Ha mort Johan Cruyff, sí, em costa molt d'escriure-ho, de la mateixa manera que em costa d'acceptar-ho. Cruyff a partir d'aquest moment és un record, i això és molt dur
Ha mort Cruyff i no és exagerar gaire que mor una part de mi. Cruyff ha representat una part molt important de mi mateix. Sóc un enamorat del personatge més enllà del futbolista i de l'entrenadpr. Jo em vaig enamorar del personatge, un enamorament de més de 40 anys.
Tot va començar quan va arribar a Barcelona com a jugador, l'any 1973. Jo era molt jovenet i sabia qui era i prou, un jugador molt bo.
El pare llavors era vicepresident del Barça i per tant era de la junta que el va dur.
He tingut la gran sort, el gran privilegi de tractar-lo relativament sovintejadament en aquella època i fer coses que vistes ara són absolutament impensables. Molt pocs cops, poquíssims, he explicat aquestes coses, ara ho faré.
Recordo perfectament el primer cop que el vaig veure a un pam. Era un diumenge al matí i el pare ens va dur a Fabra i Coats a veure el Barça Atlètic.(Em venen al cap jugadors com Castel, Blai, Moré, Mir, Rusqui, Coromina, Corominas ...) Érem a la llotja. Cruyff feia molt poc que havia arribat, diria fins i tot que encara no havia debutat, acabava d'arribar vaja, i amb el partit començat es presenta a la llotja. Tothom pendent d'ell. Recordo molt bé que acabat el partit vam sortir junts de l'estadi i vam caminar junts per la vorera una bona estona, devia tenir el cotxe al mateix pàrquing que nosaltres. Se li acostava molta gent, nanos i periodistes i a tothom contestava: después.
Puc dir que la primera paraula en castellà que va aprendre Cruyff va ser después
A l'estadi, no cada diumenge ni molt menys, però si havíem guanyat i el partit no havia estat especialment tens, més aviat plàcid, el pare ens agafava després del partit als meus germans i a mi i entràvem al vestidor.
El vestidor era molt gran, nosaltres no podíem passar de l'entrada. Només d'entrar hi havia dues camilles en les que s'hi estiraven aquells jugadors que necessitaven atenció per haver rebut algun cop durant el partit. Cruyff era fix. Recordo molt bé veure'l amb uns turmells com dues pilotes de tennis d'inflats de les puntades i a la nit escoltar a la ràdio que no havia fet res i jo des del llit pensar: tiu, tu no li has vist els turmells, jo sí.
També de tant en tant el pare se'ns enduia a algun desplaçament. Viatjàvem no només amb l'avió dels jugadors, si no també ens desplaçàvem a l'hotel amb el seu propi autocar. Desplaçaments també volia dir allotjar-se al mateix hotel, fer els àpats amb ells ... recordo un cop que a mig sopar en un menjador de l'hotel on només hi érem els jugadors i nosaltres, de cop i volta per megafonia: Sr. Marc Carrasco, Sr. Marc Carrasco, acuda a recepción, tiene una llamada telefónica. Tenia 9 o 10 anys. Tot el menjador en silenci sopant i jo m'aixeco per anar a recepció. els jugadors picant de mans fent-me bromes ... quan vaig tornar en Rifé cridant em va deixar anar: què noi? qui era? rossa o morena? i tota la plantilla vinga a riure. Era el pare que em trucava des de l'habitació per preguntar-me si m'havia recordat de pendre'm una pastilla que durant uns quants anys em va acompanyar per tot arreu.
Al matí del dia del partit anàvem amb el gran Papi Anguera i el gran Angel Mur a l'estadi on juguéssim a preparar al vestidor, la roba i tot el necessari. Els meus germans i jo posàvem la roba, botes, bambes per escalfar ... totes duien unes lletres identificatives per distingir-les, les del Johan no calia. Eren les seves Puma inconfusibles. Recordo especialment unes bambes Puma, grogues amb la ratlla negra, molt elegants i boniques i que eren com un guant de seda de suaus. Llavors l'escalfament es feia en els vestidors o en espais habilitats però dins de l'estadi, llavors no sortien mai a escalfar al terreny de joc. Aquest escalfament el feien amb bambes.
Amb ulls de nen m'impressionava molt veure com en camps contraris s'aplaudia massivament quan caçaven a Cruyff, perquè les patades que es donaven llavors, no es donen ara. Ara afortunadament amb una bona patada vas al carrer. Llavors s'era molt més permisiu i a Cruyff l'anaven a caçar.
Fora del camp els jugadors també anaven uniformats, americana i corbata. Més d'un cop i més de dos Sotil m'havia donat la seva corbata per a que la portés a Cruyff per a que Cruyff li fes el nus, un cop fet jo li tornava a portar a Sotil que només l'havia d'estrènyer.
Cruyff era diferent, era el crack. Recordo també en un hotel tots els jugadors asseguts i dinant disciplinadament i Cruyff aixecar-se i amb el plat a la mà entrar a la cuina dient que aquells ous no valien res, que li'n fessin uns altres.
O quan fumava al hall de l'hotel i els propis companys li feien de còmplices. Quan veien acostar-se al mister, Michels, l'avisaven de seguida i tots, nosaltres inclosos, fèiem anar les mans en totes direccions de pressa per fer fugir el fum .
Cruyff enamorava amb el seu futbol, en el seu moment va representar una evolució del futbol. Cruyff feia moviments, driblings, accions tècniques, que mai ningú les havia fet abans. Es movia diferent, corria amb una elegància especial, i feia coses diferents mai vistes.
En una ocasió en un programa de Ràdio Barcelona en el que em van convidar en algunes ocasions, vaig fer un comentari que els altres tertulians em van dir que havien trobat molt encertat- Vaig dir que Cruyff havia sigut un fenomen semblant als Beatles. Potser després n'hi hauria de més bons, no ho sé, però Cruyff i Els Beatles van representar un canvi del futbol, de la música, i això és només per als millors. Cruyff no era el millor jugador del moment i prou. Era el millor jugador i a més era diferent. Va aportar coses que no havíem vist abans fer a ningú.
Posem doncs a la cocktelera el millor jugador del món, no només això perquè de millor jugador del món sempre n'hi ha un, si no un futbolista diferent, amb genialitats mai vistes en el camp i genialitats fora del camp, i un nano de 8,9,10 anys culé i futbolero a cagar que el viu a dos pams relativament sovint. L'enamorament era evidentment inevitable.
Afegim-hi a això que de tant en tant trucava a casa, posar-se al telèfon i que fos el Cruyff era una emoció, o que ens el trobéssim, vivia a prop de casa ... o sobretot que va venir a casa el dia que va morir la meva germana Mireia. Ell i Marcial van estar molt carinyosos. Hi havia partit de copa fora, Cruyff no hi va anar perquè llavors la Copa no la podien jugar estrangers, i Marcial potser estava lesionat, no ho recordo.
Doncs com deia, posem-ho tot plegat junt, i evidentment l'enamorament era inevitable.
Va marxar del Barça i evidentment el vaig perdre de vista ... una anècdota d'abans de marxar. El club va organitzar un partit d'homenatge, llavors el pare ja era president. La nit abans del partit va trucar a casa, m'hi vaig posar jo, i li va dir al pare que no aniria al partit. Cruyff tenia molt clar que el seu prestigi era intocable, i li va dir al pare que no aniria al partit perquè li havien dit que el ritme de venda d'entrades era molt baix, i que ell no podia tenir un partit de comiat amb el camp buit. Finalment sí que hi va anar.
El fet doncs és que marxa i per tant s'acaba el tracte més o menys proper. Però jo estic plenament cruyffat i des de llavors sempre que he pogut les meves botes de futbol han sigut Puma, vaig tenir un xàndal Puma que me'l posava a totes hores, sempre que he pogut he tingut bambes Puma, sempre que he pogut he tingut les ulleres de sol Rayban en forma de pera com les que ell portava, em poso el cenyidor dels pantalons com ho feia ell, feia un plec cap endins amb la seva part final ... moltes de les meves contrassenyes que utilitzem tots per ordinadors, dispositius mòbils etc etc són combinacions de Johan Cruyff 14. Podria explicar moltes i moltes coses. Quan festajava amb la que és ara la meva dona en una ocasió em va dir tipa de sentir-me parlar de Cruyff, mig en broma mig seriosament: però escolta, tu a qui t'estimes més a Cruyff o a mi? No m'obliguis a respondre, li vaig dir. Quan va néixer el meu fill, estan encara a la clínica vaig anar al registre civil, quan vaig tornar li vaig dir a la dona: Em sap greu, però no ho he pogut evitar. La dona em va respondre: no et pensis que em creuré que has inscrit el nen com a Johan. Evidentment era una broma, però ni tan sols mencionar-ho la dona ja em va veure a venir. Hi va haver una època en que alguns companys de feina en broma em deien Johan ... el meu fill tota la seva "carrera" futbolística ha portat el 14 per decisió seva ...
Però seguint amb el relat, des de la distància, llavors no hi ha internet i per tant youtube, sempre pendent dels programes televisius de futbol a veure si feien reportatges dels seus partits al Cosmos, Whashington Diplomats, al surreslista any del Llevant a segona divisió, i la seva darrera etapa a Holanda. N'estava pendent. Recordo amb especial admiració els seus darrers dos anys. Amb 35 anys fa campió de lliga i copa l'ajax amb una generació de joves dels que molts els veig al meu cap però dels que només recordo el nom de Gullit. No sé exactament què va passar però ell va considerar que se l'havia menystingut, es considerava que el mèrit principalment d'aquell any havia sigut d'aquella colla de joves de gran qualitat, i ell va decidir llavors marxar al Feyenord, i amb 36 anys el va fer campió de lliga i copa l'any següent.
Ja retirat hi ha un moment en el que recupero de cop el personatge i realimenta la meva admiració. Olga Viza presentava un programa esportiu, Estadio 2 potser?, que començava a els 3 de la tarda de dissabte i acabava de mantinada. Era un programa de retransmissions esportives diferents modalitats i entre partit i partit hi havia entrevistes, reportatges etc. Un bon dia no hi devia haver gaire partits o el que sigui, el fet és que Olga Viza va juntar Emilio Butragueño jugador en actiu i Johan Cruyff retirat per parlar de futbol i que Cruyff parlés de la seva idea de futbol. Tinc mitificada aquella entrevista. L'Olga només intervenia si als dos persontges se'ls acabava la corda, els provocava i deixava altre cop que fossin ells dos que s'esplaiessin. Principalment parlava Cruyff. Va ser el primer cop que vaig sentir parlar Cruyff amb visió d'entrenador, i va enamorar Butragueño, l'Olga i tots els que l'estàvem mirant, perquè va deixar anar per primer cop tota la seva filosofia que després coneixeríem tan bé que es pot resumir en: si tu tienes balón el contrario no hase gol
Allò que tenia Cruyff que deia una cosa que la resta de gent considerem pràcticament impossible, i ell ho deia amb una naturalitat rotunda, cosa que feia que l'impacte fos superior. No feia grans esforços per argumentar les seves idees, simplement les deixava anar amb una dosi de lògica incontestable i naturalitat pròpia d'una ment diferent i superior. Efectivament si tu tens la pilota, el contrari no fa gol. Això ho ha sabut tothom tota la història del futbol, és una evidència. Mai ningú però ha fonamentat el seu futbol amb aquesta simplicitat incontestable, si no que l'han omplert de complements tàctics complicats. Ell ho despulla tot, i ho presenta en la seva màxima simplicitat, cosa que a tots els altres, ens sembla paradoxalment molt complicat.
I a continuació ve la següent idea de Cruyff. No és una pose, no és una filosofada per passar l'estona, no. Ell ho té molt clar i quan posteriorment és entrenador del Barça amb tota la responsabilitat i pressió que significa, no s'arruga i disfressa aquesta idea, al contrari la sublima.
Cruyff viu amb uns raonaments senzills i incontestablement lògics enmig de la suposada complexitat de la resta que es veuen reflexats al mirall com a mediocres.
Ve doncs a Barcelona a fer d'entrenador. Hi ha un document de Zubizarreta impagable del programa de Barça TV "recorda mister". Zubizarreta explica que quan Johan ve d'entrenador és cert que a la plantilla hi ha gent jove però també n'hi ha que ja tenen una trajectòria al màxim nivell i que per tant saben de què va això del futbol. Que quan Cruyff els comença a explicar tota la idea, diu que es miraven els uns als altres i que comentaven entre ells d'amagat que jugar d'aquella manera és impossible i que es fotran la santa òstia. L'inici no és fàcil, Cruyff manté la filisofia ... i amb els anys doncs guanya 4 lligues seguides, la primera copa d'europa del club, copes de rei, supercopes etc.
Li correspon, s'ho mereix, i em vindria de gust dedicar-me una estona a lloar i destacar tots els èxits aconseguits com a jugador i com a entrenador, però no és el que vull fer avui el dia que, collons, Cruyff ha mort.
Vull explicar l'enamorament que he sentit amb Cruyff, que va començar com a jugador i que definitivament se'm va instal·lar com a personatge, com a geni.
He de dir que la meva admiració per Cruyff està del tot per sobre de si estic d'acord amb ell en tot o no. No l'idolatro dogmàticament i tot el que ha fet o dit és paraula de Déu per a mi. No, ha fet o ha dit coses que jo no he compartit o no he entès, però això no m'ha restat mai ni un mil·límetre l'absoluta i plena admiració per ell, el crack més crack que mai he conegut.
Quan ve com a entrenador tinc en una ocasió el meu darrer contacte directe amb ell, i molt bonic.
Un dia fent endreça a casa vam recuperar capses i capses de pel·lícules de cine de reportatges de partits del Barça de l'època de Cruyff jugador. Si algú mai llegeix això que estic escrivint i és una mica més jove que jo, això que dic de pel·lícules de cine no deu saber què és. El fet és que quan el pare era directiu li donaven no sé si de tots els partits però vaja de molts sí, una pel·lícula resum del partit. Aquestes pel·ícules recordo que les miràvem quan érem petits de tant en tant. Muntàvem el cine, la pantalla ... però amb els anys van quedar en unes capses dalt de tot d'aquell armari que no s'obre mai. Passats els anys, les vam trobar i em vaig encarregar de portar-les a un lloc per a que me les passessin totes a video VHS, el sistema del moment. Simultàniament als dies que feia aquestes gestions, Enciclopèdia Catalana va presentar el diccionari Català - holandès i hi va assistir en Johan. Acabat l'acte el pare me'l va "tornar" a presentar i em va fer il·lusió que es recordés de mi. A veure, no és que es recordés de mi, el fet és que el pare li va dir: recordes aquells nanos petits meus que a vegades ens acompanyaven? Doncs aquest és el més petit. Per la seva reacció diria que recordava haver estat amb Carrascos petits, no que em recordés a mi concretament. A mi ja m'estava bé. Total, tinc el Johan de cara i què li dic? Sóc plenament conscient que tindré molt poquetes ocasions més, que tinc moltes coses a dir-li i alhora que no el vull molestar perquè tothom volia parlar amb ell. Total que se m'acut preguntar-li: Johan, tens imatges en video del teu pas com a jugador del Barça? i em va dir que no. T'agradaria tenir-ne? Jo ara mateix n'estic fent un recull. Em va dir que sí, que li faria molta gràcia. Li vaig fer fer doncs una còpia per a ell de tot aquell material, i l'atzar va voler que li portés a casa seva el 25 d'abril, el dia del seu aniversari. No hi era, ja ho sabia, era el dia previ a un partit de Champions i era amb l'equip concentrat a el Muntanyà.
Cruyff és una persona que li va el cervell d'una altra manera, això és el que el fa un geni. Dels que ens funciona igual, n'hi ha que són més brillants que uns altres, però són iguals. Cruyff no, el cap li va d'una altra manera.
El que més em captiva d'ell principalment són dues coses
És una ment lliure, l'única cosa que mana la seva vida és ell mateix amb una filosofia pròpia. Mai, mai, ha dit sí senyor, mai. Ha fet el que ha volgut, el que l'ha fet feliç i fent la seva pròpia trajectòria fidelment al que ha cregut sempre, sense dependències de ningú ni favors de ningú.
Té un pensament lògic sorprenentment simple i rotund que als altres ens pot semblar artificial de tan simple que és, i per tant caiem en la temptació de pensar que no l'aplica. I no, i tant si l'aplica. Convenciments de màxim risc per simples, que porta fins a les darreres conseqüències. I aquestes darreres conseqüències acaben essent que guanya.
Exemples d'aquestes coses que dic. No jutjo si són com han de ser o no, només les explico com a mostres d'aquesta manera de ser
En una ocasió era a Londres passant uns dies amb la família. Ell dormia amb la seva Danny i a l'habitació del costat els fills amb un cangur. A la matinada sona una forta sirena i la cangur agafa els nens i es presenta a l'habitació del matrimoni. Es troba en Johan en pijama assegut al llit parlant per telèfon amb recepció. Perdoni Sr. Cruyff és que hi ha un incendi a l'hotel. Resposta de Johan: aquest és el seu problema, nosaltres estem dormint. Va penjar el telèfon i va ordenar al cangur que tornés a l'habitació amb els nanos i que els posés a dormir.
La vigília de partit de lliga al camp del millor Deportivo de la Corunya de la història en el que destacava el golejador Bebeto, en roda de premsa li pregunten qui marcarà Bebeto. Resposta de Cruyff: ningú. La sala de premsa queda estupefacte, i Cruyff argumenta: La principal virtut de Bebeto és desmarcar-se, solució, no el marcarem.
En el programa de TV3 Aquest any cent que conduia Antoni Bassas, va convidar un dia a Cruyff i a Pitxi Alonso. Entre 1000 coses van explicar que jugaven a golf. Pitxi Alonso molt millor que Cruyff perquè feia més temps que jugava, Cruyff feia poc bla bla bla. Antoni Bassas els va proposar un repte golfístic. Primer un i després l'altre havien d'embocar en un forat improvisat de plató. Johan de seguida diu: ja ho faig jo primer. Johan que era a anys llum del nivell de Pitxi. a la primera, cassoleta. Li toca a Pitxi que ara juga amb la pressió de ser millor que Johan i amb la pressió que Johan a la primera havia embocat. La va fallar.
En el progrma de TV3 un tomb per la vida del Joaquim Maria Puyal, va explicar el seu fitxatge pel Washington. és una mica llarg, la cosa és que la Danny no en sabia res i Cruyff ho va explicar aixi: Era a l'aeroport d'Amsterdam, vaig trucar la Danny i li vaig dir: Fes les maletes, agafa els nens, i en una hora sigues a l'aeroport, marxem dos anys a Washington. Tots els que miràvem el programa ens vam quedar estupefactes, i en Puyal en nom de tots li va preguntar: ostres, i què va fer la Danny?
Altra cop Cruyff en estat pur. Amb cara de no entendre ni la pregunta ni la sorpresa, amb una naturalitat absoluta va dir: Doncs va fer les maletes, va agafar els nens i una hora després era a l'aeroport.
L'anècdota continua, perquè estem parlant del personatge més important de tots, quan van arribar l'estava esperant un cotxe que el va dur directament a l'estadi, jugava immediatament mentre la família la duien a la seva nova casa. Va arribar a l'estadi, van guanyar 2 a 0 i va fer els dos gols ell
Així era Johan
Afegim-li a aquesta personalitat tan especial, tan única, la seva dedicació plena a ajudar. Va crear una fundació amb la que està fent una feinada impressionant promovent l'esport en zones desafavorides i també entre infants amb discapacitats.
Ell mateix explicava que quan jugava a Estats Units, quan sortia de casa es trobava cada dia un nen que tenia un cert endarreriment, assegut en un racó mentre tota una colla de nens jugaven a fet i amagar o el que sigui. Un dia li va pregutar perquè ell no jugava, li va respondre que els altres no volien ... Johan ho va solucionar, li va regalar una pilota i li va dir, convida'ls a jugar a futbol. a partir d'aquell dia, aquells nanos jugaven a futbol evidentment amb aquell noi inclòs ... integrat.
Probablement la meva profunda admiració es basa en que sempre he dit que la màxima aspiració d'una persona en la vida és estar satisfet amb un mateix. I en Johan ha estat satisfet amb ell mateix i, a més, ha sigut el millor en allò que ha fet.
Però principalment per la seva ment lliure, privilegiada, diferent, coherent.
Cruyff va regalar al meu pare una foto grossa dedicada a ploma del famós gol contra l'Atletico. Aquesta foto ha estat penjada tots aquests anys en un lloc destacat de casa els pares. Fa uns mesos, el pare me la va regalar, la tinc jo, em fa molta il·lusió per tot el que és i representa.
I no he parlat de la seva aportació determinant a la història del Barça. Això ho faran d'altres i ho faran molt bé. És cert en Johan ha canviat la història del club amb la implantació de la seva filosofia del futbol. Només diré el que tantes i tantes vegades he explicat. Ha aportat identitat al joc del Barça. El joc del Barça el practiqui qui el practiqui és conegut i recoegut com a joc del Barça. I la identitat és el bé més preuat. és allò que et fa únic, allò que et fa reconeixible, allò que et distingiex davant la resta. allò que perdura més enllà de guanyar o perdre, en definitiva allò que et fa ser. El Barça tenia una identitat molt clara com a institució, Cruyff va aportar i s'ha quedat, una identitat també dins la gespa. passen els anys i les generacions de jugadors i la filosofia es manté. I és la principal enveja de tota la resta de club del món. Sempre he dit que la gran diferència entre el Barça i el Madrid, és que el Madrid està orgullós del que guanya, el Barça està orgullós del que és. I en el terreny de joc aquesta identitat la va portar Cruyff i la seva filosofia. Una filosofia que es basa en el toc de la pilota, en els jugadors que saben jugar molt per sobre dels que saben córrer o són més forts, no, no, dels que saben jugar des del punt de vista més lúdic del terme. Res de tàctiques disciplinades militarment, obeint unes ordres de pissarra i no de lògica del joc no. Jugadors que toquin la pilota, que la sapiguen moure, que gaudeixin jugant, perquè és un joc
Per tant jo entenc que la gran aportació de Johan al futbol i molt més concretament al Barça és una profunda lliçó de vida: Vols guanyar? sigues feliç.
La felicitat és la victòria, no la victòria et portarà la felicitat.
Johan, t'he estimat molt, i t'he tingut de referent més de 40 anys, miraré de guanyar, miraré de ser feliç
Un dia molt dur, un dia molt trist, un dia que indefugiblement havia d'arribar en un momento dado
