Un luxe, té un component de caprici, d'innecessari, quasi d'exhibicionisme, d'excessiu, d'anar molt més enllà del que és necessari i anar-hi de manera conscient, per tant a gaudir d'una cosa excepcional, que és fora del que és habitual.
De fet existeix l'expressió: m'he permès el luxe de ... que precisament ve a confirmar aquest component d'excepció i d'innecessari. És innecessari, però m'he autoritzat a mi mateix fer-ho. Necessitem aquesta auto autorització per poder mantenir la consciència tranquil·la, precisament pel component d'excés, de caprici.
Està bé poder-ho fer, de manera mesurada, clar que sí.
El fomut, és que viure s'està convertint en un luxe, i viure ja no és una cosa que ens puguem autoritzar de manera excepcional. Concretament ara mateix em refereixo a allò que en la despesa domèstica en diem "els suministres" Dins els suministres incluim: telèfon, gas, llum, i aigua. Cada un d'aquests elements pràcticament imprescindibles per viure.
Des que em vaig casar i, per tant estrenar en assumir de ple el cost de viure, que fent servir una expressió del meu pare, afortunadament el plat a taula no ha faltat mai. Però diguem-ho sense embuts, allò sobradets no hi hem anat mai, i sovint el calendari el mirem més per comptar quants dies falten per acabar el mes que no pas per saber qun dia és.
Essent així, la despesa dels suministres mai ha estat un mal de cap fins fa ... mmm ... potser un parell o tres d'anys. Les despeses fortes de casa sempre han estat l'habitatge, el menjar, les escoles ... els suministres eren despeses completament secundàries.
Sempre, no pels diners, si no per una educació rebuda, hem sigut curosos amb el consum ... llums sempre apagats quan les habitacions són buides, dutxar-se de pressa per no malbaratar aigua, trucades curtes ... Abans les trucades es pagaven per estona, i a casa ens havien ensenyat que el telèfon és per donar un encàrrec i no pas per tenir-hi converses. Tot i que ara es paguen tarifes planes, seguim tenint aquesta mentalitat i procurem fer trucades curtes ...
El fet és que en molt pocs anys a casa hem passat de pagar un parell de suministres al mes amb una determinada quantitat a que cada un d'ells ens costi aquesta mateixa quantitat.
Han passat de ser una despesa secundària, a una més de les principals. Però amb un component que a mi em resulta angoixant. Que agafes consciència que tenir llum, aigua, o gas avui és un producte de luxe i per tant com a tal l'has de tractar.
En definitiva podríem sintetitzar el luxe en l'expressió: viure bé.
De manera accelerada el luxe s'està situant senzillament en : viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada