diumenge, 9 de gener del 2011

cristal con que se mira


La dona de fer feines d'allà on treballo arriba a darrera hora del matí, uns minuts abans de les 3. Per tant no hi ha sigut durant la jornada laboral i no té ni idea de què ha passat durant tot el matí. Ens hi posem a les 8 i per tant en 7 hores han passat, o no, moltes coses. En el meu cas, com el de qualsevol altre, hi ha dies de tot. Dies tranquils, dies que vaig de bòlit, que el telèfon no para o que he tingut tres reunions diferents en les que m'han encarregat un munt de feina, que he passat molts nervis o que fins i tot puc haver viscut tensions. Les eines en la meva feina, com la de qualsevol altre, es limiten al telèfon, reunions, i sobretot sobretot l'ordinador.
És de sobres sabut però que la ralitat és la que és sempre en funció del "meu" punt de vista.
Per això cada dia quan cap a un quart de cinc si fa o no fa la dona de fer feines buida la paperera de la meva taula, m'avalua de la manera següent:

Avui no  has fet res, eh?, la paperera és ben buida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada