dimecres, 29 de juny del 2016

Espanya no canvia. Benvinguts a la República Catalana




Moltes persones de bona fe i escèptiques amb l'independentisme han argumentat durant els darrers anys que el problema no era Espanya, si no exclusivament el PP. Que fent fora el PP del govern, la relació Catalunya Espanya es normalitzaria notablement i per tant la solució no era la independència.

PSOE i Ciutadans han evitat que el ministre Fernandez Diaz comparegui al Congrés per donar explicacions sobre jo diria l'escàndol més gros des del punt de vista de funcionament democràtic, de la història recent d'Espanya. Queda demostrat doncs que "el problema" no és només el PP, si no que Espanya té molt clar que per sobre de preservar el funcionament democràtic i net de la societat, hi ha el concepte d'unitat de la nacion española.

Que PSOE i Ciutadans avalin aquesta conducta només es pot llegir en aquests termes.

L'independentisme té com a objectiu anar eixamplant la majoria social. És evident que aquesta decisió ajuda i molt a aquestes persones que deia de bona fe que es mostraven escèptiques front l'independentisme, arribin a la conclusió que no hi ha cap altre camí. Són persones que es van sumant a la independència no per la via de la identitat, no per la via del sentiment, no per la via dels origens, si no per la via de constatar que Espanya en el segle XXI de la globalitzacio encara fonamenta tota la seva manera de ser en el concepte racial innegociable de la unidad de la patria forjat els anys 30 del segle XX.

La independència doncs no només és per a independentistes, si no que acull a tota aquella persona que té la il·lusió d'una societat oberta, diversa, rica, i amb esperança en el futur.

Tan se val si veniu del nord o veniu del sud, sigueu benvinguts al projecte d'una nova república, la República Catalana, que no us obligarà a deixar de ser el que sou, si no que us agrairà que aporteu el que sou a la construcció d'una societat millor

dissabte, 11 de juny del 2016

Per la Cup la independència no és prioritària




Des que la Cup va fer públic que mantenien l'esmena a la totalitat i per tant els pressupostos quedaven definitivament tombats s'han dit moltes coses, i a mi em sembla que tot plegat és molt senzill.

El que em sembla que no ho és tan de senzill és el perquè, però el que passa sí em sembla molt senzill, i ens podem estalviar del tot totes les argumentacions de tots colors. Que si uns tenen raó en això, que si els altres tenen raó en allò ... no, no, en la meva humil manera de veure-ho és molt senzill.

Per explicar-ho només hem de tenir presents dues coses. Només tenint present aquestes dues coses tota l'estona, tot queda explicat de seguida.

Primera: Recordem que Junts pel Sí no és un partit polític, que sovint s'oblida. Junts pel Sí és un conglomerat heterogeni. El van constituir i el forma: Convergència, Esquerra Republicana, Demòcrates per Catalunya, l'ANC, Òmnium Cultural, Súmate, dissidents del PSC, independents com en Lluís Llach o en Germà Bel ...

Aquest conglomerat té per principal objectiu i aspiració poder-se desfer perquè cada partit, associació etc pugui fer el seu propi i legítim camí i aposta.

No és cap secret que algunes d'aquestes formacions i persones que les integren no tenen gaire bona relació i sintonia.

Es van ajuntar únicament i exclusiva per presentar-se a les eleccions del 27 de Setembre que es va plantejar com a plebiscit, com al referèndum que no ens van deixar fer, i com a tal referèndum volien representar junts la papereta del Sí a la independència, la papereta que hauríem utilitzat si s'hagués fet un referèndum de Sí o No.

Convertim les eleccions en referèndum, guanyem, portem el país a la porta de la independència, i allà ens desfem i que cada un faci el seu propi camí.

Tant és així que recordem que la idea era que la Cup també formés part d'aquesta candidatura, possibilitat que es va treballar i que a darrera hora la Cup va decidir desestimar, però situem-nos un any enrere, aquesta era la idea inicial i ja es va viure com una decepció que la Cup no vulgués sumar-se a fer del tot unitària la papereta del Sí.

Moltes persones van dir llavors que tant era votar una formació o una altra, que el missatge seria el mateix, que totes dues eren la paperets del Sí. Això donaria per molt, pe`ro deixem-ho aquí, simplement pretenc situar-nos com han anat les coses.

Segona: 18 mesos.Només 18 mesos.  Junts pel Sí i la Cup per tant es presenten per separat però estan d'acord que la legislatura és només per construir les bases de la futura República Catalana, i per tant que té una durada de 18 mesos, després dels quals s'ha d'aprovar la constitució i fer les primeres eleccions de la República llavors sí amb un programa de govern etc.

Per tant tot plegat és per 18 mesos. Per això també Junts pel Sí és com és d'heterogeni, perquè no s'han de casar pas els seus integrants, és només una unió per muntar les bases i posteriorment desfer-se. Tot plegat és només per 18 mesos.

El que compta és l'objectiu. Posar el país a la porta de la plena sobirania, i és del tot lògic fer aquesta feina tots junts.

A la primera de canvi la Cup és intrasigent amb el candidat a la presidència de la Generalitat. Coi, aquest candidat no és pas el d'esquerra ni el de súmate ... és de tots junts fem els 18 mesos per a que després cada un pugui fer el seu propi projecte polític.

Doncs no, amb aquest candidat no.

Molt bé, aquell escull es va solucionar de la manera que sabem i es redacta i pacta un marc d'estabilitat. Aquest pacte no demana a la Cup que deixi de ser la Cup, que renuncii a res de ser ells mateixos, l'únic que fa el pacte és fixar que l'objectiu comú és la feina a fer aquests 18 mesos.

Primera situació després del pacte que ens ha de dur a la porta de la independència, la Cup diu que no.

Per tant no és la meva deducció fruit d'una profunda reflexió, no, és el que es desprèn directament, directament de les accions de la Cup: Per la Cup la independència no és prioritària. Tota la resta sobra. Totes les argumentacons de perquè si i perquè no sobren completament.

Una única pregunta: és que tots els integrants de Junts pel Sí comparteixen al peu de la lletra els pressupostos presentats per Oriol Junqueras? Segur que no. Hauran dit la seva fins allà on han pogut,i després simplement han actuat amb el que van quedar. Junts 18 mesos per portar el país a la porta de la independència.

La Cup en les dues coses trascendents ha sigut intransigent per tant és molt senzill, no calen argumentacions: per la Cup la independència no és prioritària.

Si tenim ben present que Junts pel Sí no és un partit si no la suma de moltes parts diferents i confrontades, i que tot plegat només és per 18 mesos, em sembla que la cosa és evident.

Dit tot això no ens equivoquem i caiguem en el desànim i atribuim als polítics el final de res. El procés de la independència no acaba per una actuació d'uns polítics, el procés acaba el dia que nosaltres deixem de creure-hi i deixem d'empènyer, i no conec ningú que s'hagi fet independentista perquè un polític l'ha convençut, si no per pròpia decisió, per tant no deixem d'empènyer mai passi el que passi.

divendres, 3 de juny del 2016

Agav ed ortem


Aquests dies hi torna a haver vaga de metro a Barcelona i hi ha menys trens dels habituals, enlloc de passar cada tres minuts passen cada vint. 

Perquè passen menys trens?

Perquè hi ha menys conductors

Perquè hi ha menys conductors?

Perquè els conductors que falten fan vaga. Un dret fonamental que el diccionari de l'Institut
d'Estudis Catalans defineix així.


Cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball


Queda clar per tant llegint la definició que la vaga és estrictement que els empleats no treballen com a mesura de força front l'empresa per obtenir el que sigui.

En funció de l'activitat que sigui l'empresa, les conseqüències d'aquest cessament d'activitat repercutiran exclusivament a l'empresa o a part de la ciutadania com és el cas del metro de Barcelona

Per tant el perjudici que causa a la ciutadania no és en sí la vaga, és la conseqüència que els empleats fan vaga, que és absolutament diferent.

Dit d'una altra manera, vaga no és perjudicar a un tercer. Vaga és deixar de treballar. Perjudicar a un tercer, com és el cas, és exclusivament la conseqüència i no el fet en sí.

No m'hi enfangaré més, una cosa que ho demostra és que deixar de treballar per reinvindicar unes determinades millores o el que sigui, és un dret recollit a totes les democràcies.

Poso en absolut dubte que si el concepte vaga es definís com perjudicar a tercers, es considerés un dret. Estic segur que no.

Per tant, no hi donem més voltes. Fer vaga, cessar l'activitat, és un dret i el perjudici que causa és la seva conseqüència i no el fet en sí mateix.

Perquè tota aquesta argumentació?

Perquè aquest matí escoltant les notícies a la ràdio sento que diuen que a conseqüència de la vaga de metro els trens passaran cada vint minuts i en les línies automàtiques (sense conductor) cada vint-i-cinc

He flipat

Això és entendre la vaga exactament a l'inrevés. Perjudicar al tercer i posar els mitjans per fer-ho

Tornem a l'inici. Perquè hi ha menys trens? perquè hi ha menys conductors. Perquè hi ha menys conductors? perquè fan vaga.

En les línies automàtiques que no hi ha conductor, perquè no hi ha els mateixos trens? Qui és que fa vaga i la seva conseqüència és que hi hagi menys trens?

Segur que hi ha un responsable de seguretat o algú que coordina o el que sigui. I aquest fa vaga, d'acord, però de cap manera justifica que els trens passin cada 25 minuts.

El conductor que sí que treballa d'acord amb els serveis mínims pactats amb l'administració, el seu torn el fa d'una tirada, no? Vull dir, ell no fa vaga, condueix amb normalitat les hores que s'hagin pactat oi? I si a cada parada correspon estar-hi 30 segons, no hi està deu minuts oi?

En les línies automàtiques què justifica que els trens passin cada 25 minuts? Que les persones de serveis mínims que ho vigilen i coordinen, fan vaga deu minuts sí i deu minuts no?

No. Només se m'acut que han invertit el sentit del terme vaga. Finalitat de la vaga, perjudicar, i això en cap cas pot ser un dret