dissabte, 14 de maig del 2016

Breus

Puesta de largo

Van convidar la noia a una puesta de largo. Feia temps que no tenia tan la sensació d'una cosa que no tenia res a veure amb mi i per tant amb la meva filla, tant és així, i no és cap broma, que li vam haver d'explicar què era perquè no ho sabia.

Una cosa d'una altra època i d'una altra classe

Per davant o per darrera?

Acostumo a anar en moto a tot arreu per dins de Barcelona. Fa poc la tenia al taller i sortint de la feina vaig agafar el metro. Vaig coincidir al carrer amb una companya que baixant les escales del metro em va deixar anar: per davant o per darrera?

No sabia què contestar ni on mirar

Es veu que és una practica quotidiana entre els habituals del metro. Pugen al primer vagó a l'últim en funció de com els queda la porta de sortida a l'estació del seu destí.

L'expressió abreujada és aquesta: per davant o per darrera?

A mi em va suggerir una expressió no abreujada diguem  

Del comiat a l'origen

Era en un enterrament d'una persona molt jove, familiar, per tant colpit, i se m'acosta tota decidida una dona i sense prèmbuls em deixa anar:

- tu  ets Carrasco oi?
- Sí
- Doncs així el meu pare et va dur al món
- Doncs així tu et dius Ripoll
- Això mateix.
- I com ho has sabut?
- Els Carrasco ho porteu a la cara
- Ja, però la cara que fèiem al néixer era lleugerament diferent

Em va comentar que ella era llevadora i que va començar ajudant el seu pare precisament en els naixements dels darrers dels parts de la meva mare.

Per tant li vaig dir, així qui em va dur al món ets tu

Qüestió de tacte

Fa poc un company ens va explicar

Vinc del metge, m'han fet un tacte rectal, però el metge té molt de tacte

Impagable

Músic 24 h

El noi de casa és músic, i a jutjar per la situació següent, ho és les 24 h

Vam anar a un restaurant, i en el moment que analitzàvem la carta, que estàvem tots plegats en silenci doncs, de cop i volta es va sentir un soroll fort una mena de zuuuuummmmmmm  que va durar ben bé un minut. Degut a la sorpresa, i el volum espontàniament vaig dir: ostres, què és això?

El noi, assegut a la meva esquerra, sense aixecar els ulls de la carta va dir immediatament: un mi bemoll

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada