Pilotes Calentes

És una bestiesa la teoria següent?

El Barça va ser sancionat amb dues finestres de mercat sense poder fitxar.

L'estiu del 2014, que encara oficialment encara no se sabia del cert com acabaria la cosa, de fet no hi havia precedents tampoc, el Barça va fitxar mitja Europa, ho dic sense buscar-ho, de memòria per tant potser em deixo algú. Bravo, TerStegen, Douglas, Ver maelen, Mathieu, Rakitic, Luis Suarez, Rafinha ... molt per sobre del que realment necessitava la plantilla aquell estiu.

Als que sabem sumar i a més ens afaitem de fa anys, no vam tenir dubte que aquest excés de fitxatge i al preu que fos, Suarez va costar 81 milions, responia a que la Fifa havia filtrat al Barça que lleparien sanció, i per tant donaven l'oportunitat al club d'incorporar jugadors per sobreviure dues finestres.

Una mena de compensació. Et fotré, però t'ho filtro abans per a que tinguis l'ocasió de carregar fort el cabàs.

Efectivament mesos després es feia oficial la sanció ... oh sorpresa! El Barça va fer veure que estava  sorprès i ofès quan ja havia carregat la nevera fins dalt gràcies a la filtració. Una comèdia vaja.

 Dos anys després és el Madrid que està amenaçat de ser sancionat, sí l'Atlètico també però la teoria bestiesa va del Madrid, i la notícia un cop es tanca el mercat d'estiu és que el Madrid no ha incorporat ningú llevat de Morata.

Això que per sí mateix ja seria notícia, si hi afegim que el president és Florentino Pérez, que li encanta l'exhibicionisme fitxador, mollant diners de manera exagerada cada estiu ... fa la cosa molt i molt sorprenent.

De fet és un dels temes recurrents en les tertúlies dels programes esportius, des del tancament del mercat. Que estrany que el Madriid i a més tenint Florentino de president tal com és, només hagi incorporat Morata.

Deu dies després de tancar el mercat es fa oficial la sanció i el que sorprenia passa a ser incomprensible.

Perquè si pot ser discutible si la plantilla necessita o no reforços aquest estiu, el que és inqüestionable és que en dos anys sí que en necessita.  

A veure, si la filtració al Barça és evident que es va fer donant l'oportunitat de carregar la nevera, evidentment que al Madrid també se li va donar aquesta chance, segur, i més havent-hi el precedent del Barça.

Per tant la bestiesa de la meva teoria diu, si el Madrid de Flotentino sap que lleparà dues finestres, com és que no fitxa "ningú"?. La resposta que em surt és: perquè ara sí que tenen problemes de diners greus.

Però si llavors tenen problemes greus de diners i no poden fitxar per sanció, com sobreviuran dues finestres de fitxatges?

I la meva teoria bestiesa diu: amb la undécima.

Mira Fifa, gràcies per la filtració, però és que ara no tinc un duro per fitxar. Per a que no se'm tiri a sobre tot el madridisme i la seva premsa, què tal si em regales la undécima? Em fas un sorteig arregladet a cada eliminatòria, i la undécima em donarà per aguantar dues finestres.

De fet, jo he sentit mitjans espanyols preguntant-se com era possible que al Madrid a cada eliminatòria li hagués tocat cada cop el més feble de llaaaarg. Vull dir que no és un tema que en parlem aquí, no, mitjans espanyols madridistes també s'han qüestionat aquest tema

la meva teoria podria donar-li resposta


És una bestiesa?




Copio l'enllaç en el que es veu Zanetti fent un dels sortejos, fixeu-vos que agafa una bola d'entrada i no la deixa anar en cap moment mentre simula que remena


https://www.youtube.com/watch?v=NHD14GUQhoU

Que no ha servit de res? Estem a punt

Molt tip d'aquesta cantarella que algunes persones no paren d'entonar. "Sí, sí, molt onze de setembre, molt sortir al carrer, i de què ha servit? De res"

Que no ha servit de res?

Els que diuen això és perquè només miren que no hem arribat a l'estació següent, i no veuen totes les estacions que hem deixat enrere, que són moltes i semblaven ciència ficció fa quatre dies.

Que no ha servit de res?

No hem d'anar als anys trenta, ni als anys cinquanta, ni als anys 80 per observar la transformació, l'evolució, el salt gegantí que hem fet i que l'hem fet entre tots, i forçat, empès, per la societat civil, per allò que es diu vulgarment la gent del carrer. ens hem cregut que havíem deixat de ser súbdits i que havíem passat a ser ciutadans i com a tals hem exercit la nostra sobirania.
 

L'ANC, la gran catalitzadora de les mobilitzacions socials dels darrers anys juntament amb Òmnium Cultural,   és de l'any 2012, només té 4 anys de vida. Sembla que no pugui ser oi?


Que no ha servit de res?


Què era la independència fins fa quatre dies? la idea de quatre eixelebrats o quatre sentimentals. Quants dels que som independentistes de sempre se'ns han rigut a la cara quan en una conversa ens hem identificat com a tals? Quants partits polítics amb representació parlamentària  aquí o a Madrid eren independentistes fins fa ... dos? tres anys?

Avui, algú em pot dir un sol partit català amb representació parlamentària sigui aquí o a Madrid que no sigui independentista? Un tan sols?

D'un sol partit, ERC, a tots els partits, tots, en tres anys

Que no ha servit de res?

Algú hauria previst fa només tres anys que Convergència esdevindria un partit independentista sense matisos? Que es disoldria per fundar un nou partit amb l'únic objectiu de la independència?

Que hauria trencat amb Unió?  Que el fet que Unió decidís no declarar-se inequívocament independentista li costaria l'escissió del partit d'una part molt important de la seva militànica i càrrecs dirigents i conduir-la a la porta de la desaparició?

Que no ha servit de res?

Algú fa només quatre anys es prenia seriosament l'AMI?

L'Associació de Municipis per la Independència en aquest moment aglutina quasi bé el 100% dels municipis de Catalunya

Que no ha servit de res?


Quants fa només 3 o 4 anys hauríem previst tenir un govern de la Generalitat amb un full de ruta de 18 mesos fins a la porta de la independència?

Que una candidatura independentista amb quasi aquest únic punt al seu programa, arrasaria a les eleccions? 

Quants el dia de la Via Catalana, el 2013, hauríem previst que aquella noia cridanera que alguns mitjans ens pintaven com a extremista, gamberra i antisocial, seria només dos anys després, només dos anys després, la presidenta del Parlament, segona autoritat del país?

Que no ha servit de res?

La independència ha passat a ser una quimera d'uns pocs a ser el tema central polític del nostre país sense cap matís de dubte, en només cinc anys. I això ho hem fet nosaltres.

Prou de baixa autoestima, prou de dipositar les nostres esperances i decepcions en les actuacions dels altres.

Això que se li diu procés existeix i perdurarà mentre nosaltres seguim empenyent, no ens equivoquem, mentre nosaltres seguim empenyent. Enlloc de l'ansietat pel que encara no ha arribat, si us plau, mirem l'increïble recorregut que hem fet, i seguim empenyent i empenyent.

Quin sentit té empènyer tan fort tots junts quan érem tan i tan lluny de l'arribada, i deixar-ho de fer quan la tenim al nas?

Estem arribant al moment de la veritat. S'acaba el periode de les intencions i arriba el moment decisiu de les accions, i hem d'estar preparats, perquè vindran incerteses.

Després del mandat democràtic que vam donar a les forces guanyadores del 27S d'aplicar el full de ruta que ens van proposar en campanya electoral, han estat 9 mesos, no sens entrebancs cert, preparant l'escenari, preparant el terreny, però ha arribat el moment del debat, aprovació i implantació de tota aquesta feina. Insisteixo, ha acabat el periode de les intencions, ha arribat el moment de les accions.

I hem de demostrar que som forts, que tirarem endavant amb totes les dificultats, que estem decidits a arribar fins al final, que el tenim a tocar ... la quimera la tenim a tocar, hem de demostrar a tothom, a nosaltres mateixos i al món, que estem a punt

On ets Sant Pol?

El primer que he de dir és que sóc lloritu, tot i que la meva família paterna hi estiueja des de fa més de 100 anys i que la meva família materna té avantpassants de Sant Pol, jo sóc un lloritu, la manera que a Sant Pol s'anomena a la gent de Barcelona, o s'anomenava potser hauríem de dir.

Per bé o per mal a Sant Pol això ho tenen molt i molt clar ... ets de fora, i aquesta condició és inamovible i te la recorden de tant en tant per a que no te n'oblidis.

Per tant amb la legitimitat que em correspongui com a lloritu de literalment tota la meva vida, ni un sol estiu no l'he passat a Sant Pol, i la que em pugui correspondre com a tercera generació d'una família estiuejant i d'una família amb arrels santpolenques, la que em correspongui i no més, em ve de gust comentar un fenomen que em preocupa i em posa trist

Abans potser caldria comentar per si mai algú llegeix això que no conegui Sant Pol, que a Sant Pol hi ha un sol carrer comercial i un ... com dir-ho ... espai? plaça? que fa de punt final, més enllà no es pot anar, que es diu la Punta. De tota la vida, generacions i generacions canalla, joves i grans quan fan el tomb acaben a La Punta, no es pot anar més enllà, i s'asseuen a mirar el mar, a fer-la petar... allà és on tots els santpolencs i alguns lloritus hem après a anar en bicicleta, o a literalment caminar, a fúmer les primeres puntades de pilota, hem fet o ens han fet un primer petó, hem filosofat de matinada fins que el rellotge marcava una hora posterior a l'autoritzada ... és on van a seure els jubilats a xerrar de política i de futbol i on arreglen el món, per això d'allà on seuen ells se li diu El Parlament o atentent a l'edat dels parlamentaris, el banc del si no fos. Si ets de Sant Pol, o lloritu, la Punta és el lloc on has anat tota la vida, cada dia, cada dia, cada dia,  a fer-hi tot i, molt important, a no fer-hi res. No hi ha cap altre lloc


Fa poc, potser un parell o tres d'anys estem assistint a un fet a Sant Pol molt trist i preocupant, sota el meu punt de vista. Sant Pol l'estan convertint en un envelat i/o espectacle permanent.

Els que hi estiuegem, perquè anem a Sant Pol? Imagino que la resposta d'estiuejants d'altres poblacions seria molt similar. Doncs perquè ens agrada el poble, ens agrada la seva gent, la seva manera de ser i de fer.

Com d'altres poblacions, no pas totes, Sant Pol té una personalitat molt pròpia, fins i tot essent un poble prou petit, té una cantarella absolutament només santpolenca i un llenguatge només santpolenc.

Per dir-ho de manera molt simple, el que ens agradava era integrar-nos en la vida de Sant Pol, ep sense oblidar la nostra condició de lloritus, anar a comprar allà on anaven a comprar els santpolencs, a can grimal el pa, a can Vilà la xarcuteria, a can canaleta la llet, a can Carreras les betes, a ca l'Estanyol o Tornamorell la carn, la fruita a ca la Mònica, fer el cafè a El Centre, esperar que fossin les sis per anar a rebre les barques a la sorra, i si no anar a comprar el peix a cal músic o a la Tomassa ... simplement fer vida de santpolenc en època de vacances. Portar la canalla al Casal d'Estiu ... anar a l'envelat per la Festa Major ... que simple oi? viure a Sant Pol tal com és Sant Pol, res més, que res més ho és tot.

No es tracta de la nostàlgia del pas del temps ... can Vilà va tancar, a cal músic ja no hi venen peix, can carreras va tancar, ja no hi ha barques ... clar que no, els anys passen i tot evoluciona, tot canvia desapareix i reneix ... naturalment. Això a Sant Pol, a Barcelona i a tot arreu. És l'efecte del pas del temps, res més. Tan lògic com implacable.

No, no és això el que em posa trist i preocupa. El que em posa trist i preocupa és que des de fa dos o tres anys Sant Pol, fomentat per l'Ajuntament, es dedica a voler-me entretenir i ha convertit el poble en un quasi permanent parc d'atraccions.

Quan jo era jovenet, en tot l'estiu esdeveniment així lúdico festiu només hi havia la Festa Major, per Sant Jaume. Com totes les Festes Majors de l'època, tres o quatre dies d'envelat, ball, concerts, teatre, elecció de la pubilla, i fins l'any que ve.

Amb els anys han anat apareixent altres festes o esdeveniments que el poble ha anat assimilant mica en mica fins a fer-los seus. Per exemple, els campionats de futbito també a la Punta o la Fira Alternativa ... i darrerament el Firamar que sota el meu punt de vista va ser el símptoma del canvi

El fet és que de dos anys cap aquí  i parlo només de l'estiu, es fa el següent, ep i no ho he buscat ni res, segur em deixo coses, només les que em surten a rajaploma

Nit del Rock, Farra alternativa, mostra de vins, mostra gastronòmica, la festa del Holi, Festa de l'escuma, campionat de Play Station, 24 H de futbito, Firamar, 3X3 de bàsquet, festa del Country ...

Tots els caps de setmana de juliol i agost i molts dies entre setmana.

A més, com és lògic per altra banda, aquestes festes es publiciten tant com es pot i com a conseqüència hi ha una invasió de gent molt superior a la que el poble pot assimilar mantenint la seva vida normal.

Però la prova que és una aposta decidida de l'ajuntament és que enguany l'envelat de la festa major ja tenia activitat diària matí tarda i nit des d'una setmana abans del començament de la festa major.

La Punta, lloc de trobada, de passeig dels santpolencs, lloritus i visitants esporàdics es troba permanentment ocupada per una festa una altra i una altra.

Festes perquè sí, sense tenir un sentit o una justificació, una tradició en definitiva amb la població. Festes, interpreto simplement per omplir el poble de consumidors.

El cap de setmana passat, tot dissabte i tot diumenge, quan dic tot vull dir que dissabte va acabar de matinada i diumenge a les deu del matí ja tornava a anar, era la festa del Country. Pel carrer nou, el carrer comercial que deia, no paraven de passar Harleys i parelles amb barret de vaquer al cap i "camperes" als peus, i tot l'envelat guarnit de banderes americanes.

Ep, i evidentment tot això porta molta molèstia als veïns. Els veïns propers a la Punta han passat de no poder sortir de casa i no dormir els dies de Festa Major, a no fer-ho pràcticament en tot l'estiu. Insisteixo en recordar que dissabte passat el country es va acabar de matinada i diumenge a les deu del matí ja n'hi tornava a haver, i a tota pastilla

Una cosa que en demostra la gravetat, és que el cap de setmana passat per circumstàncies només vaig ser a Sant Pol 24h, i aquest tema va sortir a la conversa amb persones diferents, potser cinc o sis cops, és una preocupació present, i en totes les ocasions els santpolencs em van acabar dient el mateix: La Punta? Ui si en fa de temps que no hi anem ... no no, ja no hi anem mai.

Si no es coneix Sant Pol no es pot avaluar correctament el que significa.

Per tant Sant Pol ja no té vida pròpia a l'estiu, està abocat a ser un escenari, un parc d'atraccions permanent, tot el poble potes enlaire

La seva conseqüència sembla lògica. Si el poble fa la seva vida, al poble hi ha habitants i els habitants omplen de vida el poble, li donen ànima i identitat. Si el poble és un escenari, el poble s'omple de públic, i es buida d'habitants, i per tant es buida de vida ... deixa de ser Sant Pol

Digne presentació

Avui durant la presentació del darrer fitxatge del primer equip del Barça, en Jordi Mestres vicepresident esportiu preguntat sobre el fet que la presència de jugadors de la casa anava disminuint ha respost el següent, és transcripció literal

"La nostra obligació com a junta del FC Barcelona és fer un equip campió. Vinguin d'on vinguin els jugadors i tinguin l'edat que tinguin. La nostra obligació és fer un equip campió. Si es vol optar per la gent de la casa es guanyarà de tant en tant una Copa del Rei. Si això és el que es vol, doncs es guanyarà una Copa del Rei de tant en tant"

Em salto tota l'argumentació que els anys de millor futbol i de més títols aconseguits de la història més que centenària del club han arribat amb una plantilla amb majoria absoluta de gent de la casa, cos tècnic inclòs. És tan escandalosament obvi i recent que això m'ho salto

Una cosa sí que li agraeixo, és que hagi parlat tan clar i de manera pública. Fora dubtes, fora interpretacions.

Des que va arribar aquesta junta al club que he vingut denunciant que estaven implantant un model en el que guanyar ho justifica tot, absolutament tot, i que aquest mai ha sigut el model de club del FC Barcelona, llevat dels anys i no tots, del nunyisme.


No tornaré a fer tot el desenvolupament de la idea de club que tants i tants cops he fet en aquest mateix blog i que es resumeix en la meva frase següent: El Madrid està orgullós del que guanya, el Barça està orgullós del que és

Aquesta frase per sintetitzar la principal diferència entre aquests dos clubs mundials.

Al Madrid la identat la hi dóna la Copa, al Barça, de sempre, de sempre, la hi ha donat el que ha representat. Í així ha estat al llarg de la història.

Evidentment que volem guanyar, ai coi, evidentment, però només hi ha un preu que no s'ha de pagar mai per guanyar: deixar de ser tu mateix. Aquest és el límit. És tan simple !!! si deixes de ser tu mateix ... qui és que guanya? Tu no.

Aquest és el límit. Deixar de ser tu mateix

Quin orgull més gran hi ha que ser reconegut a tot el món per un club amb ànima, amb valors i amb un estil de joc genuí reconegut i reconeixible.

 Està clar que aquesta junta ha traspassat aquesta línia, i si no ho reconduim hi ha el risc que definitivament no reconeguem el Barça.

Que Qatar sigui a tot arreu de la vida del club que tot el que és i representa és directament contrari al que és i ha representat sempre el Barça, com es pot aguantar?

En Javier Faus quan era vicepresident del Barça ho va dir amb totes les lletres: Sense Qatar no podríem tenir Messi, i no podríem optar als títols més importants. Cap altre argument, ni un altre

Queda clar oi, deixo de ser jo mateix per poder guanyar títols

Que no hem tingut Samitier, Kubala, Cruff, Schuster, Maradona, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Henry, Messi ...sense haver-nos venut l'ànima?

I el cas Neymar? Si s'ha de delinquir es delinqueix ... ep no ho dic jo, ho diu el pacte que ha signat el club amb la fiscalia, que el club va cometre dos delictes. Sense admetre aquest punt, què va dir el president Bartomeu el dia de la roda de premsa monotemàtica?: que l'objectiu era tenir el jugador i que això es va aconseguir.


Altre cop, tot queda justificat per guanyar.


Fa pocs mesos es va donar un fet que es va titllar d'anecdòtic, però ja em perdonareu d'anècdota no en té res.

En un acte de penya, un col·loqui, un assistent va qüestionar la conveniència que el club es financiés amb els diners de Qatar. El president de la penya i membre del Consell Consultiu de les penyes del FC Barcelona va respondre textualment, que els diners són benvinguts vinguin d'on vinguin, "com si venen el narcotràfic"

Esteu veient on estem arribant? Ei, que és del Barça del que parlem eh? Aquell club que ha representat la catalanitat, els valors de democràcia, llibertat, integració ... que ja al segle XXI es va associar amb Unicef ...

No ho explicaria si no conegués aquest president i no hagués compartit amb ell reunions, actes, dinars ... Puc afirmar que quan jo m'hi relacionava hauria sigut incapaç de dir una cosa així, ni de pensar-la. Perquè? Perquè el club en aquella època transmetia per tot arreu tot un altre model ... i perquè ara en un acte públic micròfon en mà i en una acte que s'estava enregistrant ho diu? Perquè el to del club ara és aquest, guanyar ho justifica tot. Tot

I no, Srs. no, el club no està en venda.

El que vostès venen com una victòria, és la pitjor de les derrotes.

Si aquest és el seu model de club, en aquesta fotografia, de Digne només n'hi ha un

Bon nit bona dia

La noia s'havia de llevar molt d'hora, marxava de campaments i l'autocar arrencava a les sis del matí.

El noi tenia bolo i ens va avisar que arribaria molt tard.

Efectivament la noia es va llevar molt d'hora, efectivament el noi va arribar molt tard.

El fet és que a les cinc van coincidir al menjador. Ella acabada de dutxar, botes de muntanya noves de trinca posades, cua de cavall acabada de fer que deixen una cara neta i clara, ulls oberts i lluminosos, ell suat, descamisat i amb ulleres de son i ulls vermells.

Asseguts a la mateixa taula ella es pren un bol de llet amb cereals d'un esmorzar avançat, ell una hamburguesa amb patates fregides d'un sopar endarrerit.

Es fan un petó i ella surt del menjador cap a la porta del carrer, ell en surt cap a la porta de l'habitació.

Es diuen adéu, una sola paraula dos significats

Espanya no canvia. Benvinguts a la República Catalana

Moltes persones de bona fe i escèptiques amb l'independentisme han argumentat durant els darrers anys que el problema no era Espanya, si no exclusivament el PP. Que fent fora el PP del govern, la relació Catalunya Espanya es normalitzaria notablement i per tant la solució no era la independència.

PSOE i Ciutadans han evitat que el ministre Fernandez Diaz comparegui al Congrés per donar explicacions sobre jo diria l'escàndol més gros des del punt de vista de funcionament democràtic, de la història recent d'Espanya. Queda demostrat doncs que "el problema" no és només el PP, si no que Espanya té molt clar que per sobre de preservar el funcionament democràtic i net de la societat, hi ha el concepte d'unitat de la nacion española.

Que PSOE i Ciutadans avalin aquesta conducta només es pot llegir en aquests termes.

L'independentisme té com a objectiu anar eixamplant la majoria social. És evident que aquesta decisió ajuda i molt a aquestes persones que deia de bona fe que es mostraven escèptiques front l'independentisme, arribin a la conclusió que no hi ha cap altre camí. Són persones que es van sumant a la independència no per la via de la identitat, no per la via del sentiment, no per la via dels origens, si no per la via de constatar que Espanya en el segle XXI de la globalitzacio encara fonamenta tota la seva manera de ser en el concepte racial innegociable de la unidad de la patria forjat els anys 30 del segle XX.

La independència doncs no només és per a independentistes, si no que acull a tota aquella persona que té la il·lusió d'una societat oberta, diversa, rica, i amb esperança en el futur.

Tan se val si veniu del nord o veniu del sud, sigueu benvinguts al projecte d'una nova república, la República Catalana, que no us obligarà a deixar de ser el que sou, si no que us agrairà que aporteu el que sou a la construcció d'una societat millor

Per la Cup la independència no és prioritària

Des que la Cup va fer públic que mantenien l'esmena a la totalitat i per tant els pressupostos quedaven definitivament tombats s'han dit moltes coses, i a mi em sembla que tot plegat és molt senzill.

El que em sembla que no ho és tan de senzill és el perquè, però el que passa sí em sembla molt senzill, i ens podem estalviar del tot totes les argumentacions de tots colors. Que si uns tenen raó en això, que si els altres tenen raó en allò ... no, no, en la meva humil manera de veure-ho és molt senzill.

Per explicar-ho només hem de tenir presents dues coses. Només tenint present aquestes dues coses tota l'estona, tot queda explicat de seguida.

Primera: Recordem que Junts pel Sí no és un partit polític, que sovint s'oblida. Junts pel Sí és un conglomerat heterogeni. El van constituir i el forma: Convergència, Esquerra Republicana, Demòcrates per Catalunya, l'ANC, Òmnium Cultural, Súmate, dissidents del PSC, independents com en Lluís Llach o en Germà Bel ...

Aquest conglomerat té per principal objectiu i aspiració poder-se desfer perquè cada partit, associació etc pugui fer el seu propi i legítim camí i aposta.

No és cap secret que algunes d'aquestes formacions i persones que les integren no tenen gaire bona relació i sintonia.

Es van ajuntar únicament i exclusiva per presentar-se a les eleccions del 27 de Setembre que es va plantejar com a plebiscit, com al referèndum que no ens van deixar fer, i com a tal referèndum volien representar junts la papereta del Sí a la independència, la papereta que hauríem utilitzat si s'hagués fet un referèndum de Sí o No.

Convertim les eleccions en referèndum, guanyem, portem el país a la porta de la independència, i allà ens desfem i que cada un faci el seu propi camí.

Tant és així que recordem que la idea era que la Cup també formés part d'aquesta candidatura, possibilitat que es va treballar i que a darrera hora la Cup va decidir desestimar, però situem-nos un any enrere, aquesta era la idea inicial i ja es va viure com una decepció que la Cup no vulgués sumar-se a fer del tot unitària la papereta del Sí.

Moltes persones van dir llavors que tant era votar una formació o una altra, que el missatge seria el mateix, que totes dues eren la paperets del Sí. Això donaria per molt, pe`ro deixem-ho aquí, simplement pretenc situar-nos com han anat les coses.

Segona: 18 mesos.Només 18 mesos.  Junts pel Sí i la Cup per tant es presenten per separat però estan d'acord que la legislatura és només per construir les bases de la futura República Catalana, i per tant que té una durada de 18 mesos, després dels quals s'ha d'aprovar la constitució i fer les primeres eleccions de la República llavors sí amb un programa de govern etc.

Per tant tot plegat és per 18 mesos. Per això també Junts pel Sí és com és d'heterogeni, perquè no s'han de casar pas els seus integrants, és només una unió per muntar les bases i posteriorment desfer-se. Tot plegat és només per 18 mesos.

El que compta és l'objectiu. Posar el país a la porta de la plena sobirania, i és del tot lògic fer aquesta feina tots junts.

A la primera de canvi la Cup és intrasigent amb el candidat a la presidència de la Generalitat. Coi, aquest candidat no és pas el d'esquerra ni el de súmate ... és de tots junts fem els 18 mesos per a que després cada un pugui fer el seu propi projecte polític.

Doncs no, amb aquest candidat no.

Molt bé, aquell escull es va solucionar de la manera que sabem i es redacta i pacta un marc d'estabilitat. Aquest pacte no demana a la Cup que deixi de ser la Cup, que renuncii a res de ser ells mateixos, l'únic que fa el pacte és fixar que l'objectiu comú és la feina a fer aquests 18 mesos.

Primera situació després del pacte que ens ha de dur a la porta de la independència, la Cup diu que no.

Per tant no és la meva deducció fruit d'una profunda reflexió, no, és el que es desprèn directament, directament de les accions de la Cup: Per la Cup la independència no és prioritària. Tota la resta sobra. Totes les argumentacons de perquè si i perquè no sobren completament.

Una única pregunta: és que tots els integrants de Junts pel Sí comparteixen al peu de la lletra els pressupostos presentats per Oriol Junqueras? Segur que no. Hauran dit la seva fins allà on han pogut,i després simplement han actuat amb el que van quedar. Junts 18 mesos per portar el país a la porta de la independència.

La Cup en les dues coses trascendents ha sigut intransigent per tant és molt senzill, no calen argumentacions: per la Cup la independència no és prioritària.

Si tenim ben present que Junts pel Sí no és un partit si no la suma de moltes parts diferents i confrontades, i que tot plegat només és per 18 mesos, em sembla que la cosa és evident.

Dit tot això no ens equivoquem i caiguem en el desànim i atribuim als polítics el final de res. El procés de la independència no acaba per una actuació d'uns polítics, el procés acaba el dia que nosaltres deixem de creure-hi i deixem d'empènyer, i no conec ningú que s'hagi fet independentista perquè un polític l'ha convençut, si no per pròpia decisió, per tant no deixem d'empènyer mai passi el que passi.