dijous, 24 d’octubre del 2013

Re Botí




Fa uns dies vaig quedar amb aquell Sr. per tornar-li tot aquell bé de Déu de coses que em va donar per a que em quedés el que volgués i li tornés la resta.

Mentre hi anava mirava de trobar la inspiració necessària per alhora deixar clar que no em regalés mai més res, més enllà del pacte tradicional, i alhora no ferir-lo ni mostrar-me ni desagraït ni desagradable. 

Ens vam asseure en un banc com ja hem fet altres vegades i vaig fer el que vaig poder. Va mirar d'interrompre'm al principi de tot un parell de vegades, no el vaig deixar, i va escoltar pacient més aviat amb el cap baix. 

El discurs? fàcil d'imaginar, que ens podíem veure quan vulgués, que ens truquem ... però que m'agradaria que entengués que no m'ha de regalar res ...

Un cop vaig haver acabat, amb mirada perduda i veu fina va deixar anar: tenia preparat vi dolç i carquinyolis per portar-te i a darrera hora no m'he atrevit perquè ja m'esperava aquesta bronca




1 comentari: