Ai es fon

A la feina hem fet un concurs que tenia de premi un Ipad. Em va tocar anar-lo a comprar i com que treballo a Via Laietana cantonada Princesa doncs vaig anar xino xano a la botiga Apple de Passeig de Gràcia, plaça Catalunya.

Hi vaig arribar a les onze en punt, la botiga obre a les deu, i el primer que vaig veure va ser un rètol a l'entrada ben bé al mig del pas. Un rètol no pas improvisat, un paper manuscrit, no, ni tan sols fet amb un dels ordinadors de la botiga, no, un rètol que es veia ben bé que estava fet per una empresa de rètols per entendre'ns. 

Hi deia alguna cosa així com "Srs. clients, els informem que avui se'ns han acabat els Iphone 5, però que diàriament ens n'arriben amb la qual cosa demà en tornarem a tenir ..." 

Quan vaig acabar de fer la compra, recomano a tothom aquesta botiga, una atenció d'una amabilitat i qualitat de somni, li vaig fer el comentari al venedor. Em va dir que efectivament des que havia sortit el nou Iphone, feia més de deu dies,  cada dia l'havien acabat. És cert que no li vaig preguntar quants n'hi portaven cada dia, però no estem parlant d'una botiga de barri, és l'apple store de passeig de gràcia plaça catalunya que ha obert fa dos mesos, amb un potencial d'atraure clientela molt gran, de fet, en aquell moment era plena. El venedor em va dir textualment "cregui'm que si ens en portessin 50.000, en un dia els vendríem tots" és evident que era una manera de parlar, però m'explicava que era una bogeria, així ho va qualificar. 

Li vaig preguntar què valia, el més barat quasi 700 € i el més car quasi 900 €. 

També li vaig comentar si tothom pagava aquests diners o molts es podien acollir a campanyes dels operadors de telefonia. Em va explicar que pel que fa a l'Iphone ha passat a la història que surti a cost 0 o quasi, que els que s'acullen a alguna promoció o als punts, s'estalvien alguns centimets però al cap i a la fi acaben pagant com a mínim entre 400 i 500 €

Jo entenc que és un producte que més enllà de la seva utilitat desperta una alta dosi d'il·lusió, és el que més s'acosta a joguina no infantil. Fa coses realment sorprenents que entenc molt bé que desperti el desig de tenir-lo, gaudir-lo i sí això que deia, jugar-hi. Per tant entenc que les persones que es poden permetre gastar-se prop de 1.000 € en una joguina, caiguin en la temptació de comprar-se-la. No valoraré de cap manera aquest fet, només dic que ho entenc. El que no m'entra el cap és que una cosa que val prop de 1.000 € s'esgoti cada dia des de fa deu dies, això vol dir que hi ha milers de persones que es poden permetre gastar-se prop de 1.000 € en un caprici?

No, de cap manera, no hi ha ni ara ni quan les coses anaven més o menys bé, milers i milers de persones que el seu poder adquisitiu els permeti gastar-se això perquè sí, no és veritat.

Estic educat d'una manera que per comprar una cosa només contempla dues possibilitats: o bé perquè fa falta, es necessita, o bé perquè fa molta il·lusió. En el primer cas, si realment fa falta, es mira de fer l'esforç econòmic necessari. En el segon cas, si només fa il·lusió però no fa falta, el factor econòmic passa a ser decisiu, si t'ho pots permetre ho fas i si no doncs no.

A mi em sembla evident que el fet que cada dia en una hora s'esgotin tots els Iphones de la botiga més important de Bacelona, no respon a aquests dos supòsits.

No faré una filosofada mirant d'esbrinar què significa, no ho descabdellaré, no en sé prou, no tinc prou nivell, només explico que em va causar impacte, i és indiscutible que no respon a una necessitat ni a un generós poder adquisitiu, segur que no, i per tant ha de respondre més a una evolució de la societat que no sé intepretar però que sí percebo que em fa engúnia.