Un cop em van explicar els diferents estadis per als que passem quan aprenem alguna cosa. Així, comencem en la fase CO IN, COnscientment INcompetent. El següent és el CO CO, el consicentment competent, en el que coneixem el contingut d'allò que estem estudiant. L'objectiu final és esdevenir IN CO, inconscientment competent. Tenim tan interioritzda la matèria que hem estudiat, en tenim tanta experiència, que la dominem perfectament de manera espontània.
Diversos cops m'han dit que tinc facilitat per a les imitacions, podríem dir que les persones que m'ho han dit em consideren CO CO de la imitació. Abans d'ahir però vaig fer una imitació de Mr Bean sense proposar-m'ho per tant de manera totalment involuntària i inesperada, que potser podríem situar-la en IN CO.
Diumenge passat vam fer a casa allò que en diem el canvi de roba. A veure aquesta americana, aquesta camisa encara pot tirar un any més, aquests pantalons ja no m'entren etc. Resultat final, derrota: m'havia de comprar dos pantalons i una americana.
Dimecres doncs em vaig comprar dos pantalons i una americana, i dijous cap a treballar amb pantalons i americana nous de trinca. Tenia un dia complet, després de treballar havia quedat amb una bona amiga que feia anys que no veia, després volia anar a Lluïsos de Gràcia que feien el primer concert d'un cicle per a músics joves. El meu cunyat n'és el president, s'hi està deixant el coll, és una iniciativa collonuda, el concert era de jazz que és el que més m'agrada ... hi volia anar vaja. Finalment havia d'anar a recollir el noi a l'entrenament que el dijous acaba molt tard.
Vaig arribar a Lluïsos que el concert ja anava però abans havia indefugiblement de pixar, per tant vaig anar directe cap al lavabo. Només de descordar-me, el botó va sortir volant dibuixant una vaselina Messiana. Vaig al·lucinar, nous de trinca i el primer cop que els descordo el botó surt volant? Em vaig ajupir mantenint les cames més o menys rectes, baixant el tronc endavant alhora que allargava el braç dret en la mateixa direcció. Quan els meus dits van arribar a l'alçada del botó, es va sentir un soroll sec, inequívoc i automàticament vaig percebre una certa fesca a les cuixes. Un cop incorporat, amb el botó a la mà esquerre, amb la dreta em vaig fer una "palpació" i sense veure'l vaig identificar clarament un un estrip complet. Tota la costura central, tota.
Els primers tres segons van ser d'indignació, però un cop passats la pregunta era òbvia: i ara què collons foto?
L'americana no acabava d'acabar allà on hauria anat bé que acabés, ja ens entenem. Per sort, l'abric sí. Vaig decidir mantenir el pla previst.
Entro a la sala, algunes cadires buides ... vols que t'ho digui? dret, molt millor, i saps què? darrere del tot es veu de conya. Llavors vaig recordar que com que l'entrada era lliure hi havia "el compromís" de prendre alguna coseta per a col·laborar amb l'organització. Així que amb notable estil vaig anar desplaçant-me lateralment per a que l'esquena no perdés mai de vista la paret protectora i com si seguís el ritme de la música sense voler perdre'm detall fins que vaig arribar a la barra. Un Vichy em va semblar prou prudent i altre cop fent discrets cops de cap seguint el ritme vaig recuperar la meva posició refent el camí.
El local no era ple del tot, la majoria de gent seia relaxadament en màniga curta, la jaqueta recolzada al respatller i una birra a la mà. Jo em mantenia dret al final de tot i amb la meva jaqueta ben posada i cordada.
El meu cunyat no parava de fer-me senyals per a que anés a seure al seu costat on hi havia una cadira buida. A primera fila, tu diràs, vol dir massa gent per darrere... jo li feia gests mirant de dir que allà darrere dret, sol, i fotent-me de calor hi estava de conya.
Va arribar l'hora de marxar a l'entrenament. Dalt la moto les cuixes van passa fred, pobretes.
Els pares de l'equip tenim el costum a mesura que anem arribant de seure a la graderia a fer tertúlia quasi es pot dir en cercle, vol dir asseguts uns davants dels altres. Vaig optar per romandre dret, sol, a l'altre córner. Quan el noi va sortir, cap a buscar la moto altre cop mirant de fer passetes curtes.
Permeteu-me la immodèstia, tota una imitació de Mr. Bean IN CO
