dimarts, 29 de desembre del 2015

La Cup fa trampa








M'he decidit a publicar la meva opinió una mica tip de sentir i llegir que la Cup és un exemple de democràcia i coherència. I m'he decidit perquè la meva opinió és que no ho són de democràtics.

Junts pel Sí i la Cup van parlar de presentar-se plegats a les eleccions del 27S, millor dit, que la Cup s'integrés a la candidatura Junts pel Sí.

La Cup va decidir que no, jo hauria preferit que ho hagués fet, però decisió del tot respectable, res a dir.

Jo no sé com van anar les converses i tampoc ara és important, però el que considero fonamental pel que vull argumentar és que el més lògic és pensar que van ser unes converses d'igual a igual. Abans de les eleccions dues formacions que es plantegen anar juntes el més lògic és que defensin els seus punts de vista d'igual a igual, sobretot quan una de les formacions mai havia comparegut en uns comicis i l'altra sí però havia obtingut una petita representació. Sigui com sigui fan els seus plantejaments i conclouen anar per separat.

Ara bé, tot i no anar en la mateixa candidatura, Junts pel Sí i la Cup tenien la mateixa idea troncal dels seus respectius programes: la independència de Catalunya. I uns i altres també coincidien en donar caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. Les dues úniques formacions que coincidien en totes dues coses

Junts pel Sí defensava un procés de desconnexió d'uns mesos, i la Cup defensava que si a més de les eleccions la independència guanyava el plebiscit, obtenir per tant la majoria de vots, dur a terme una Declaració Unilateral d'Independència.

Per tant discrepant en la forma, coincidien en el fons de la part troncal dels seus programes. Tant és així, que quan parlaven de guanyar el plebiscit sumaven els vots que obtinguessin Junts pel Sí i ells mateixos, deixant clar per tant que discrepant en la forma, en la part fonamental representaven el mateix: assolir la independència.


Tant era així aquesta percepció, que moltes persones independentistes consideraven quasi bé indiferent votar una formació o una altra. Jo personalment, i segur que no sóc l'únic de cap manera, conec a diverses persones que volien la victòria de Junts pel Sí però que van votar la Cup per ajudar-los a que tinguessin una bona representació.

Es celebren doncs les eleccions  i Junts Pel Sí les guanya de manera rotunda i treu més de cinc vegades més vots que la Cup. El resultat en escons és que la Cup queda lluny de Ciutadans, per sota del PSC, frec a frec amb Catalunya sí que es pot i Partit Popular.

Per tant, amb els vots i representació obtinguts, per ells sols no poden fer gran cosa.

Però seguint els seus propis arguments, la independència que representen ells i junts pel sí, ha guanyat de manera absoluta les eleccions i tenen plegats la majoria absoluta folgada.

Així es presenten a la primera compareixença, proclamant la victòria de la independència i lamentant que tot i que per molt poc, no s'havia guanyat el plebiscit.

Com que les dues forces de la independència han guanyat les eleccions i Junts pel Sí per poder investir president i tirar endavant el govern necessita els vots de la Cup, s'inicien les converses per trobar un acord.

I aquí és on la Cup fa una trampa inadmissible, intolerable i antidemocràtica.

La Cup es presenta a les converses amb la mateixa actitud d'abans de les eleccions, a parlar d'igual a igual amb junts pel sí. I no, ja no es pot presentar d'igual a igual, hi ha hagut unes eleccions i un resultat. I el resultat és que el programa d'una formació ha obtingut 1.600.000 vots i l'altre 300.000, per tant com que comparteixen la part troncal dels seus programes, tant és així que la pròpia Cup parla de victòria de la independència, perquè compta els vots del junts pel sí en l'objectiu comú, com que comparteixen la part troncal, la formació amb menor resultat té l'oportunitat d'influir en aspectes importants de l'acció de govern, fer que la seva veu sigui escoltada, i decisiva.

Per dir-ho d'una manera matemàtica només per entendre'ns, té la capacitat de ser influent en la formació guanyadora en la mateixa proporció dels vots que ha obtingut respecte la guanyadora.

El que no pot fer és negociar amb junts pel sí com abans de les eleccions. Imposar desproporcionadament les seves tesis és no respectar el vot de la ciutadania i per tant és no ser democràtic, així de senzill.

Abans de les eleccions tu pots dir: mira si no és com jo vull, no podem anar junts.

Després de les eleccions ha estat la ciutadania que ha situat a cadascú i per tant l'obligació de les forces amb representació és actuar en correspondència a aquests resultats.

La Cup es va presentar a les eleccions defensant que eren plebiscitàries i en conseqüència que la part fonamental del seu programa era la independència.

Resulta que ha guanyat les eleccions l'altra única formació que defensava que eren plebiscitàries i que per tant la part fonamental del seu programa era la independència.

I ha guanyat una respecte l'altra  en una proporció de més de cinc vegades de diferència.

Per tant si la Cup finalment no permet la investidura perquè considera que no pot aplicar les seves tesis, si us plau no diguem més cops que són un model de democràcia, ho són de no democràcia.





dissabte, 19 de desembre del 2015

El pas del temps i el orden de los factores sí altera el producto



El noi finalment aquest curs va poder començar a estudiar el que ja fa anys que desitja i que no li generava cap mena de dubte.


No ha sigut gens fàcil. Massa llarg d'explicar, però hi ha mooolt poques places i això fa que entrar sigui molt i molt difícil perquè ras i curt has de ser el millor dels que es presenten candidats. L'any passat es va presentar a una universitat i no va aconseguir-ho, cap sorpresa. Va ser més aviat un test per poder preparar bé la prova de l'any següent. Enguany per tant es va presentar a dues universitats per mirar de tenir més probabilitats. Als pagadors de la carrera ens interessava molt que aconseguís entrar en una i no tant a l'altra.

A la primera es va quedar a unes dècimes de poder entrar, a l'altra va quedar el primer, el cabró, i per tant de cap i eufòric a matricular-se

Total que aquest Nadal com a estudiant de la universitat ha participat al costat d'altres companys dels concerts de Nadal d'una sèrie d'escoles i els concerts s'han fet a l'auditori de la universitat on estudia.

Nosaltres vam assistir al primer dels concerts, i a mi personalment em va causar els dos impactes següents

Vaig quedar meravellat de l'auditori de la universitat. Una preciositat, enorme, nou, modern, amb tot l'equipament necessari ... preciós

El segon s'origina directament al subconscient. Tinc dos fills, ja grandets oi? i per tant he anat a diversos concerts fossin de Nadal o no. En algun d'ells, han cantat amb l'ajuda i companyia de músics professionals. Uns senyors vestits de negre que ho feien molt bé però que tapaven els nostres fills en les fotografies.

Així que quan van aparèixer el centenar de criatures a l'escenari els meus ulls incoscientment va buscar el meu nen entre ells i de cop i volta el vaig trobar fet un home, vestit de negre assegut a davant i tapant les fotos dels pares abraonats amb les càmeres. I va tocar molt bé.

El pas del temps és aquella cosa que passa sense fer soroll i que de tant en tant et dóna una plantufada de consciència de cop.

Total que tornant cap a casa dalt de la moto, i no ho negaré, amb els ulls negats, vaig pensar que estava molt orgullós que estudiés allò que tant l'apassiona, allò que semrpe ha desitjat, allò que que tant li ha costat aconseguir, i que tingui unes instal·lacions tan sensacionals.

En definitiva, per un cop i sense que serveixi de precedent, molt orgullós de mi mateix, de poder donar-li aquesta oportunitat ... de poder fer-ho, ai no de cap manera, de fer-ho com podem.



Lila



Fa uns dies vam anar a sopar a casa uns bons amics. Tenen dues filles, una de catorze anys i una de 8.

En un moment donat em vaig quedar sol amb la nena de 8 anys

- Què tal? Tot bé?

- Sí

- i a l'escola?

- Bé ... vaja amb alguns problemes

(la cara era d'amoinada, valia la pena endinsar-s'hi)

- Has tingut problemes? I doncs què ha passat?

- Mira, el meu color preferit és el lila. Doncs fa uns dies li vaig deixar el meu rotulador lila a una nena i encara no me l'ha tornat