Única Via, Sí pel Junts

Tenim a tocar l'oportunitat que només fa cinc anys ni somniàvem, i que hem aconseguit, ens hem guanyat la ciutadania empenyent els polítics i el calendari polític. En aquest sentit el paper que ha jugat l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI ha sigut determinant i no només això, si no d'un mèrit incalculable.

Tenim doncs a pocs dies l'oportunitat ara sí de fer imparable aquest procés que finalitzarà amb la independència de Catalunya.

Massa anys d'espera, massa generacions treballant-hi, massa patiments i prohibicions suportats, fins i tot massa sang vessada i no és cap demagògia, per a que un cop ens hem guanyat, hem aconseguit una oportunitat la desaprofitem.

Evidentment hi ha el risc de no guanyar, forma part del joc democràtic que alhora pretenem empari la victòria i la faci inqüestionable, però el que no pot passar de cap de les maneres és que aquesta oportunitat es desaprofiti. Podem perdre, el que no podem és desaprofitar l'oportunitat.

I al meu entendre la manera d'aprofitar l'oportunitat només passa per votar la candidatura Junts Pel Sí. Que Junts Pel Sí tingui una victòria espectacular, que assoleixi per ella sola la majoria absoluta de manera clara. I miro d'explicar el perquè.

Primer perquè la independència no l'assolirem l'endemà de les eleccions, si no que si hi ha victòria, l'endemà de les eleccions s'iniciarà el procés, i que en aquest procés necessàriament hi haurà d'haver una negociació amb l'estat per posar-nos d'acord com es fa el traspàs de totes les comepetències, com els ciutadans passen a ser administrats en els diferents aspectes des de Catalunya i no des de Madrid, quina part del deute espanyol ha d'assumir el nou estat català etc.

Sabem que l'estat espanyol no està disposat de cap manera a acceptar aquesta negociació, amb la qual cosa amb tota probabilitat ens caldran complicitats de fora, d'Europa. Sembla evident doncs que com més forts ens presentem davant tant de Madrid com de qualsevol país del món, més fàcil serà obtenir aquesta complicitat.

Perquè només Junts Pel Sí? Perquè davant de qui ens haguem de presentar em sembla molt més potent presentar-nos amb una candidatura configurada per diverses forces polítiques, amb el partit de govern, el partit de l'oposició i un nombre molt alt d'entitats sorgides de la societat civil, i que ens presentem dient: Ens hem ajuntat per obtenir el Sí que preteníem en el referèndum que no ens van permetre i aquí hi ha el resultat: majoria absoluta.

Em sembla més dèbil presentar-nos de la mateixa manera però que aquest majoria ha necessitat els vots d'una altra força política. La demostració de força és molt diferent.

Hi ha persones que diuen que tenen clar el vot independentista però que no votaran Junts Pel Sí perquè a la candidatura hi ha tal polític o tal altre al que no pensen votar mai.

Amb tot respecte, però permeteu-me amb tota rotunditat, això és un grandíssim error, és el pitjor error que podem cometre.

En aquestes eleccions no escollim govern, en aquestes eleccions no escollim govern, ho direm un altre cop, en aquestes eleccions no escollim govern.

En aquestes eleccions votem el SÍ que no ens han permès. En aquestes eleccions ha de guanyar Junts Pel Sí clarament per poder iniciar el procés, no votem res més els que volem la independència.

Aquestes persones que no volen votar aquest o aquest altre polític no dubtarien ni un moment a votar SÍ en un hipotètic referèndum oi? Doncs és exactament això el que farem el 27S. Votar SÍ i fer-ho de la manera que més ens pot acostar a iniciar de manera imparable el procés, fer que Junts pel Sí guanyi amb majoria absoluta.

D'acord amb el full de ruta aprovat, no es trigarà gaire mesos a convocar eleccions per llavors sí escollir govern i per tant serà llavors quan cada un que voti la formació que vulgui.

Ens hem passat anys reclamant a les forces polítiques que deixessin de banda els interessos de partit i que posessin per davant els de país i que anessin junts.

Com molt bé deia en aquell moment un amic meu: el "qui" ens importa una merda, el que ens importa és el "què".

Molt bé, després doncs de reclamar-ho amb tota insistència i fins i tot ràbia en veure es trigava tant a cristalitzar, ara nosaltres votarem en funció del partit o del personatge polític que va en una lllista? NO FOTEM.

Reclamem i reclamem que recullin el crit de la ciutadania 11 de setembre rere 11 de setembre d'anar tots junts deixant de banda els insteressos de partit, i ara debilitarem la victòria per temes de partit?

No es tracta que ens agradi més o menys la candidatura, no és la d'uns, no és la d'altres, no és la dels de més enllà, és la llista del SÍ, i els que volem la independència no tenim alternativa que votar Sí.

Que volíem que hi hagués també aquesta o aquella altra formació? Estem d'acord, finalment són els que són, tan se val, l'única cosa que compta és que és la del SÍ.

Massa anys esperant, massa patiments, hem empès molt i molt fort per tenir aquesta oportunitat, l'hem aconseguida, la tenim aquí davant, si us plau no la desaprofitem per temes personals, fílies o fòbies. Si tens clar que vols la independència, vota Junts Pel Sí. Precisament la independència és el que ens permetrà després escollir el tipus de govern que vulguem.

Unió

Si us plau Unió, si us plau, manifesteu-vos clarament.

Tan difícil és?

L'única cosa que transmeteu si no ho feu és que no ho voleu fer per poder-vos perpetuar en una ambigüitat que us permeti ser presents en qualsevol escenari futur.

No, no és això, a vosaltres us toca escriure aquest escenari futur, hi esteu obligats, no podeu ser-ne espectadors esperant ho facin altres i vosaltres aprofitar-vos del que surti.

Si ja és preocupant l'abstenció dels ciutadans en les diferents eleccions, és imperdonable que s'abstingui un actor principal de la política, que existeix precisament per actuar, si compta amb el suport de la ciutadania.

No s'hi val., és una baixesa inqualificable fer-ho a l'inrevés. Ja sóc al mapa, i ara miro de no manifetar-me per a poder-hi seguir essent.

En d'altres ocasions he comentat i ara potser és més clar que mai, que en el moment que un polític calcula ha de plegar immediatament.

L'unica cosa que ha de moure un polític ha de ser la seva voluntat de servei a la societat fonamentant-se en un ideal que ha de defensar amb convicció i honestedat. La primera honestedat és mantenir-se en les seves conviccions i el dia que la ciutadania li retira la reprentativitat marxar cap a casa amb tota naturalitat.

La política no és un modus vivendi, i en el moment que un polític traeix les conviccions que representa i per les qual va ser escollit per perpetuar-se deixa de ser un políitic per esdevenir un paràsit.

El moment del país, el moment de la història que vivim, mai havíem sigut tan conscients d'estar escrivint pàgines trascendents de la història, exigeix que tots els actors es posicionin clarament, en la postura que honestament i d'acord amb l'ideal del seu partit considerin millor.

Tenim una data, unes eleccions, potser no és l'ideal, però és el que tenim, i que ho tinguem sí que és molt. Pot guanyar una opció o pot guanyar una altra opció, i ho acceptarem democràticament, el que no pot i no ha de passar és no aprofitar aquesta data per parlar clar.

L'argument de no manifestar-se clarament pel fet que en el partit hi ha militants d'una tendència i militants d'una altra tendència, no serveix. Un partit polític no és una empresa que ha de mirar d'acontentar a tots els seus clients, no. Un partit polític defensa un  model de societat ben definit. Si es posa per davant els equilibiris de la clientela es traeix el prinicpi fonamental pel qual fou creat, i deixa per tant de tenir raó de ser.

Si seguiu creient en la política, la de debò, la del servei als ciutadans i a la societat, sigueu honestos amb vosaltres mateixos, sigueu honestos amb tothom, què vol Unió? Vol treballar colze am colze amb d'altres partits, entitats civils, societat per asolir la independència del seu país?

Sí o No?

Línies vermelles? Sí, quatre de verticals

En els darrers dies destacats dirigents d'Unió han parlat de línies vermelles, per explicar que el partit no aniria més enllà de determinades actuacions, significant això la seva no adhesió al full de ruta signat per Convergència, Esquerra Republicana, Omnium Cultural, Assemblea Nacional, AMI (tot fa pensar també la CUP) full de ruta que té com a meta final la independència de Catalunya

Cada partit pren les seves decisions. Potser s'hauria d'exigir a qualsevol partit, tenir un ideal, i perseguir-lo amb coherència. Una coherència que també ve donada per la trajectòria del partit i els seus dirigents al llarg de la història. 

Ara bé, el que sí em va descol·locar definitivament va ser assistir fa pocs dies a un discurs d'un dels destacats dirigents d'Unió en un acte de record a un dels més importants referents del partit, que va ser afusellat per la seva irrenunciable catalanitat, i en el que es va reiterar en el sentit de no travessar segons quines línies vermelles alhora que va dir de manera vehement que seguirien essent un partit nacionalista.

És un partit nacionalista aquell que té davant la possibilitat d'assolir la plena sobirania i hi renuncia? Que posa el seu límit insuperable, la seva línia vermella infranquejable, un mil·límetre abans de la independència? 

Estic totalment disposat, com sempre, a escoltar a tothom i totes les postures i visions. I sense compartir-la puc entendre perfectament la voluntat de mantenir un projecte amb Espanya. El que em costa molt d'empassar és que aquesta postura, legítima i respectable totalment, la definim de nacionalista.

Un partit nacionalista sembla que hauria de significar que persegueix dur la seva nació a la cota màxima de sobirania, de desenvolupar al màxim exponent el terme nació.

Per això té sentit que hi hagi entitats o partits nacionalistes en nacions que no compten amb la màxima sobirania, i en té molt menys que apareguin en nacions que sí la tenen.

I en conseqüència sembla que no tingui gaire sentit, estrictement des del terreny de la definició del terme, que siguin entitats o partits que el que persegueixin sigui el desenvolupament parcial o fins a un topall anterior a la plena sobirania.

Arribats aquí, anem a consultar el diccionari, com defineix el terme nacionalista. Copio a continuació la definició del terme, del diciconari de l'Institut d'Estudis Catalans, sense treure ni afegir ni un mot

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al nacionalisme. Doctrines nacionalistes.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.

I torno a qüestionar-me com pot ser que un partit polític que s'autodefineix com a nacionalista, i acabem de veure què vol dir, passa per un desert llarguíssim i molt dolorós perseguint aquest anhel, i quan el té a davant diu que no està disposat a arribar-hi alhora que reinvindica la seva condició nacionalista?

Davant de la contundència de la definició i del moment en el que ens trobem, a pocs mesos d'unes eleccions plebiscitàries, Unió Democràtica de Catalunya només té dues possibilitats: O bé és conseqüent amb el terme nacionalista i s'afegfeix a l'aspiració de la independència, o bé se'n desmarca i diu obertament que deixa de ser nacionalista.

Si triessin aquesta segona possibilitat, ho respectaré completament, però els demanaré que mirin de canviar de referents, perquè el referent que més llueixen també va posar les seves línies vermelles més enllà de les quals no estava disposat a passar, quatre línies vermelles verticals