Tinc la sensació que les eleccions a la presidència del F.C. Barcelona que viurem aquest dissabte són especialment trascendents.
Sempre és important escollir president d'un dels clubs més importants del món i representatiu de la ciutat i el nostre país, però tinc la sensació que aquestes eleccions són especialment trascendents.
Les trobo especialment trascendents perquè tinc molt la impressió que no escollirem president si no que està en joc el model de club, i si ens equivoquem pot tenir conseqüències, irreveresibles és dir una paraula molt grossa, però sí que deixarà una petjada difícil de recuperar.
Les candidatures representen models de club molt i molt diferents, del tot, diferents, antagònics. Hi ha la candidatura del model que els títols ho justifiquen tot, i hi ha el model que el ser és el que ho justifica tot.
Per parlar clar, hi ha el model que justifica Qatar perquè així podrem fitxar Neymar i Suarez, i hi ha el model identitari que vol que es reconegui el club pel que és i no pel que guanya.
Com ja he escrit centenras de cops, el model que basa la seva existència en guanyar, i el model que basa la seva existència en el ser.
Cadascú es pot alinear al costat que vulgui. Només m'agradaria fer la reflexió que en els més de 100 anys d'història del club, la immensa majoria d'aquests anys ha estat regit pel model de ser.
I això és el que l'ha fet reconeixible a tot el món. El que l'ha permès la màgia que potser només ha aconseguit el Barça, de representar la catalnitat a Catalunya, la llibertat a Espanya, la solidaritat al món. I com dic, això és el que et fa ser i et fa reconeixible a tot arreu.
El club que transmet perquè així els fomenta en la base i en la seva massa social uns valors ben clars i definits que van més enllà dels 90 minuts del terreny de joc, que desperta la voluntat del sentit de pertinença.
I això evidentment sense renunciar a guanyar, clar que no, però no al preu de vendre o sotmetre la identitat.
Hi ha hagut veus molt prestigioses que han demanat que es retiressin tots els candidats que no són el continuista amb l'argument textual, perquè ara va tot bé.
Aquest argument explica molt bé el que vull dir. El futbol ha guanyat el triplet, per tant va tot bé. Guanyar justifica qualsevol cosa, qualsevol cosa. I aquest qualsevol cosa és el que va devaluant el que és el club, i el que ha sigut tota la seva història.
Com podem dir que va tot bé, quan totes les instal·lacions del Club estan segrestades per Qatar? Amb tot el que representa Qatar. Com podem dir que va tot bé quan el president més votat de la història dimiteix a mig mandat de cop i volta sense donar explicacions. Això és anar bé? Com s'ho ha de pendre la massa social que el va votar més que majoritàriament? Com podem dir que tot va bé quan el club està sancionat dos anys precisment per mala gestió d'un dels seus princiapals arguments i orgulls, com és la gestió de la base? Com podem dir que tot va bé quan tenim el president actual i anterior processats? Potser tenen tota la raó, aquí no hi entraré, però des del moment que estan processats, com podem dir que tot va bé? Com podem dir que tot va bé quan el propi Club també està processat? Com podem dir que va tot bé quan el futbol base està en el pitjor moment dels darrers anys?
Doncs ho podem dir si basem l'existència del club en si guanyem o no. I per tant qualsevol cosa que ens faci guanyar, està justificat, encara que tot allò que fem vagi en contra de la nostra institució
Paradoxalment a aquesta junta se la jutja pels títols, i la junta anterior, que també en va guanyar molts, se la va jutjar per les conductes.
La junta anterior va guanyar tots els títols i encanvi no anava tot bé.
Al meu entendre hi ha dues candidatures que representen el Barça de debò, de la identitat, dels valors, d'allò que jo en dic el ser. A partir d'aquí uns en preferiran un i uns altres l'altre, però crec sincerament que si torna a governar el model del guanyar, podem tenir un club irreconeixible per ell mateix en pocs anys.
Si tot ho bases en guanyar, si perds no ets res.
Si tot ho bases en el ser, si perds, contiues essent
Que no estem parlant d'una multinacional, que estem parlant del Barça, coi, no fotem.
