El president Sandro Rosell va guanyar les eleccions amb el marge de vots més gran de la història. En el seu programa electoral duia una remodelació "menor" de l'estadi.
Per això va venir una mica de sorpresa que que tot un plegat anunciés públicament que la seva opció era fer un estadi nou. Va explicar que presentaria a la massa social tres opcions: fer un nou estadi, remodelar l'actual o no fer res, i que de les tres opcions la junta que ell presidia proposaria el vot de fer un estadi nou.
Per una sèrie de circumstàncies que setmanes més tard va explicar, finalment el president Rosell va presentar com a projecte definitiu, amb la solemnitat que corresponia a la importància, un projecte de fer pràcticament un nou estadi sobre l'actual. Un projecte que va més enllà i inclou enderrocar el mini, fer un nou palau ... tot plegat xifrat amb un pressupost de 600 milions €.
El president va dir que érem davant probablement la decisió més important de la història del club, perquè marcaria els propers 50 o 60 anys de l'Entitat, atesa la transformació i sobretot esforç econòmic que comportava. Certament sembla indiscutible.
Per tant el president Rosell i la seva junta que en el seu programa electoral proposaven una remodelació "menor", i havien qualificat de faraònic el projecte Foster, amb el temps de govern en el que amb tota seguretat han pogut tenir més infomació i més fiable de totes les possibilitats, i han fet tots els estudis necessaris des de tots els punts de vista, han arribat a la conclusió que la millor opció era aquesta que ens proposaven.
Sincerament, no tinc res a dir, entenc que un programa electoral no pot esdevenir una presó. Una altra cosa és que ens proposessin una cosa completament contrària a la que deien en campanya. Aquesta junta ja pensava fer una remodelació, i un cop conegudes totes les variables arriben a la concusió que ha de ser molt més profunda. Des del punt de vista de legitimitat, per mi, res a dir. És el president més votat de la història, vol dir que té la confiança de la massa social, i per tant, coherentment a aquesta confiança, la massa social no ha de posar en dubte que la junta arriba a aquesta conclusió de manera honesta. Una altra cosa és la llibertat de cada soci de votar sí o no en el moment del referèndum, això no hi té res a veure.
Pocs dies després d'aquest anunci solemne, el president Rosell dimiteix per sorpresa de tothom sense deixar-ne clars els motius.
(Que el president més votat de la història plegui voluntàriament a mig primer mandat mereix una reflexió profunda des de tots els punts de vista.)
D'acord amb els estatuts del club el càrrec de president l'assumeix el vicepresident primer que anuncia que la junta té la intenció d'arribar fins a final de mandal, el 2016.
S'aixequen veus però, que consideren que ateses totes les circumstàncies que envolten el club, judicialitzat per totes bandes, escauria convocar eleccions anticipades.
El president Bartomeu no només ratifica que arribaran fins al 2016, si no que confirma que la convocatòria del referèndum es manté i que tot plegat es posa en marxa immediatament.
En la roda de premsa del vicepresident Cardoner de presentació de la campanya pel referèndum, ens confirma que el projecte arquitectònic no es podrà conèixer abans de la votació, que l'estadi portarà cognom però no podem saber quin, i que no pot assegurar si s'apujaran els abonaments o no.
Explica les raons i de debò que jo les entenc, les trobo raonables. No dic que hi estigui d'acord, només que les explicacions que dóna les entenc, no són bestieses.
Però jo em faig la reflexió següent. Des del sofà de casa meva, sense moure-me'n he anat veient el següent:
un candidat que em diu que amb una remodelació "menor" n'hi ha prou, aquest candidat ja president que em diu que proposarà tres opcions, el mateix president que em presenta definitivament un projecte que no és cap de les tres opcions que m'havia dit prèviament, i em fa veure que és la decisió més important de la història del club que marcarà els propers 50 o 60 anys, el president que dimiteix de sobte, la seva junta em diu que manté el projecte i el calendari però em diu que no me'l pot ni ensenyar ni quines conseqüències tindrà
Per tant, jo fent cas a totes i cada una de les coses que els dos presidents i la junta m'ha anat dient mentre jo em mantenia assegut al sofà, fent-los cas, em sembla que tot i que vull votar que sí, potser hauré de votar que no.
