En els darrers dies destacats dirigents d'Unió han parlat de línies vermelles, per explicar que el partit no aniria més enllà de determinades actuacions, significant això la seva no adhesió al full de ruta signat per Convergència, Esquerra Republicana, Omnium Cultural, Assemblea Nacional, AMI (tot fa pensar també la CUP) full de ruta que té com a meta final la independència de Catalunya
Cada partit pren les seves decisions. Potser s'hauria d'exigir a qualsevol partit, tenir un ideal, i perseguir-lo amb coherència. Una coherència que també ve donada per la trajectòria del partit i els seus dirigents al llarg de la història.
Ara bé, el que sí em va descol·locar definitivament va ser assistir fa pocs dies a un discurs d'un dels destacats dirigents d'Unió en un acte de record a un dels més importants referents del partit, que va ser afusellat per la seva irrenunciable catalanitat, i en el que es va reiterar en el sentit de no travessar segons quines línies vermelles alhora que va dir de manera vehement que seguirien essent un partit nacionalista.
És un partit nacionalista aquell que té davant la possibilitat d'assolir la plena sobirania i hi renuncia? Que posa el seu límit insuperable, la seva línia vermella infranquejable, un mil·límetre abans de la independència?
Estic totalment disposat, com sempre, a escoltar a tothom i totes les postures i visions. I sense compartir-la puc entendre perfectament la voluntat de mantenir un projecte amb Espanya. El que em costa molt d'empassar és que aquesta postura, legítima i respectable totalment, la definim de nacionalista.
Un partit nacionalista sembla que hauria de significar que persegueix dur la seva nació a la cota màxima de sobirania, de desenvolupar al màxim exponent el terme nació.
Per això té sentit que hi hagi entitats o partits nacionalistes en nacions que no compten amb la màxima sobirania, i en té molt menys que apareguin en nacions que sí la tenen.
I en conseqüència sembla que no tingui gaire sentit, estrictement des del terreny de la definició del terme, que siguin entitats o partits que el que persegueixin sigui el desenvolupament parcial o fins a un topall anterior a la plena sobirania.
Un partit nacionalista sembla que hauria de significar que persegueix dur la seva nació a la cota màxima de sobirania, de desenvolupar al màxim exponent el terme nació.
Per això té sentit que hi hagi entitats o partits nacionalistes en nacions que no compten amb la màxima sobirania, i en té molt menys que apareguin en nacions que sí la tenen.
I en conseqüència sembla que no tingui gaire sentit, estrictement des del terreny de la definició del terme, que siguin entitats o partits que el que persegueixin sigui el desenvolupament parcial o fins a un topall anterior a la plena sobirania.
Arribats aquí, anem a consultar el diccionari, com defineix el terme nacionalista. Copio a continuació la definició del terme, del diciconari de l'Institut d'Estudis Catalans, sense treure ni afegir ni un mot
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al nacionalisme. Doctrines nacionalistes.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.
I torno a qüestionar-me com pot ser que un partit polític que s'autodefineix com a nacionalista, i acabem de veure què vol dir, passa per un desert llarguíssim i molt dolorós perseguint aquest anhel, i quan el té a davant diu que no està disposat a arribar-hi alhora que reinvindica la seva condició nacionalista?
Davant de la contundència de la definició i del moment en el que ens trobem, a pocs mesos d'unes eleccions plebiscitàries, Unió Democràtica de Catalunya només té dues possibilitats: O bé és conseqüent amb el terme nacionalista i s'afegfeix a l'aspiració de la independència, o bé se'n desmarca i diu obertament que deixa de ser nacionalista.
Si triessin aquesta segona possibilitat, ho respectaré completament, però els demanaré que mirin de canviar de referents, perquè el referent que més llueixen també va posar les seves línies vermelles més enllà de les quals no estava disposat a passar, quatre línies vermelles verticals
