D'aquí poquet, al gener, farà 22 anys que em vaig casar, si hi afegim els 4 anys que vaig festejar (paraula perduda) vol dir que fa quasi 30 anys que tinc una relació sovintejada amb la meva família política i en concret amb la meva sogra amb la que particularment sempre hem tingut una relació molt fluïda.
Per tant hauríem de concloure que els meus cunyats, nebots, sogres, em coneixen suficientment, i jo a ells. Només suficientment perquè les persones no s'acaben de conèixer del tot mai pel fet que sovint no es coneixen prou elles mateixes, però això com deia en Tomàs Molina de Polònia, "ja en parlarem més tard". Diguem doncs que sabem tots més o menys de quin peu calcem.
En tots aquests anys, coi, hem parlat de moltes i moltes coses, però segur que es poden quasi totes contenir en: la feina, temes d'actualitat i situació del país, les que tenen a veure amb les aficions de cadascú, i circumstàncies dels fills i família en general.
D'aquests, el que és més obert i indeterminat, on hi poden cabre més coses és en el terreny de les aficions de cadascú. Dins les que pugui haver dut a terme jo en tot aquest temps, i per tant susceptible d'haver-ne parlat, mai hi ha hagut la d'actor de teatre. Ni he fet teatre amateur, ni he fet cap curs d'interpretació, ni res que se li assembli. Per tant diguem que en els temes que hagin pogut sortir en 26 anys, aquest no ha estat mai sobre la taula.
La meva sogra l'altre dia em va dir que havia anat a veure en Jordi Bosch i en Jordi Boixaderas, que li havia encantat i que havia pensat tota l'estona en mi. Ah sí? i com és això? li vaig preguntar alhora encuriosit i alhora desprevingut. Va respondre: perquè ja t'hi veia dalt de l'escenari, ho faries perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada