dimecres, 19 de gener del 2011

Em trec el barret Pep



Ahir a la roda de premsa prèvia al partit d'avui contra el Betis, un periodista li va preguntar al Pep : "de la teva etapa de jugador, amb què et quedes?" (un dia parlaré de l'expresió "amb què et quedes" que no només existeix esclusivament entre periodistes esportius sinó que a més sembla que no puguin viure sense fer-la servir)

La resposta del Pep va ser immediata, sense pensar-la ni un moment

"En haver sigut jugador del FC Barcelona"

Se'm va posar la pell de gallina

Com a jugador ho va fer tot, va jugar al primer equip del Barça 11 temporades i va guanyar, parlo de memòria, 1 Copa d'Europa, 1 Recopa d'Europa, 6 lligues, 3 Copes del Rei, no sé quantes supercopes d'Espanya i d'Europa. Va guanyar els JJOO de Barcelona, va jugar mundials ... va tenir d'entrenador a Johan Cruyff, Van Gaal, Serra Ferrer, Rexach, Robson, Capello ... va jugar amb Romario, Ronaldo, Rivaldo, Koeman, Laudrup, Figo, Baggio i tants i tants altres cracks. Va jugar a Itàlia, Qatar, Mèxic ... mireu si tenia elements, arguments

Porta més de 20 anys essent un personatge públic idolatrat, i el més normal, és humà, és que hagués passat a viure amb tanta naturalitat aquesta realitat que hagués perdut la perspectiva del valor que tenen les coses que fa tants anys va assolir.

Ara amb 40 anys fets ahir, podríem considerar normal que no dongués tan valor al sol fet d'haver estat jugador del Barça i que hagués destacat aquell títol, aquell gol, aquella emoció, aquella vivència.

A qualsevol nano català que jugui a futbol a les categories inferiors si li preguntem quin diria que és el seu somni cap d'ells, n'estic segur, contestaria guanyar una Champions o jugar un mundial, si no jugar al primer equip del Barça. Ell que ho ha sigut tot i no cal dir el que és ara, segueix tenint molt clar que el millor que li ha passat com a jugador és "haver estat jugador del FC Barcelona" (Compte, no va dir haver jugat al Barça, diu haver estat jugador del Barça)

En diverses ocasions m'han preguntat quina és la primera obligació d'una Junta Directiva del Barça i sempre he contestat el mateix. Qualsevol junta del Barça té tot el dret de cometre errors, el que és la primera i més important obligació és ser digne del Club.

Queda clar que el nostre entrenador aquesta obligació la compleix sobradament.

Pep, moltes gràcies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada