Digne presentació

Avui durant la presentació del darrer fitxatge del primer equip del Barça, en Jordi Mestres vicepresident esportiu preguntat sobre el fet que la presència de jugadors de la casa anava disminuint ha respost el següent, és transcripció literal

"La nostra obligació com a junta del FC Barcelona és fer un equip campió. Vinguin d'on vinguin els jugadors i tinguin l'edat que tinguin. La nostra obligació és fer un equip campió. Si es vol optar per la gent de la casa es guanyarà de tant en tant una Copa del Rei. Si això és el que es vol, doncs es guanyarà una Copa del Rei de tant en tant"

Em salto tota l'argumentació que els anys de millor futbol i de més títols aconseguits de la història més que centenària del club han arribat amb una plantilla amb majoria absoluta de gent de la casa, cos tècnic inclòs. És tan escandalosament obvi i recent que això m'ho salto

Una cosa sí que li agraeixo, és que hagi parlat tan clar i de manera pública. Fora dubtes, fora interpretacions.

Des que va arribar aquesta junta al club que he vingut denunciant que estaven implantant un model en el que guanyar ho justifica tot, absolutament tot, i que aquest mai ha sigut el model de club del FC Barcelona, llevat dels anys i no tots, del nunyisme.


No tornaré a fer tot el desenvolupament de la idea de club que tants i tants cops he fet en aquest mateix blog i que es resumeix en la meva frase següent: El Madrid està orgullós del que guanya, el Barça està orgullós del que és

Aquesta frase per sintetitzar la principal diferència entre aquests dos clubs mundials.

Al Madrid la identat la hi dóna la Copa, al Barça, de sempre, de sempre, la hi ha donat el que ha representat. Í així ha estat al llarg de la història.

Evidentment que volem guanyar, ai coi, evidentment, però només hi ha un preu que no s'ha de pagar mai per guanyar: deixar de ser tu mateix. Aquest és el límit. És tan simple !!! si deixes de ser tu mateix ... qui és que guanya? Tu no.

Aquest és el límit. Deixar de ser tu mateix

Quin orgull més gran hi ha que ser reconegut a tot el món per un club amb ànima, amb valors i amb un estil de joc genuí reconegut i reconeixible.

 Està clar que aquesta junta ha traspassat aquesta línia, i si no ho reconduim hi ha el risc que definitivament no reconeguem el Barça.

Que Qatar sigui a tot arreu de la vida del club que tot el que és i representa és directament contrari al que és i ha representat sempre el Barça, com es pot aguantar?

En Javier Faus quan era vicepresident del Barça ho va dir amb totes les lletres: Sense Qatar no podríem tenir Messi, i no podríem optar als títols més importants. Cap altre argument, ni un altre

Queda clar oi, deixo de ser jo mateix per poder guanyar títols

Que no hem tingut Samitier, Kubala, Cruff, Schuster, Maradona, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Henry, Messi ...sense haver-nos venut l'ànima?

I el cas Neymar? Si s'ha de delinquir es delinqueix ... ep no ho dic jo, ho diu el pacte que ha signat el club amb la fiscalia, que el club va cometre dos delictes. Sense admetre aquest punt, què va dir el president Bartomeu el dia de la roda de premsa monotemàtica?: que l'objectiu era tenir el jugador i que això es va aconseguir.


Altre cop, tot queda justificat per guanyar.


Fa pocs mesos es va donar un fet que es va titllar d'anecdòtic, però ja em perdonareu d'anècdota no en té res.

En un acte de penya, un col·loqui, un assistent va qüestionar la conveniència que el club es financiés amb els diners de Qatar. El president de la penya i membre del Consell Consultiu de les penyes del FC Barcelona va respondre textualment, que els diners són benvinguts vinguin d'on vinguin, "com si venen el narcotràfic"

Esteu veient on estem arribant? Ei, que és del Barça del que parlem eh? Aquell club que ha representat la catalanitat, els valors de democràcia, llibertat, integració ... que ja al segle XXI es va associar amb Unicef ...

No ho explicaria si no conegués aquest president i no hagués compartit amb ell reunions, actes, dinars ... Puc afirmar que quan jo m'hi relacionava hauria sigut incapaç de dir una cosa així, ni de pensar-la. Perquè? Perquè el club en aquella època transmetia per tot arreu tot un altre model ... i perquè ara en un acte públic micròfon en mà i en una acte que s'estava enregistrant ho diu? Perquè el to del club ara és aquest, guanyar ho justifica tot. Tot

I no, Srs. no, el club no està en venda.

El que vostès venen com una victòria, és la pitjor de les derrotes.

Si aquest és el seu model de club, en aquesta fotografia, de Digne només n'hi ha un