Som Riures

Ahir vaig assistir a la quarta gala de Som Riures sense Fronteres, associació creada pel popular Màgic Andreu al 2002 que es dedica a anar cada dimarts i cada dijous, ell i tot un equip, a fer màgia i humor a nens amb càncer a l'Hospital de la Vall d'Hebró de Barcelona.

L'empresa on treballo n'és Entitat Col·laboradora, es va donar el cas que el vam contractar per a fer dues gales, em va explicar l'Associació i no vaig dubtar ni un moment en acceptar-ho. És una persona que no li cal ni per diners, ni per popularitat ni notorietat, que tingui la determinació i la il·lusió d'aquesta iniciativa és per treure's el barret. Estic orgullós que l'empresa hi col·labori, i no ha de fer més, senzillament estar al darrere del seu talent i de la seva bondat en posar-lo a disposició dels que és més injust que pateixin.

Hi havia d'anar amb un company de feina, a darrera hora no va poder venir i en el seu lloc ho vaig proposar als meus fills que no ho van dubtar ni un moment. Per tant hi vam anar tota la família, em va fer molta il·lusió. Ens van passar un vídeo resum de totes les activitats realitzades durant l'any i es van veure imatges de les actuacions, algunes realment colpidores. La que més sense dubte, una actuació del màgic a través d'un vidre a l'altre costat del qual hi havia un nano calb i blanc a coll dels seu pare vestit amb mascareta, gorro, guants ... pell de gallina i aplaudiment etern al màgic, l'alegria que posava en aquella actuació el somriure que encomanava, l'alegria que transmetia a través del vidre. El nano va anar dibuixant un somriure que va començar malalt i tímid fins a acabar a ser ple i de color, i el moment màgic va arribar quan el nano des de l'altra banda li va fer un truc a l'Andreu, res, senzill, una bestiesa ... però que gros el que significa. La reacció de l'Andreu, un somriure d'admiració i aplaudiment, aixecant els polzes felicitant-lo i aplaudint-lo, una escena meravellosa. Una escena que resumeix i exemplifica el que tant l'Andreu com els metges ja anomenen Magiateràpia.

El màgic va explicar que al primer sopar eren 6 persones i una idea, i ara uns anys després érem ahir 230 persones i un munt de col·laboradors. Efectivament érem 230 persones i un munt d'empreses que van cedir fins a 170 regals a sortejar entre els assistents, tot plegat per recaptar fons per a fer que segueixi creixent aquesta meravellosa iniciativa. Han estat ja a diversos Hospitals d'Aragó, Castella, i tenen previst anar a altres països d'Europa.

Afortunadament en un món cada cop més assèptic, encara existeixen coses que ens permeten recordar que som homes.

Moltes gràcies Andreu