Una de les millors coses que he fet aquestes vacances que han acabat fa poc però que ja fa molt que enyoro, va ser anar a veure, gràcies a la mare com tantes i tantes coses, l'obra de teatre "La Barca Nova".
Una obra de teatre que més enllà del detall de l'argument, retrata la vida de Sant Pol i els santpolencs de principis del segle XX. La vida del mar, del pescador, de la seva duresa, del seu amor per la mar, per la marc com diuen encara ara a Sant Pol.
Dirigida, interpretada, so, llums, escenografia ... per santpolencs, l'obra va molt més enllà d'un muntatge teatral, de la posada en escena d'una ficció. És una oportunitat de donar vida a l'avi, el pare, l'oncle, el veí ... tothom és conegut encara que els personatges siguin fruit de la ploma de l'autor.
Tots com a individus, com a col·lectiu, com a societat, som fruit del que han sigut els que ens han precedit, que ens han donat no només la vida sinó la manera d'entendre-la i interpretar-la. És llei de vida que les coses evolucionin, vagin canviant i desapareixent en certa manera, però sense renunciar-hi és molt bo recordar sovint d'on venim, quines són les nostres arrels que expliquen qui i què som.
Un altre encert definitiu és que el darrer acte de l'obra es du a terme a la sorra, a tocar del mar, del marc, el so del qual acompanyava i que cada ona que besava la sorra semblava ben bé que empenyia cap als actors i espectadors la memòria dels que allà estaven essent representats.
I per si hi havia cap dubte, al final de la representació el Director de l'obra va sortir a dirigir unes paraules als espectadors simplement per dedicar la representació d'aquell dia, a un santpolenc, pescador o palé, desaparegut els darrers mesos. Tres dies de representació, dedicat a tres diferents. No com a símbols per ells mateixos, si no com a membres de la cadena de transmissió d'una tradició, d'una vida rebuda per un costat i lliurada per l'altre, per continuar, per mantenir malgrat l'evolució la identitat pròpia.
Moltes gràcies Centre Cultural i d'Esbarjo, enhorabona. Pepe, ets un putu crack, no saps com t'admiro i t'envejo.
