Aquesta frase l'ha sentit el meu pare tota la meva infantesa, la meva joventut, enfí permanentment mentre vaig viure a casa seva. Era i és una de les meves il·lusions. Quin problema pobre pare, però com que n'és molt d'intel·ligent sempre em va donar la mateixa resposta que per definitiva deixava resolt qualsevol dubte: "quan s'inventi amb auriculars te la compraré". Recordo molt bé que uns Reis em van regalar una mena de baquetes que depenent com les movies a l'aire, sonaven, en uns fantàstics auticulars, imitant el so de plats o tambors. Quan em vaig casar, els meus amics me'n van regalar una de joguina ... Un any els Reis es van rendir i van encarregar una bateria a una botiga, però quan amb l'ajuda de patges la van anar a buscar el dia 5 de gener, em van explicar que el Rei en trobar-se-la allà davant muntada no s'hi va veure en cor. Enlloc de la bateria aquell any els Reis em van portar un gat siamès, el recordat Kasparov.
Han passat els anys, jo sóc pare ara, el meu fill gran fa un parell d'anys que estudia saxo tenor i la veritat és que hi té molta traça, el fet és que de totes totes desprevingut, l'altre dia se m'acosta i em deixa anar sense previ avís ni anestèsia: "Pare, vull una bateria" De cop i volta em vaig veure a l'altre banda de la barrera amb la meva mateixa frase.Em vaig quedar sense resposta, però em van passar pel cap tots els arguments contraris que segur li passaven pel cap al meu pare i que jo mai havia pensat.
Ho tinc molt més difícil, el meu pis és infinitament més petit que el dels meus pares, em suposaria un esforç econòmic molt gran, però sobretot el meu drama és que ara ja existeixen amb auriculars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada