Breus

La causa afecta a l'efecte
em diu: quan els nanos eren petits els vaig apuntar a extraescolars perquè treballava. Ara treballo perquè fan extraescolars.

Què preval?
(frase sentida)
n'hi ha que saben el preu de tot i no saben el valor de res

Atenció, pregunta
Sabem què són, però per a què serveixen el nombres imparells?

Ep, i els parells?

Ella
em diu: noi, mala peça al taller.
Així no ho arreglarem pas, vaig pensar jo

Matís important
22 de juny 2012, últim dia d'escola. Pels nois de casa, últim dia a l'escola

Ordre
Em corregeix: el meu nom és Edith. Sí, he dit

Aprendre del futur
El directiu del Barça de Bàsquet, Joan Bladé, va dir textualment a una ràdio després de guanyar la lliga "ojalá ho puguem repetir l'any passat"


Fins a la passada

Refugi emocional

(blog, no saps com t'he enyorat i t'enyoro encara)

Està clar de què parlem tots, totes les hores del dia.

Vivim molt a prop del límit de les nostres possibilitats, de la nostra resistència psicològica i anímica.

El somriure i el bon humor han pujat molt de preu.

El bombardeig de notícies apocalíptiques que rebem a totes hores des de ja fa anys, la pèrdua de feina nostra o de persones molt properes, els enormes problemes econòmics nostres o de persones molt properes, l'ensorrament de persones molt properes, la nul·la perspectiva de futur que veiem per als nostres fills, l'ambient a tot arreu irrespirable.

Tots aquests factors ataquen directament la nostra autoestima. Ens sentim petits, vulnerables, fràgils, sols.

Un cop més es demostra com l'arribem a necessitar aquesta autoestima, sentir pau amb nosaltres mateixos, i es disparen els mecanismes inconscients per a protegir-la i estimular-la. 

Com? reculant. Reculant enrere i recorrent allà on ets sempre acceptat, no jutjat, no avaluat, menystingut, oblidat. A la família, a les amistats més arrelades. i sense ni adonar-nos-en hem augmentat significativament les trucades i les trobades amb aquest nostre entorn. 

Aquell contacte en circumstàncies normals més esporàdic, superficial, s'ha anat convertint en freqüent i més profund.

És el nostre refugi amocional, allà on som escoltats i aprovats, allà on podem alimentar el nostre ego, allà on podem trobar la pau necessària, per a seguir mantenint la nostra resistència psíquica i anímica a aquest costat de la ratlla.

És la consigna!

Dimarts el noi marxava cap a Menorca amb l'escola. La convocatòria era a les 4h. a la porta de l'escola. A mesura que anàvem arribant, tot i ser negre nit,  sorprenentment els pares ens saludàvem amb un "bon dia". Ben mirat potser sí, ens acabàvem de llevar, els nois encaraven un viatge i moltes il·lusions, tot i l'hora estaven engrescats i enriolats, en uns minuts allà hi havia una fressa considerable.

Quan l'autocar va arrencar el silenci es va fer de cop, la foscor ens va caure a sobre i la buidor ens va fer baixar el cap.Va ser curiosísim com ens vam escampar en totes direccions dient-nos, en veu baixa, "bona nit"

4 molt breus

Canvi de cicle

Per una sèrie de situacions viscudes a casa, a la feina, a la família, al cos, a l'interior, a la ment, he percebut claríssimament que he passat de ser un jove molt gran a un gran molt jove

Noves situacions, noves situacions


Em pregunta: la parella de la meva mare va morir. Els seus fills què són meus?

D'engúnia a dependència


Si fa 20 anys m'haguessin dit que em passaria un mínim de 8 hores seguides cada dia amb la mà sobre un ratolí, no m'ho hauria cregut ni de conya.

Gràcies Pep


Quan el Pep diu que està buit, que necessita reomplir-se, vol dir que ha de fer guardiola?

No és el mateix Pou

Ahir a la tertúlia del "Tu diràs" de Rac1 comentaven la darrera polèmica. Arran d'un article de Salvador Sostres en el que entre altres coses, va ser molt dur amb el president Rossell, el Club havia emès un comunicat en el que per exemple anunciava que emprendria accions legals contra l'autor de l'article.

Partint d'aquí els tertulians van criticar molt durament Joan Laporta per considerar-lo responsable de l'ambient enrarit en el que sembla viu darrerament l'entorn del club. El van acusar d'oportunista i de perseguir només atacar Rossell sense pensar ni un moment el que més li convé al club en aquests moments. Fins aquí no tinc res a dir, no vull comentar ni un segon si el Jan té raó o no, si són oportunes, encertades o no les seves darreres declaracions, si és cert o no és cert que és el responsable d'aquest ambient enrarit. Tinc la meva opinió però no té res a veure, res, amb el que vull comentar avui. 

El que vull comentar és que en un moment determinat, en ple acarnissament a l'expresident, en Joan Mª Pou, que em mereix tot respecte i contra el que no tinc absolutament res, va dir que Joan Laporta ara a l'oposició fa el mateix que va fer Sandro quan era ell a l'oposició: torpedinar tot el que podia a la junta i molt especialment al president, amb estils això sí del tot diferents. Que Laporta s'abraona davant dels micròfons i que Rossell ho feia amb múltiples reunions i trobades a casa seva, centenars de sopars a restaurants, reunions amb penyes i els seus representants ... i que per tant com ja va dir Guardiola en una ocasió, s'assemblen molt tots dos personatges, amb estils diferents però que tots dos a l'oposició han fet el mateix. 

No és el mateix Pou

Hi ha una diferència descomunal. Quan passava això que tu dius que feia Sandro, el linxament mediàtic era per Laporta. Em sembla que ningú pot negar que va viure una pressió mediàtica irrespirable. Ara que dius que ho fa el Jan, el linxament mediàtic torna a ser per Laporta. Insisteixo en el fet que no vull entrar en si Laporta té raó o no, si la té Sandro, si hi havia motius o no per acusar Laporta o si n'hi ha ara per assenyalar Rossell. El que sí que, coi, si dius que fan el mateix tots dos, com és que el linxament mediàtic només és per un dels dos? Si ara és cert que l'actuació de Laporta és recriminable, si Sandro dius que feia el mateix, com és que no vam sentir cap mitjà, ni el programa que tu condiuies cada nit, que l'acusés de res? 

Aquest comentari fet ara, que el president Rossell ja porta dos anys de mandat, em va recordar moltes situacions que hem viscut en el passat més recent, només en citaré una. A la campanya per a les eleccions 2010, en Joan Laporta va dir diverses vegades que a Sandro Rossell li estava fent la campanya el Grup Godó. Se li va dir paranoic, que veia conspiracions per tot arreu, no a un micròfon determinat o a una columna concreta, en general. 

L'endemà de les eleccions, un cop Sandro escollit, i durant unes setmanes va aparèixer al Crackòvia el personatge de Santi Nolla, director del Mundo Deportivo, que el van caracteritzar al servei de Sandro, per exemple desplegant-li la catifa vermella que conduïa Rossell cap al despatx presidencial. Més clar l'aigua, però l'endemà. No va quedar aquí, en diferents tertúlies es va parlar obertament del suport del grup Godó a la candidatura Rossell. Però l'endemà.

Jo sóc un simple ciutadà que no tinc informació directa de què passa o no passa. Com he d'encaixar per tant que els mitjans que consumeixo em diguin avui que Laporta és un paranoic i dos dies després que acceptin obertament la submissió del Grup Godó al projecte Rossell?

Per tant mirem de ser més rigorosos. Si honestament considerem que l'actuació de Laporta és censurable, censurem-la amb la duresa que mereixi la gravetat de la seva actuació, però com a mínim no diguem si us plau, que és el mateix que feia Rossell, perquè si ho fem ens posem en evidència de no haver-lo censurat, ni amb duresa ni sense.

Això mai !

Avui m'ha trucat la comercial de l'empresa a la que vam encarregar les agendes l'any passat allà on treballo. Més de 2.000.

Amb un català matern i ben educat m'explica que em truca per fer-me saber que de cara l'any que ve ja no faran agendes en català. De totes maneres em comenta que en fan unes, mmm com ho ha dit?,  d'autonòmiques en les que hi haurà les diferents llengües de l'estat, entre elles, naturalment, el català. I per altra banda les íntegrament en castellà.

Li he preguntat pel motiu pel qual havien pres aquesta decisió i textualment m'ha contestat: "qüestió de números".

Dona, li dic jo, si és qüestió de números potser que les feu en anglès i xinès

Això mai ! m'ha contestat de manera contundent

Per tant sembla que vol dir que hi ha números que tenen més identitat que altres.

Hi ha molta feina per fer, i la farem. Jo ho tinc apuntat a l'agenda

Messi és molt bo però no té gol

Aquest vespre Messi ha passat a la història del Barça per ser el jugador que ha fet més gols en partits oficials en tots els més de 112 anys d'història del club. Dit així ja és prou extraordinari, excepcional, si hi afegim que el noi té 24 anys ho fa quasi bé increïble. Tornem-ho a dir, Messi amb 24 anys d'edat ja és el jugador dels 112 anys d'història del club que ha fet més gols en partit oficial.

Em ve de gust recordar que quan aquest noi ja era jugador del primer equip es deia que era molt bon jugador però que no tenia gol. Em ve de gust recordar-ho perquè no es va tractar d'un comentari puntual en un moment determinat, no. No diré que va arribar a polèmica però sí que va ser un tema que va generar durant  temps articles d'opinió, protagonitzar tertúlies radiofòniques ...

No ho vull recordar per a assenyalar ningú dient-li que no en té ni idea, si no que ho vull recordar per a demanar a tothom que es dedica professionalment a la informació i opinió que no es parli i teoritzi sobre coses que no existeixen. La seva feina és explicar i opinar sobre el que passa, no sobre coses que no passen.

El fet que Messi hagi batut aquest rècord amb només 24 anys no demostra que tots aquells opinadors estaven equivocats, el que demostra és que no tenia cap sentit que es parlés d'aquest tema en aquell moment. És completament legítim equivocar-se, el que no ho és llençar sentències sobre coses que no existeixen.

Malauradament és un defecte massa estès en la premsa esportiva, crear temes artificialment sense que existeixin realment.

I em sembla que el cas que ens ocupa és una claríssima demostració. Aquell noi que va protagonitzar articles de diaris i debats en els que es deia que era molt i molt hàbil però que no tenia gol, resulta que als 24 anys ja ha esdevingut el màxim golejador de la història del club.

Ah, i al noi, moltíssimes gràcies, i per molts gols més sí