ens en sobressin

Ep, funciona com un rellotge suís. Clavat !!!!



Breus

Puesta de largo

Van convidar la noia a una puesta de largo. Feia temps que no tenia tan la sensació d'una cosa que no tenia res a veure amb mi i per tant amb la meva filla, tant és així, i no és cap broma, que li vam haver d'explicar què era perquè no ho sabia.

Una cosa d'una altra època i d'una altra classe

Per davant o per darrera?

Acostumo a anar en moto a tot arreu per dins de Barcelona. Fa poc la tenia al taller i sortint de la feina vaig agafar el metro. Vaig coincidir al carrer amb una companya que baixant les escales del metro em va deixar anar: per davant o per darrera?

No sabia què contestar ni on mirar

Es veu que és una practica quotidiana entre els habituals del metro. Pugen al primer vagó a l'últim en funció de com els queda la porta de sortida a l'estació del seu destí.

L'expressió abreujada és aquesta: per davant o per darrera?

A mi em va suggerir una expressió no abreujada diguem  

Del comiat a l'origen

Era en un enterrament d'una persona molt jove, familiar, per tant colpit, i se m'acosta tota decidida una dona i sense prèmbuls em deixa anar:

- tu  ets Carrasco oi?
- Sí
- Doncs així el meu pare et va dur al món
- Doncs així tu et dius Ripoll
- Això mateix.
- I com ho has sabut?
- Els Carrasco ho porteu a la cara
- Ja, però la cara que fèiem al néixer era lleugerament diferent

Em va comentar que ella era llevadora i que va començar ajudant el seu pare precisament en els naixements dels darrers dels parts de la meva mare.

Per tant li vaig dir, així qui em va dur al món ets tu

Qüestió de tacte

Fa poc un company ens va explicar

Vinc del metge, m'han fet un tacte rectal, però el metge té molt de tacte

Impagable

Músic 24 h

El noi de casa és músic, i a jutjar per la situació següent, ho és les 24 h

Vam anar a un restaurant, i en el moment que analitzàvem la carta, que estàvem tots plegats en silenci doncs, de cop i volta es va sentir un soroll fort una mena de zuuuuummmmmmm  que va durar ben bé un minut. Degut a la sorpresa, i el volum espontàniament vaig dir: ostres, què és això?

El noi, assegut a la meva esquerra, sense aixecar els ulls de la carta va dir immediatament: un mi bemoll

 

dilluns, 9 de maig del 2016

El Cholismo



Aquests dies es parla molt sobre el cholismo, què és i sobretot si el que fa és futbol o antifutbol etc. Em permeto participar amb la meva opinió, modesta i respectuosa amb qualsevol altra.

Comencem pel final per a que no me'n descuidi i sigui injust amb el chlolismo i amb mi mateix. El cholismo, o l'At de Madrid actual, té molt de mèrit, no ens equivoquem, molt de mèrit. Un club que no pertany a l'elitista grup dels més potents econòmicament d'Europa i que any rera any s'ha de quasi refer perquè els seus principals referents marxen (Fernando Torres, Diego Forlan, Kun Agüero, Falcao, Diego Costa, Courtois ...) i tot i així manté un nivell de competència i competitivitat tan alt, no fotem, de mèrit en té i moltíssim.

Ara bé, el que a mi em sembla i ja ho dic entre moltes cometes, és que és un mèrit """no honest"""

A partir del moment que arriba a una segona final de Champions en tres anys, que en fa dos va guanyar la lliga, que recentment ha guanyat més d'una Europa League ... i és tan qüestionat si té mèrit, alguna cosa deu passar, no?

Quan el Barça ha guanyat tants títols, han sortit veus dient que el joc era avorrit, han sortit veus dient que hi havia Messi dependència etc. però ningú, ningú, ha qüestionat el mèrit dels seus triomfs.

Evidentment no ho puc saber, però he d'imaginar que qui va inventar el futbol, va redactar tot un seguit de normes del joc per regular precisament el joc. Joc des del punt de vista més lúdic del terme. El futbol és un joc, per tant un entreteniment per divertir-se, per ser feliç, i com a tal joc també té factors d'atzar.

Interpreto que el gol, qui va crear el futbol, el va inventar per poder fer tangible d'alguna manera quin dels dos equips havia desenvolupat millor el joc. O sigui, que el gol el va pensar per a que representés  simbòlicament el que més vegades havia desenvolupat millor i més completament el joc. Com quantifiquem qui és millor? Doncs com que fer gol és conseqüència d'haver desenvolupat al màxim el joc, doncs qui en faci més.

Interpreto que la seva voluntat era aquesta.
Perquè les faltes no estan permeses i es penalitzen donant la pilota a qui l'ha rebuda? Precisament perquè la falta és la interrupció, el no permetre que es desenvolupi el joc. O sigui, el futbol és jugar i si no permets el joc agafant un contrari o fent-lo caure, es penalitza amb falta, no està permès, està prohibit, tan és així que si en fas moltes et poden fer fora del joc, deixar de jugar.

Per tant, creem un joc que preveu un terreny de joc delimitat un temps delimitat i que consisiteix en desenvolupar el joc, tant és així que allò que no permeti desenvolupar joc es penalitza, i que es quantifica quin dels dos equips ha desenvolupat millor el joc, en una cosa que en direm gol, que s'aconsegueix com a conseqüència d'haver-lo desenvolupat millor.

Hi ha un factor però que el fa especial i viciós. Que com que és un joc i té per tant components d'atzar, pot passar que hi hagi un equip que sigui més maldestre que el contrincant però que, ai las, converteixi més gols que no pas l'altre i per tant surti guanyador del partit.

El que es recull en allò de "el futbol és així"

Quan es diu que el futbol és el molt ric entre altres coses vol dir que de maneres de desenvolupar al màxim el joc i per tant de fer més probable fer gols i en conseqüència de guanyar el partit n'hi ha moltes, totes vàlides. No n'hi ha només una.

La millor anirà en funció de tants i tants factors que descobrir-ho és una feina apassionant, i a més sempre amb el factor afegit que com que és un joc, encara que encertis la fórmula en cap cas et garanteix l'èxit.

Si tens una plantilla més jove o més veterana, més alta o mé baixa, més atlètics o menys, més habilidosos o menys habilidosos, més ràpids o menys ràpids, que van bé de cap o no hi van tan bé etc etc etc. tants i tants factors. I la disposició? si en poses 5 al darrere no és el mateix que si en poses 3. Que si el mig del camp en poses tres o quatre en rombe ....

i l'estil de joc? Doncs en funció de les combinacions de tots els factors que estem dient, pots optar per un joc de combinació, de passada curta i d'associació, amb la qual cosa l'equip ha d'estar molt junt per trobar-se, o pots optar per passades llargues a les bandes i ràpids extrems que arribin a la línia de fons. O pots preferir deixar les bandes desocupades en atac i mirar de combinar per dins que et permeti fer una obertura ja en zona de xut a porta i no en zona de construcció. Pots optar per jugar amb davanter centre alt i corpulent que no només es converteix en un bon rematador, si no que fixa els centrlas que no podran fer cobertures als migcampistes, o pots optar per jugar sense davanter centre i fer dubtar als centrals contraris si anar a tapar el mitja punta que no poden tapar els migcampistes però encanvi és massa lluny de la frontal on el central se sent còmode permetent així si no surt que el mitja punta jugui amb espai o que si surt, es crei l'espai a la seva esquena on pugui incorporar-se un altre atacant ...

I en defensa? es pot optar per la defensa individual mantenint la zona, la defensa individual per tot el camp, la defensa només en zona, però en les pilotes aturades fer defensa individual ... es pot apostar per esperar darrere o pressionar al contrari al seu camp ...

Hi ha tantes i tantes possibilitats que cap és la bona en tots els equips i en totes circumstàncies. Cadascú ha de decidir segons el que li sembli millor d'acord amb el seu equip etc.

Perquè dic que el mèrit de l'At de Madrid, del Cholismo, és "no honest"?

Perquè el seu projecte es basa en el joc del contrari i no en el propi, i perquè forma part del seu estil de joc treure el màxim rendiment d'allò que no és el joc.

El gran Johan Cruyff sempre deia que el futbol és un joc d'errors.

S'entén que qui fa una cosa sempre està sotmès a cometre errors. El joc de l'At Madrid es fonamenta en dues coses: en aprofitar els errors de contrari que cometi mirant de desenvolupar el joc, i en les pilotes aturades, que són accions del partit però que no es poden considerar joc, s'entén oi? Diguem que és un recurs, i és una virtut saber-ne treure profit, però és pobre fonamentar el teu estil en treure profit d'un recurs i no pas de jugar el joc.

El Cholismo no es trenca les banyes en com jugar bé el joc. En allò que hem dit de desenvolupar al màxim el joc fruit de la combinació de tots els factors que comentàvem fa un moment. No, el cholismo, renuncia a jugar, deixa que jugui el contrari, l'observa, l'analitza, i quan comet un error l'aprofita.

Això per una banda, i per l'altra, mira d'aprofitar un recurs del joc que no és fruit del desenvolupament si no d'una acció: la pilota aturada.

Ara bé. Renunciar a jugar, i observar i analitzar el joc del contrari té un risc. Que el contrari efectivament desenvolupi correctament el joc, en tregui el màxim partit i per tant converteixi això que en diem gols. El Cholismo té la seva manera d'evitar-ho. Molt simple. Converteix allò que en el reglament és una penalització, un càstic, en la seva forma d'evitar que el contrari se'n surti. La interrupció, la falta permanent. No com a acció aïllada que a vegades per l'ímpetu és inevitable, si no de manera sistemàtica, expressa.

Per tant es produeix un efecte paradoxal extraordinari. Resulta que allò que el reglament preveu com a no permès, i per tant que es penalitza, el chlolismo el converteix en un dels seus fonaments per aconseguir la victòria. No només renuncia a jugar al joc, cosa que ja dit així sembla que no hauria de poder ser permès, si no que no és utilitzat per evitar que guanyi el contrari, si no que és la base sobre la que pretén guanyar ell.

Si el contrari jugant no comet error passen  dues coses, ells estan més a prop de fer gol, i jo més lluny. Per tant interrompo contínuament el joc, evito que desenvolupin i alhora forço que tornin a començar per veure si cometen l'error que necessito.

Per tant sota el meu punt de vista no és honest perquè l'Atlètic de Madrid no juga, es serveix del joc del contrari i utilitza la penalització del reglament com a benefici, cosa evidentment antinatural

Fins aquí es podria dir que no és el primer equip que planteja els partits a no jugar, a destruir, a esperar etc. I molts d'aquests equips han obtingut resultats. Grècia a l'Eurocopa de Portugal, Chelsea campió de la Champions de fa tres anys, València de Benítez campió de lliga ...

És que el Cholismo té un factor més que no tenen aquests equips també defensius i "destructors"

L'altra part fonamental del Cholismo, és treure el màxim rendiment de tots els aspectes que no tenen res a veure amb el joc però que poden tenir-hi influència. No és atzar, no és fruit del moment ... és premeditat, planificat, intencionat, em permeto dir malintencionat.

La pèrdua de temps
 
La pèrdua de temps sistemàtica quan el resultat els és a favor. Una pèrdua de temps que evidentment resta temps efectiu de joc i a més trenca el ritme constantment de l'altre equip que sí vol jugar. Simulació de lesions, demanar temps per cordar-se la sabata, treure un fora de banda en 25 segons enlloc de en 5 ... Tots els equips ho fan em direu. No, tots els equips ho fan quan es dóna la circumstància que guanyen i falten pocs minuts. El Cholismo ho fa des del primer minut que el resultat els és a favor, si és l'u, doncs l'u.

Hi ha un exemple recent que és més que ilustratiu. Fa poques setmanes l'At Madrid visita el camp nou en partit d'anada dels quarts de final de la Champions. En els minuts inicials, Torres marca i Cholo Simeone no va celebrar el gol, ni tan sols va fer un gest d'alegria, en veure que havia marcat, en aquell precís moment, quan encara Torres no havia rebut l'abraçada de cap company, en el precís moment que Cholo veu que és gol, va començar a cridar al seu porter i als seus defenses que perdessin temps. A pulmó.

Minuts inicials i ni tan sols celebra el gol. Per tant no es tracta d'un recurs aïllat que utilitzen tots els equips, no, forma part de l'essència del Cholismo.

A partir d'aquell moment, el contrari no ha de jugar amb la dificultat del resultat en contra, si no que ha de saber gestionar la tensió emocional que li representarà la fustració de la pèrdua de temps sistemàtica del Cholismo. Una dificultat també per l'àrbitre que també ho haurà de gestionar, perquè el reglament no preveu una solució per aquest comportament durant 90 minuts.

La protesta permanent amb voluntat d'influir

Cholo Simeone ho protesta absolutament tot des de la banda i amb una gesticulació més que exagerada per mirar d'influir emocionalment en els àrbitres. Els jugadors protesten sistemàticament totes les decisions per una banda per la pèrdua de temps del capítol anterior, i per l'altre per mirar d'influir en l'àrbitre. Tots els equips ho fan? En moments puntuals i situacions puntuals. De manera sistemàtica i orquestrada no. La protesta és del tot exagerada respecte de la gravetat del que hagi pogut ocórrer perseguint dos objectius. Si l'àrbitre no ha vist res sancionable, veient l'exagerada protesta el pot fer dubtar, i sobretot l'acció següent és molt més probable que la sancioni encara que no n'estigui del tot segur.

El victimisme

Cholo Simeone fa sempre un discurs victimista. Que si hi ha molts interessos que no els permetran ser campions, que si tal equip és tan poderós que la seva capacitat d'influència sobre els estaments fa que ells ja saben que no tenen cap possibilitat etc.

Aquest discurs té dues direccions. Una és directe al vestidor. Aquest discurs el fa a la premsa per fer bullir l'olla etc però també el dirigeix a la seva plantilla, fer-los creure que tothom els va en contra, que no juguen net amb ells ... buscant una sobrexcitació i una motivació de rebelar-se contra una suposada injustícia etc.

L'altra direcció és una manera de començar a jugar el partit següent, una cosa que Mourinho també utilitza moltíssim.

En el partit de Champions al camp nou que he citat expulsen Torres. El discurs del Cholismo no és si l'expuslió és correcta o no, perquè limitar-se a dir això seria un comentari que acabaria allà mateix. Per mi l'expusió és injusta. Un cop dit, el tema no té cap continuitat. Com que ell el que vol és començar a jugar el partit de tornada, es salta la pantalla de si és correcta o no, i el Cholismo fa el discurs que el Barça és un protegit per la Uefa i que ja saben que no tenen res a fer. Aquest discurs sí té continuitat i fa planar tots un seguit de comentaris i de dubtes durant una setmana. Al partit de tornada, l'última acció del partit, va ser un penal claríssim a favor del Barça no xiulat. No diré que l'àrbitre no va xiular aquell penal per les declaracions de tota una setmana del Cholismo, no. El que dic és que el Cholismo fa aquelles declaracions per mirar d'influir en l'àrbitre del partit de tornada. Si l'influeix o no, no ho sé, simplement dic que si s'hagués limitat a dir que l'expulsió de Torrers no era correcta, no estava jugant el partit de tornada, i ell el que vol és ja influir-hi. És calcat al famós discurs del "por qué" de Mourinho després del partit d'anada de semifinals de champions. No parla de si l'expulsió de Pepe és o no és ... això no té recorregut sobre el partit següent. Fa el discurs que el Barça està mimat per la uefa perquè ja juga el partit següent.

Un altre exemple d'aquest discurs victimista és que el Cholo ha declarat en roda de premsa en més d'una ocasió que la proesa més gran que ha aconseguit mai, és guanyar una lliga al camp nou volent dir que imagina't si tenim mèrit, que vam guanyar a casa d'aquells que ho tenen tot comprat. Fins aquí ja seria prou victimista. El que ho fa ofensiu, és que la darrera acció d'aquell partit és un gol anulat per equivocació que hauria tret la lliga a l'Atletico.

La trampa

Cholo Simeone treu, com vinc argumentant, el màxim rendiment de tot allò que no és el joc, però que pot influir en el resultat d'una manera o una altra. I qualsevol recurs que porti cap al resultat és acceptat, qualsevol.

L'exemple més clar és molt i molt recent, i és perfecte per explicar aquest darrer punt. En les darreres jornades, l'equip dels teres de davant que cometés un error es quedava sense opcions a la lliga.

Fa dues jornades l'At jugava a casa contra el Màlaga i el resultat era 0 a 0. Hi ha un contracop perillós del Màlaga, en el cas que marqués la lliga s'acabava per l'Atlètico, doncs el Cholo va ordenar a un aplegapilotes que llencés un pilota dins el camp. El nano ho va fer, tu diràs, l'àrbitre aplicant el reglament va haver d'aturar el joc.

Sí, Cholo va ser sancionat amb tres partits, sí, però aquell contracop es va abortar.

Em va recordar una acció d'handbol de fa molts anys i que em va produir molta ràbia. Sovint passa en l'handbol que s'assenyala una falta amb el rellotge a zero. No hi ha temps per a res però la falta s'ha xiulat i l'equip que ha rebut la falta té dret a llençar-la. Quan passa això, com que no es pot fer cap passada perquè consumiria un temps que no hi ha, el que es fa és que tots els jugadors que defensen es posen davant del jugador que ha de llençar la falta, a la distància reglamentària, i quan l'arbitre xiula el llençador xuta a porta, no hi ha temps per a res més. En poquíssimes ocasions la cosa avaba en gol, pe`ro evidentment la possibilitat hi és. Doncs en una ocasió fa molts anys, es va donar aquesta circumstància al Palau Blaugrana, molts anys, mira si fa anys que el llençador d'aquesta acció per part del Barça era Cecilio Alonso. L'àrbitre va xiular i tots els jugadors de l'equip rival se li van llençar a sobre impedint així que fes res. Clar, no hi hava temps, no es podia sancionar en res, i es va cabar així.

Aquesta acció del Cholo de la pilota és una cosa molt semblant. Sí, em sancionaran, però el contracop ja l'he evitat.

Aquest cas és el més espectacular, però n'ha fet molts d'altres. Demanar un canvi i llavors dir que no l'ha demanat ...

El que defenso és que aquestes accions no són fruit del moment, dels nervis ... no no, forma part de l'estratègia preparada, premeditatda, és Cholismo.

Vull dir que quan Cholo prepara un partit, tot això forma part de la preparació del partit


Per tant, per mi, el Cholismo és des del punt de vista futbolístic renunciar a jugar i mirar d'aprofitar les escletxes del joc del rival que sí vol jugar, i treure màxim rendiment de les pilotes aturades.

I per altra banda exprémer al màxim tot un seguit de recursos que res tenen a veure amb el joc amb la intenció d'influir-hi.

Mirat així i sempre des del meu punt de vista, el Cholismo obté resultats però de guanyar no guanya res.

En un 1 a 0 de cop de cap de córner i 80 minuts de renunciar a practicar el joc, de renunciar a jugar des del punt de vista més lúdic, més infantil del terme, esperar i esperar, perdre temps simulant lesions, creant artificials discussions amb el contrari sense cap solta només que el de consumir temps, estar sobre l'àrbitre mirant d'influir-hi, si convé tirant una pilota al camp ... des del punt de vista d'aquell Sr. que es va inventar el joc del futbol, en què l'Atlético ha guanyat?

Ha obtingut un resultat, però de guanyar no ha guanyat res.

Amb els anys mirarem enrere i veure que El Cholismo haurà guanyat  X títols, però al futbol no li haurà aportat res de res.

Un dels referents futbolístics més importants de la història del futbol, no va guanyar mai cap títol. Si el seu entrenador hagués sigut el Cholo, potser haurien guanyat un mundial, però el futbol d'avui seria molt més pobre.