I tu Espanya on vas?

Dues de les coses que protgonitzen l'actualitat catalana en aquest moment són la negociació pel text de la declaració de sobirania que ha d'obrir la nova legisltura parlamentària, i la campanya publicitària envàs on vas?

En la negociació s'està treballant per arribar a un text que aconsegueixi el màxim de consens possible. Així, cada formació política mira que el tipus de redactat s'acosti el màxim possible als seus interessos tàctics, el país sempre va després, i posen els seus esforços en fer aparèixer o no les expressions dret a decidir, procés sobiranista, estat propi, independència ... tots termes al cap i  la fi que giren al voltant de la possibilitat de "separar-nos", o no, d'Espanya

En aquest sentit la coincidència en el temps amb la campanya publicitària envàs on vas?, que ens matxaca a totes hores, és extraordinària.

Curiosament la falca de ràdio, l'anunci de televisió i les tanques al carrer acaben amb aquest missatge: "separar bé, la nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya"

Em puc imaginar doncs els diferents partits polítics mirant de convèncer a la resta del tipus de material amb el que està fet Espanya i en conseqüència quin tractament ha de rebre. Imagino que CiU deu defensar que ha d'anar al paper i cartró plegat, ERC deu apostar pel contenidor del vidre, la CUP a rebuig, i el PSC canta la cançó.

Breus

Compte amb les barreges

Un col·lectiu de gais i lesbianes espanyol ha fet pública la seva oposició al procés sobiranista de Catalunya ja que les enormes retallades en la sanitat ha frenat la investigació de la sida. Un col·lectiu de gais i lesbianes català ha sortit al pas dient que això era barrejar naps amb cols. Tàbé

He quedat

En Basté entrevistava el president Sandro Rossell l'endemà que atorguessin a Messi la quarta pilota d'or i comentava que el que està fent aquest noi ho recordarem d'aquí 100 anys. Em sap greu, jo d'aquí 100 anys tinc un compromís ineludible

Informació valuosa

La nit de Reis a casa des de fa uns anys fem un generós aperitiu. En un moment donat la noia diu de sobte: aquest musclo que t'acabes de menjar era femella. Vaig valorar una vegada més l'ensenyament públic

L'important és participar

Fa uns dies un Barça de bàsquet en hores baixes va guanyar brillantment a un imbatut Real Madrid. El millor del partit va ser Navarro, no es va abstenir vaja

Recerca

Hi ha algun ciutadà de Barcelona que hagi aconseguit pagar en un parquímetre amb targeta? Si n'hi ha algun, li faria res signar-me un autògraf?

Senyal?

El fet que l'any 13 comencés en dimarts, és sarcasme del destí per confirmar el que diu tothom que encara serà pitjor?

Españolizar

Així que tots som escola menys els "ciutadans" del PP, tàbé, una llei vivir para Wert

Resultats 25N

La meva primera impressió diria que va ser la mateixa que vam tenir la immensa majoria: sorpresa. Els sondejos i l'ambient almenys del meu voltant no feia preveure un descens de CiU, ara bé, passades les hores i escoltades vàries reaccions he de dir que no estic gens d'acord que els resultats, com s'ha dit de manera majoritària, han representat un clatellot al president Mas.

Sí és cert que el resultat és molt inferior al que el Sr. Mas esperava i desitjava, evident, però per mi és un error dir que és una bufetada al Presdient Mas i al procés que ha engegat el país.

L'error que crec ha comès CiU, i ho dic com a anàlisi no com a crítica, ha estat aspirar assolir al que en deien la majoria excepcional comptant amb el que han anomenat el vot prestat. Apel·lar al vot prestat per créixer pressuposava comptar amb els vots del 2010, i la meva opinió és que aquí és on s'han equivocat.

El vot prestat precisament el van tenir al 2010, perquè en aquelles eleccions la majoria de l'electorat el que va voler va ser escombrar el tripartit. D'aquesta manera PSC i ERC van tenir descensos destacables i només Iniciativa va aguantar prou bé el cop. Van ser en aquelles eleccions on Convergència va comptar amb el vot prestat.

El desgast lògic fruit de la política de retallades, i sobretot l'excepional paper d'Oriol Junqueras, han fet que el vot prestat d'ERC tornés al seu lloc. Junqueras ha aconseguit transmetre un discurs inequívoc i fer-ho amb un to i un tarannà que ha aconseguit canviar la imatge de l'ERC integrant del tripartit.

Per altra banda CiU té una petita fuga cap al PP de la banda més conservadora del seu tradicional electorat en eleccions al Parlament, aquell que votava en Pujol a les autonòmiques però al PP a les estatals.

Per altra banda s'ha de tenir en compte que per primer cop CiU es presentava a unes eleccions amb un punt central al seu programa com és la convocatòria del Referèndum pel dret a decidir dins del procés que havia de dur a Catalunya a esdevenir un nou estat d'Europa. Per tant, era el primer cop que es presentava  davant l'electorat amb un programa tan explícitament i innegociable sobiranista. Un altre factor que sota el meu punt de vista no permetia comptar amb tots els vots del passat.

Mirat així, el resultat de Convergència em sembla del tot destacable, i el vot sobiranista o independentista em sembla que és qui ha guanyat les eleccions. CiU amb aquest programa explícit ha guanyat a tota Catalunya llevat del Baix LLobregat, i ERC totalment independentista ha passat a ser segona força.

Per tant no tinc dubte que l'independentisme ha guanyat les eleccions, em sembla que la ciutadania ha confirmat que vol que anem cap aquesta direcció. No hi ha clatellot al Sr. Mas.

Ara bé, essent veritat això el que sí també queda clar és que aquesta majoria sobiranista quedarà representada al Parlament d'una manera que pot, no necessàriament, però pot dificultar el procés.

Em sembla evident que el millor escenari per presenar-nos davant del món i buscar aquelles complicitats necessàries per plantar cara a l'oposició ferotge espanyola passaven per tenir un govern fort amb el suport d'una segona força clarament també sobiranista, i això es pot donar però serà difícil.

 No vull entrar ara a valorar la disjuntiva en la que es trobarà ERC entre les polítiques nacionals i les socials en les que coincidirà en tot amb CiU en les primeres i es voldrà distingir en les segones. 

Si ERC del tripartit preveia distingir-se dels altres dos socis davant l'electorat per la seva vessant nacionalista, cosa que no va aconseguir ni de bon tros, l'ERC d'ara em sembla que voldrà ditingir-se de CiU per les polítiques socials, i això que em sembla del tot respectacle pot frenar el procés.

Però com dic no pretenc pas entrar en aquest terreny, només volia argumentar la meva opinió davant el fet que considero que el resultat, no essent el que Mas volia, no és cap clatellot cap a ell, quasi diria que al contrari. Va dir que convocava eleccions per sentir la veu del poble, per comprovar si volíem anar en aquesta direcció, i ha quedat clar que sí.

Sota el meu punt de vista, la gran paradoxa dels resultats d'ahir és que havent votat majoritàriament sobiranisme, mai d'una manera tan clara i explícita, pot ser que no ens en sortim de caminar-hi. Ahir a la seu dels guanyadors CiU i a la de la segona força, d'ERC es cridava exactament el mateix lema: Independència. Hem de renunciar doncs a caminar-hi amb tota convicció? 

La independència no és un caprici improvisat, és l'estat natural d'un poble que té més de mil anys d'història com a tal i que cap de les circumstàncies històriques adeverses que li ha tocat viure han deteriorat la seva identitat col·lectiva, forjada en una llengua, una cultura, unes tradicions pròpies, i una cohesió que per més intents que hi ha hagut, no s'ha trencat. I com a tal estat natural acabarà arribant, només hem de complir una sola cosa: seguir-ho volent

Això de l'internet és l'òstia

Un bon amic em diu: mira el que em va passar l'altre dia

Resulta que fa uns dies estava parlant amb un seu company de feina de la mili que si jo la vaig fer allà i ens va passar tal cosa,que si això que si allò. El meu amic li va explicar que ell va estar a marina, i que precisament estant ell fent el servei es va cremar un barco emblemàtic, a mitjans dels 70.

L'altre, de la seva mateixa edat doncs no recordava el barco en qüestió. Sí home, aquell que tal i qual, enfí, que van acabar davant d'un ordinador per buscar-ne informació.

Efectivament van trobar informació detallada del barco i no només això si no que casualitats de les casualitats la foto que il·lustrava la informació era precisament el barco en flames i els bombers treballant-hi.

El meu amic va i diu: veus com si? mira precisament una foto de quan s'estava cremant. i veus aquest d'aquí que s'ho està mirant? Sóc jo

Selecció pròpia

Fa uns dies es va presentar la samarreta de la selecció catalana per al partit previst per al proper dia 2 de gener, i automàticament va sorgir la gran pregunta: us agrada? Passa el mateix cada any amb el nou disseny de la samarreta del Barça.

En el cas de la samarreta del Barça cada any responc el mateix, la pregunta no és si m'agrada o no, la pregunta que hem de respondre és: aquesta és la samarreta del Barça? la que respon a la seva història, la seva trajevtòria, la seva identitat?. La d'aquesta temporada a mi m'encanta, però trobo que no és la samarreta del Barça.

Des que fem partits de la selecció un cop l'any per Nadal, em sembla des de l'any 1997, la selecció catalana ha vestit amb una samarreta que era blanca amb tocs blaus vermells i grocs, una blau marí llisa, una negra llisa, una altra negra amb una gran senyera al pit, una blanca amb una gran creu de Sant Jordi al pit, una blanca amb la senyera al pit, una blanca amb la senyera a les mànigues ...

El que a mi em sembla que ha de fer la selecció és triar d'una vegada quin color vol que sigui el seu color esportiu, i mantenir-lo. Així agafarà identitat, serà reconeixible. I si us plau, no cal que sigui la senyera com molta gent proposa.

Moltes seleccions a tot el món són perfectament reconexibles pels seus colors esportius que no tenen res a veure amb els colors de la seva bandera i no per això tenen menys potència identitària. Alemanya va de blanc, Itàlia de blau, Anglaterra de blanc, Holanda taronja, Estats Units de blanc, Noruega també de blanc ...

Triem un color, mantinguem-lo, fem-nos conèixer, reconeguem la nostra samarreta de lluny, i no cal que ens emboliquem amb la bandera.

Fem una selecció pròpia

Ah, i altra vegada, moltes gràcies Johan

Ai es fon

A la feina hem fet un concurs que tenia de premi un Ipad. Em va tocar anar-lo a comprar i com que treballo a Via Laietana cantonada Princesa doncs vaig anar xino xano a la botiga Apple de Passeig de Gràcia, plaça Catalunya.

Hi vaig arribar a les onze en punt, la botiga obre a les deu, i el primer que vaig veure va ser un rètol a l'entrada ben bé al mig del pas. Un rètol no pas improvisat, un paper manuscrit, no, ni tan sols fet amb un dels ordinadors de la botiga, no, un rètol que es veia ben bé que estava fet per una empresa de rètols per entendre'ns. 

Hi deia alguna cosa així com "Srs. clients, els informem que avui se'ns han acabat els Iphone 5, però que diàriament ens n'arriben amb la qual cosa demà en tornarem a tenir ..." 

Quan vaig acabar de fer la compra, recomano a tothom aquesta botiga, una atenció d'una amabilitat i qualitat de somni, li vaig fer el comentari al venedor. Em va dir que efectivament des que havia sortit el nou Iphone, feia més de deu dies,  cada dia l'havien acabat. És cert que no li vaig preguntar quants n'hi portaven cada dia, però no estem parlant d'una botiga de barri, és l'apple store de passeig de gràcia plaça catalunya que ha obert fa dos mesos, amb un potencial d'atraure clientela molt gran, de fet, en aquell moment era plena. El venedor em va dir textualment "cregui'm que si ens en portessin 50.000, en un dia els vendríem tots" és evident que era una manera de parlar, però m'explicava que era una bogeria, així ho va qualificar. 

Li vaig preguntar què valia, el més barat quasi 700 € i el més car quasi 900 €. 

També li vaig comentar si tothom pagava aquests diners o molts es podien acollir a campanyes dels operadors de telefonia. Em va explicar que pel que fa a l'Iphone ha passat a la història que surti a cost 0 o quasi, que els que s'acullen a alguna promoció o als punts, s'estalvien alguns centimets però al cap i a la fi acaben pagant com a mínim entre 400 i 500 €

Jo entenc que és un producte que més enllà de la seva utilitat desperta una alta dosi d'il·lusió, és el que més s'acosta a joguina no infantil. Fa coses realment sorprenents que entenc molt bé que desperti el desig de tenir-lo, gaudir-lo i sí això que deia, jugar-hi. Per tant entenc que les persones que es poden permetre gastar-se prop de 1.000 € en una joguina, caiguin en la temptació de comprar-se-la. No valoraré de cap manera aquest fet, només dic que ho entenc. El que no m'entra el cap és que una cosa que val prop de 1.000 € s'esgoti cada dia des de fa deu dies, això vol dir que hi ha milers de persones que es poden permetre gastar-se prop de 1.000 € en un caprici?

No, de cap manera, no hi ha ni ara ni quan les coses anaven més o menys bé, milers i milers de persones que el seu poder adquisitiu els permeti gastar-se això perquè sí, no és veritat.

Estic educat d'una manera que per comprar una cosa només contempla dues possibilitats: o bé perquè fa falta, es necessita, o bé perquè fa molta il·lusió. En el primer cas, si realment fa falta, es mira de fer l'esforç econòmic necessari. En el segon cas, si només fa il·lusió però no fa falta, el factor econòmic passa a ser decisiu, si t'ho pots permetre ho fas i si no doncs no.

A mi em sembla evident que el fet que cada dia en una hora s'esgotin tots els Iphones de la botiga més important de Bacelona, no respon a aquests dos supòsits.

No faré una filosofada mirant d'esbrinar què significa, no ho descabdellaré, no en sé prou, no tinc prou nivell, només explico que em va causar impacte, i és indiscutible que no respon a una necessitat ni a un generós poder adquisitiu, segur que no, i per tant ha de respondre més a una evolució de la societat que no sé intepretar però que sí percebo que em fa engúnia.

El 25 N, no falsegem el resultat

Aquests dies és notícia el fracàs de les negociacions dels partits independentistes per presentar-se junts el proper 25 N.

He de dir que ho trobo del tot decebedor, i inacceptable, estan obligats a arribar a un acord.

En unes eleccions hi concorren diferents partits polítics, amb diferents models nacionals, socials, econòmics ... els separen moltes coses.

Per tant els ciutadans en el moment que amb el nostre vot ens decantem per aquest o per aquell partit també ens separen entre nosaltres moltes coses.

El sistema preveu que en funció del nombre de vots obtinguts per cada una de les diferents opcions, s'obté una determinada representació al Parlament proporcionada. Així cada opció política té veu al Parlament en la mateixa proporció que existeix al carrer. Per això se li diu representació.

Resumit és així de senzill, oi?

En el cas dels partits independentistes no va així, pel que es veu. Dels seus models no els separa res, i en conseqüència  als votants de les diferents opcions tampoc, no els separa o diferencia res. 

Algú em pot dir si us plau què diferencia un votant d'ERC, un de Reagrupament, un de Solidaritat i un de Democràcia Catalana pel que fa a ideari polític que és exclusivament el que votem els ciutadans?

Encanvi, oi que tots ens veiem en cor de trobar moltes diferències entre un votant de CiU, un del PSC, un d'Iniciativa i un del PP?

El que separa a cada una d'aquestes formacions són temes de relacions personals i d'aspiracions personals. Legítimes, sí, però que no poden, en el moment que estem vivint impedir que la veu independentista arribi com li correspon al Parlament.

Tan difícil és posar per davant l'interès del país a l'interès personal? 

No anar junts és falsejar el resultat electoral i això és inacceptable, inacceptable. Si totes les opcions van juntes, la representació que obtinguin serà indiscutiblement la que correspondrà a la realitat, coi que per això es fan unes eleccions, per saber què vol la ciutadania. I a ningú se li escapa que en aquest moment el vot independentista obtindria un gran resultat, insisteixo, resultat exacte del que està succeïnt en la ciutadania.

Presentar-se per separat torno a dir que és falsejar el resultat, que és el pitjor que li pot passar a la democràcia. El vot dividit entre 4 obtindrà, com ja va passar fa dos anys, una representació que no correspondrà al nombre de vots.

Si els votants d'aquestes 4 formacions voten el mateix, el mateix, perquè coi no ha d'estar representat al parlament en la seva real mesura?

Recentment he dit que la Democràcia va crear la Constitució i per tant aquesta no pot impedir de cap manera la democràcia. Per tant qui posa per davant la constitutció a la democràcia, es presenta al món com a no demòcrata, així de senzill.

Em sap molt de greu dir en aquest cas una cosa semblant. El país, és la suma de la seva ciutadania, i unes eleccions es fan per saber què vol la ciutadania. Queda clar que si es presenten per separat es falseja el resultat i la representació que s'obtingui no correspondrà a la realitat, únic objectiu de les eleccions. Per tant qui posi per davant el seu interès personal al del país, no goso trobar-li adjectiu, però a qui perjudica no és al partit veí si no a tot el país, a sí mateix i a les conviccions per les quals lluita.