Per la Cup la independència no és prioritària

Des que la Cup va fer públic que mantenien l'esmena a la totalitat i per tant els pressupostos quedaven definitivament tombats s'han dit moltes coses, i a mi em sembla que tot plegat és molt senzill.

El que em sembla que no ho és tan de senzill és el perquè, però el que passa sí em sembla molt senzill, i ens podem estalviar del tot totes les argumentacions de tots colors. Que si uns tenen raó en això, que si els altres tenen raó en allò ... no, no, en la meva humil manera de veure-ho és molt senzill.

Per explicar-ho només hem de tenir presents dues coses. Només tenint present aquestes dues coses tota l'estona, tot queda explicat de seguida.

Primera: Recordem que Junts pel Sí no és un partit polític, que sovint s'oblida. Junts pel Sí és un conglomerat heterogeni. El van constituir i el forma: Convergència, Esquerra Republicana, Demòcrates per Catalunya, l'ANC, Òmnium Cultural, Súmate, dissidents del PSC, independents com en Lluís Llach o en Germà Bel ...

Aquest conglomerat té per principal objectiu i aspiració poder-se desfer perquè cada partit, associació etc pugui fer el seu propi i legítim camí i aposta.

No és cap secret que algunes d'aquestes formacions i persones que les integren no tenen gaire bona relació i sintonia.

Es van ajuntar únicament i exclusiva per presentar-se a les eleccions del 27 de Setembre que es va plantejar com a plebiscit, com al referèndum que no ens van deixar fer, i com a tal referèndum volien representar junts la papereta del Sí a la independència, la papereta que hauríem utilitzat si s'hagués fet un referèndum de Sí o No.

Convertim les eleccions en referèndum, guanyem, portem el país a la porta de la independència, i allà ens desfem i que cada un faci el seu propi camí.

Tant és així que recordem que la idea era que la Cup també formés part d'aquesta candidatura, possibilitat que es va treballar i que a darrera hora la Cup va decidir desestimar, però situem-nos un any enrere, aquesta era la idea inicial i ja es va viure com una decepció que la Cup no vulgués sumar-se a fer del tot unitària la papereta del Sí.

Moltes persones van dir llavors que tant era votar una formació o una altra, que el missatge seria el mateix, que totes dues eren la paperets del Sí. Això donaria per molt, pe`ro deixem-ho aquí, simplement pretenc situar-nos com han anat les coses.

Segona: 18 mesos.Només 18 mesos.  Junts pel Sí i la Cup per tant es presenten per separat però estan d'acord que la legislatura és només per construir les bases de la futura República Catalana, i per tant que té una durada de 18 mesos, després dels quals s'ha d'aprovar la constitució i fer les primeres eleccions de la República llavors sí amb un programa de govern etc.

Per tant tot plegat és per 18 mesos. Per això també Junts pel Sí és com és d'heterogeni, perquè no s'han de casar pas els seus integrants, és només una unió per muntar les bases i posteriorment desfer-se. Tot plegat és només per 18 mesos.

El que compta és l'objectiu. Posar el país a la porta de la plena sobirania, i és del tot lògic fer aquesta feina tots junts.

A la primera de canvi la Cup és intrasigent amb el candidat a la presidència de la Generalitat. Coi, aquest candidat no és pas el d'esquerra ni el de súmate ... és de tots junts fem els 18 mesos per a que després cada un pugui fer el seu propi projecte polític.

Doncs no, amb aquest candidat no.

Molt bé, aquell escull es va solucionar de la manera que sabem i es redacta i pacta un marc d'estabilitat. Aquest pacte no demana a la Cup que deixi de ser la Cup, que renuncii a res de ser ells mateixos, l'únic que fa el pacte és fixar que l'objectiu comú és la feina a fer aquests 18 mesos.

Primera situació després del pacte que ens ha de dur a la porta de la independència, la Cup diu que no.

Per tant no és la meva deducció fruit d'una profunda reflexió, no, és el que es desprèn directament, directament de les accions de la Cup: Per la Cup la independència no és prioritària. Tota la resta sobra. Totes les argumentacons de perquè si i perquè no sobren completament.

Una única pregunta: és que tots els integrants de Junts pel Sí comparteixen al peu de la lletra els pressupostos presentats per Oriol Junqueras? Segur que no. Hauran dit la seva fins allà on han pogut,i després simplement han actuat amb el que van quedar. Junts 18 mesos per portar el país a la porta de la independència.

La Cup en les dues coses trascendents ha sigut intransigent per tant és molt senzill, no calen argumentacions: per la Cup la independència no és prioritària.

Si tenim ben present que Junts pel Sí no és un partit si no la suma de moltes parts diferents i confrontades, i que tot plegat només és per 18 mesos, em sembla que la cosa és evident.

Dit tot això no ens equivoquem i caiguem en el desànim i atribuim als polítics el final de res. El procés de la independència no acaba per una actuació d'uns polítics, el procés acaba el dia que nosaltres deixem de creure-hi i deixem d'empènyer, i no conec ningú que s'hagi fet independentista perquè un polític l'ha convençut, si no per pròpia decisió, per tant no deixem d'empènyer mai passi el que passi.