Ni més ni menys

El meu sogre era una persona amb molta personalitat, molt caràcter també, però molt sentimental i amb un gran sentit de l'humor.

En alguna ocasió li havia sentit dir que quan es va casar va demanar a Déu que no li faltessin mai 50.000 Ptes, i tampoc que no li sobressin mai.

A l'inici de la mateixa setmana que la seva filla es casava amb mi, li van desaparèixer una quantitat de diners molt important.

Evidentment eren per pagar el nostre casament, i la que avui és la meva dona i jo ens vam quedar glaçats quan ho vam saber.

Sempre recordaré la reacció del meu sogre quan em va veure la cara: Ei noi, no t'amoinis ni un segon eh? no passa absolutament res, vosaltres no us heu de preocupar de res. Vaig demanar a Déu que mai em faltessin ni em sobressin 50.000 Ptes. i ara me'n sobraven 500.000 Ptes. i evidentment me les ha fotut. Per tant no passa res de res. No patiu gens

Em va impressionar molt

Afortunadament tot va quedar en un ensurt i els diners van aparèixer en unes hores. No els havia pas perdut ni descuidat ni res, efectivament els havia agafat una persona una mica especial. un altre caràcter, el de la meva cunyada gran, va ser determinant per recuperar-los. Total, res una anècdota que no arriba a la categoria ni d'incident.

En definitiva el que volia explicar és que clar, molt pocs dies després de tot això efectivament ens vam casar la meva dona i jo, i clar tenia molt recent aquesta història, total que jo també a la cerimònia interiorment vaig demanar el mateix desig. Que mai ens faltessin 50.000 Ptes, i que mai ens en sobressin

Ep, funciona com un rellotge suís. Clavat !!!!