Per defecte

Avui a la feina m'ha vingut a veure una comercial de El Periodico per a oferir-me que l'empresa faci  publicitat al seu mitjà. L'any passat en vam fer en alguna ocasió.

Per a una acció concreta m'he interessat per l'edició digital del diari, i per a fer-nos ben bé la idea hem coincidit que estaria bé connectar-nos. He posat elperiodico.com al navegador i abans que s'obrís la pàgina, la comercial em diu: per defecte s'obre en castellà.

Jo li he contestat: Efectivament, per defecte.

Em trec el barret Pep

Ahir a la roda de premsa prèvia al partit d'avui contra el Betis, un periodista li va preguntar al Pep : "de la teva etapa de jugador, amb què et quedes?" (un dia parlaré de l'expresió "amb què et quedes" que no només existeix esclusivament entre periodistes esportius sinó que a més sembla que no puguin viure sense fer-la servir)

La resposta del Pep va ser immediata, sense pensar-la ni un moment

"En haver sigut jugador del FC Barcelona"

Se'm va posar la pell de gallina

Com a jugador ho va fer tot, va jugar al primer equip del Barça 11 temporades i va guanyar, parlo de memòria, 1 Copa d'Europa, 1 Recopa d'Europa, 6 lligues, 3 Copes del Rei, no sé quantes supercopes d'Espanya i d'Europa. Va guanyar els JJOO de Barcelona, va jugar mundials ... va tenir d'entrenador a Johan Cruyff, Van Gaal, Serra Ferrer, Rexach, Robson, Capello ... va jugar amb Romario, Ronaldo, Rivaldo, Koeman, Laudrup, Figo, Baggio i tants i tants altres cracks. Va jugar a Itàlia, Qatar, Mèxic ... mireu si tenia elements, arguments

Porta més de 20 anys essent un personatge públic idolatrat, i el més normal, és humà, és que hagués passat a viure amb tanta naturalitat aquesta realitat que hagués perdut la perspectiva del valor que tenen les coses que fa tants anys va assolir.

Ara amb 40 anys fets ahir, podríem considerar normal que no dongués tan valor al sol fet d'haver estat jugador del Barça i que hagués destacat aquell títol, aquell gol, aquella emoció, aquella vivència.

A qualsevol nano català que jugui a futbol a les categories inferiors si li preguntem quin diria que és el seu somni cap d'ells, n'estic segur, contestaria guanyar una Champions o jugar un mundial, si no jugar al primer equip del Barça. Ell que ho ha sigut tot i no cal dir el que és ara, segueix tenint molt clar que el millor que li ha passat com a jugador és "haver estat jugador del FC Barcelona" (Compte, no va dir haver jugat al Barça, diu haver estat jugador del Barça)

En diverses ocasions m'han preguntat quina és la primera obligació d'una Junta Directiva del Barça i sempre he contestat el mateix. Qualsevol junta del Barça té tot el dret de cometre errors, el que és la primera i més important obligació és ser digne del Club.

Queda clar que el nostre entrenador aquesta obligació la compleix sobradament.

Pep, moltes gràcies

Remuntarem? Barcelona

Divendres passat, dia 7 de gener, caminant prop de casa meva em va sorprendre molt veure aquest poster electoral.

Les eleccions municipals estan previstes per al mes de maig, divendres era 7 de gener, i com aquell que diu abans d'ahir van ser les eleccions al Parlament.

He vist en el Time Out que feliciten ERC per aquesta campanya, dient que comencen molt bé. És segur que Time Out té més criteri del que pugui tenir jo, però a mi com a individual ciutadà l'impacte que m'ha causat és totalment negatiu.

A cinc mesos de les eleccions, trobar-me un poster electoral on tot el que hi ha és la foto del candidat, (ja és oficial? haurem de pensar que sí) i un slògan a mi l'efecte que em causa és que estan molt més amoinats en ells mateixos que no pas en la ciutat que és exactament la idea contrària que m'haurien de transmetre.

cristal con que se mira

La dona de fer feines d'allà on treballo arriba a darrera hora del matí, uns minuts abans de les 3. Per tant no hi ha sigut durant la jornada laboral i no té ni idea de què ha passat durant tot el matí. Ens hi posem a les 8 i per tant en 7 hores han passat, o no, moltes coses. En el meu cas, com el de qualsevol altre, hi ha dies de tot. Dies tranquils, dies que vaig de bòlit, que el telèfon no para o que he tingut tres reunions diferents en les que m'han encarregat un munt de feina, que he passat molts nervis o que fins i tot puc haver viscut tensions. Les eines en la meva feina, com la de qualsevol altre, es limiten al telèfon, reunions, i sobretot sobretot l'ordinador.
És de sobres sabut però que la ralitat és la que és sempre en funció del "meu" punt de vista.
Per això cada dia quan cap a un quart de cinc si fa o no fa la dona de fer feines buida la paperera de la meva taula, m'avalua de la manera següent:

Avui no  has fet res, eh?, la paperera és ben buida.