Breus

La causa afecta a l'efecte
em diu: quan els nanos eren petits els vaig apuntar a extraescolars perquè treballava. Ara treballo perquè fan extraescolars.

Què preval?
(frase sentida)
n'hi ha que saben el preu de tot i no saben el valor de res

Atenció, pregunta
Sabem què són, però per a què serveixen el nombres imparells?

Ep, i els parells?

Ella
em diu: noi, mala peça al taller.
Així no ho arreglarem pas, vaig pensar jo

Matís important
22 de juny 2012, últim dia d'escola. Pels nois de casa, últim dia a l'escola

Ordre
Em corregeix: el meu nom és Edith. Sí, he dit

Aprendre del futur
El directiu del Barça de Bàsquet, Joan Bladé, va dir textualment a una ràdio després de guanyar la lliga "ojalá ho puguem repetir l'any passat"


Fins a la passada

Refugi emocional

(blog, no saps com t'he enyorat i t'enyoro encara)

Està clar de què parlem tots, totes les hores del dia.

Vivim molt a prop del límit de les nostres possibilitats, de la nostra resistència psicològica i anímica.

El somriure i el bon humor han pujat molt de preu.

El bombardeig de notícies apocalíptiques que rebem a totes hores des de ja fa anys, la pèrdua de feina nostra o de persones molt properes, els enormes problemes econòmics nostres o de persones molt properes, l'ensorrament de persones molt properes, la nul·la perspectiva de futur que veiem per als nostres fills, l'ambient a tot arreu irrespirable.

Tots aquests factors ataquen directament la nostra autoestima. Ens sentim petits, vulnerables, fràgils, sols.

Un cop més es demostra com l'arribem a necessitar aquesta autoestima, sentir pau amb nosaltres mateixos, i es disparen els mecanismes inconscients per a protegir-la i estimular-la. 

Com? reculant. Reculant enrere i recorrent allà on ets sempre acceptat, no jutjat, no avaluat, menystingut, oblidat. A la família, a les amistats més arrelades. i sense ni adonar-nos-en hem augmentat significativament les trucades i les trobades amb aquest nostre entorn. 

Aquell contacte en circumstàncies normals més esporàdic, superficial, s'ha anat convertint en freqüent i més profund.

És el nostre refugi amocional, allà on som escoltats i aprovats, allà on podem alimentar el nostre ego, allà on podem trobar la pau necessària, per a seguir mantenint la nostra resistència psíquica i anímica a aquest costat de la ratlla.