No és el mateix Pou

Ahir a la tertúlia del "Tu diràs" de Rac1 comentaven la darrera polèmica. Arran d'un article de Salvador Sostres en el que entre altres coses, va ser molt dur amb el president Rossell, el Club havia emès un comunicat en el que per exemple anunciava que emprendria accions legals contra l'autor de l'article.

Partint d'aquí els tertulians van criticar molt durament Joan Laporta per considerar-lo responsable de l'ambient enrarit en el que sembla viu darrerament l'entorn del club. El van acusar d'oportunista i de perseguir només atacar Rossell sense pensar ni un moment el que més li convé al club en aquests moments. Fins aquí no tinc res a dir, no vull comentar ni un segon si el Jan té raó o no, si són oportunes, encertades o no les seves darreres declaracions, si és cert o no és cert que és el responsable d'aquest ambient enrarit. Tinc la meva opinió però no té res a veure, res, amb el que vull comentar avui. 

El que vull comentar és que en un moment determinat, en ple acarnissament a l'expresident, en Joan Mª Pou, que em mereix tot respecte i contra el que no tinc absolutament res, va dir que Joan Laporta ara a l'oposició fa el mateix que va fer Sandro quan era ell a l'oposició: torpedinar tot el que podia a la junta i molt especialment al president, amb estils això sí del tot diferents. Que Laporta s'abraona davant dels micròfons i que Rossell ho feia amb múltiples reunions i trobades a casa seva, centenars de sopars a restaurants, reunions amb penyes i els seus representants ... i que per tant com ja va dir Guardiola en una ocasió, s'assemblen molt tots dos personatges, amb estils diferents però que tots dos a l'oposició han fet el mateix. 

No és el mateix Pou

Hi ha una diferència descomunal. Quan passava això que tu dius que feia Sandro, el linxament mediàtic era per Laporta. Em sembla que ningú pot negar que va viure una pressió mediàtica irrespirable. Ara que dius que ho fa el Jan, el linxament mediàtic torna a ser per Laporta. Insisteixo en el fet que no vull entrar en si Laporta té raó o no, si la té Sandro, si hi havia motius o no per acusar Laporta o si n'hi ha ara per assenyalar Rossell. El que sí que, coi, si dius que fan el mateix tots dos, com és que el linxament mediàtic només és per un dels dos? Si ara és cert que l'actuació de Laporta és recriminable, si Sandro dius que feia el mateix, com és que no vam sentir cap mitjà, ni el programa que tu condiuies cada nit, que l'acusés de res? 

Aquest comentari fet ara, que el president Rossell ja porta dos anys de mandat, em va recordar moltes situacions que hem viscut en el passat més recent, només en citaré una. A la campanya per a les eleccions 2010, en Joan Laporta va dir diverses vegades que a Sandro Rossell li estava fent la campanya el Grup Godó. Se li va dir paranoic, que veia conspiracions per tot arreu, no a un micròfon determinat o a una columna concreta, en general. 

L'endemà de les eleccions, un cop Sandro escollit, i durant unes setmanes va aparèixer al Crackòvia el personatge de Santi Nolla, director del Mundo Deportivo, que el van caracteritzar al servei de Sandro, per exemple desplegant-li la catifa vermella que conduïa Rossell cap al despatx presidencial. Més clar l'aigua, però l'endemà. No va quedar aquí, en diferents tertúlies es va parlar obertament del suport del grup Godó a la candidatura Rossell. Però l'endemà.

Jo sóc un simple ciutadà que no tinc informació directa de què passa o no passa. Com he d'encaixar per tant que els mitjans que consumeixo em diguin avui que Laporta és un paranoic i dos dies després que acceptin obertament la submissió del Grup Godó al projecte Rossell?

Per tant mirem de ser més rigorosos. Si honestament considerem que l'actuació de Laporta és censurable, censurem-la amb la duresa que mereixi la gravetat de la seva actuació, però com a mínim no diguem si us plau, que és el mateix que feia Rossell, perquè si ho fem ens posem en evidència de no haver-lo censurat, ni amb duresa ni sense.