El primer que he de dir és que sóc lloritu, tot i que la meva família paterna hi estiueja des de fa més de 100 anys i que la meva família materna té avantpassants de Sant Pol, jo sóc un lloritu, la manera que a Sant Pol s'anomena a la gent de Barcelona, o s'anomenava potser hauríem de dir.
Per bé o per mal a Sant Pol això ho tenen molt i molt clar ... ets de fora, i aquesta condició és inamovible i te la recorden de tant en tant per a que no te n'oblidis.
Per tant amb la legitimitat que em correspongui com a lloritu de literalment tota la meva vida, ni un sol estiu no l'he passat a Sant Pol, i la que em pugui correspondre com a tercera generació d'una família estiuejant i d'una família amb arrels santpolenques, la que em correspongui i no més, em ve de gust comentar un fenomen que em preocupa i em posa trist
Abans potser caldria comentar per si mai algú llegeix això que no conegui Sant Pol, que a Sant Pol hi ha un sol carrer comercial i un ... com dir-ho ... espai? plaça? que fa de punt final, més enllà no es pot anar, que es diu la Punta. De tota la vida, generacions i generacions canalla, joves i grans quan fan el tomb acaben a La Punta, no es pot anar més enllà, i s'asseuen a mirar el mar, a fer-la petar... allà és on tots els santpolencs i alguns lloritus hem après a anar en bicicleta, o a literalment caminar, a fúmer les primeres puntades de pilota, hem fet o ens han fet un primer petó, hem filosofat de matinada fins que el rellotge marcava una hora posterior a l'autoritzada ... és on van a seure els jubilats a xerrar de política i de futbol i on arreglen el món, per això d'allà on seuen ells se li diu El Parlament o atentent a l'edat dels parlamentaris, el banc del si no fos. Si ets de Sant Pol, o lloritu, la Punta és el lloc on has anat tota la vida, cada dia, cada dia, cada dia, a fer-hi tot i, molt important, a no fer-hi res. No hi ha cap altre lloc
Fa poc, potser un parell o tres d'anys estem assistint a un fet a Sant Pol molt trist i preocupant, sota el meu punt de vista. Sant Pol l'estan convertint en un envelat i/o espectacle permanent.
Els que hi estiuegem, perquè anem a Sant Pol? Imagino que la resposta d'estiuejants d'altres poblacions seria molt similar. Doncs perquè ens agrada el poble, ens agrada la seva gent, la seva manera de ser i de fer.
Com d'altres poblacions, no pas totes, Sant Pol té una personalitat molt pròpia, fins i tot essent un poble prou petit, té una cantarella absolutament només santpolenca i un llenguatge només santpolenc.
Per dir-ho de manera molt simple, el que ens agradava era integrar-nos en la vida de Sant Pol, ep sense oblidar la nostra condició de lloritus, anar a comprar allà on anaven a comprar els santpolencs, a can grimal el pa, a can Vilà la xarcuteria, a can canaleta la llet, a can Carreras les betes, a ca l'Estanyol o Tornamorell la carn, la fruita a ca la Mònica, fer el cafè a El Centre, esperar que fossin les sis per anar a rebre les barques a la sorra, i si no anar a comprar el peix a cal músic o a la Tomassa ... simplement fer vida de santpolenc en època de vacances. Portar la canalla al Casal d'Estiu ... anar a l'envelat per la Festa Major ... que simple oi? viure a Sant Pol tal com és Sant Pol, res més, que res més ho és tot.
No es tracta de la nostàlgia del pas del temps ... can Vilà va tancar, a cal músic ja no hi venen peix, can carreras va tancar, ja no hi ha barques ... clar que no, els anys passen i tot evoluciona, tot canvia desapareix i reneix ... naturalment. Això a Sant Pol, a Barcelona i a tot arreu. És l'efecte del pas del temps, res més. Tan lògic com implacable.
No, no és això el que em posa trist i preocupa. El que em posa trist i preocupa és que des de fa dos o tres anys Sant Pol, fomentat per l'Ajuntament, es dedica a voler-me entretenir i ha convertit el poble en un quasi permanent parc d'atraccions.
Quan jo era jovenet, en tot l'estiu esdeveniment així lúdico festiu només hi havia la Festa Major, per Sant Jaume. Com totes les Festes Majors de l'època, tres o quatre dies d'envelat, ball, concerts, teatre, elecció de la pubilla, i fins l'any que ve.
Amb els anys han anat apareixent altres festes o esdeveniments que el poble ha anat assimilant mica en mica fins a fer-los seus. Per exemple, els campionats de futbito també a la Punta o la Fira Alternativa ... i darrerament el Firamar que sota el meu punt de vista va ser el símptoma del canvi
El fet és que de dos anys cap aquí i parlo només de l'estiu, es fa el següent, ep i no ho he buscat ni res, segur em deixo coses, només les que em surten a rajaploma
Nit del Rock, Farra alternativa, mostra de vins, mostra gastronòmica, la festa del Holi, Festa de l'escuma, campionat de Play Station, 24 H de futbito, Firamar, 3X3 de bàsquet, festa del Country ...
Tots els caps de setmana de juliol i agost i molts dies entre setmana.
A més, com és lògic per altra banda, aquestes festes es publiciten tant com es pot i com a conseqüència hi ha una invasió de gent molt superior a la que el poble pot assimilar mantenint la seva vida normal.
Però la prova que és una aposta decidida de l'ajuntament és que enguany l'envelat de la festa major ja tenia activitat diària matí tarda i nit des d'una setmana abans del començament de la festa major.
La Punta, lloc de trobada, de passeig dels santpolencs, lloritus i visitants esporàdics es troba permanentment ocupada per una festa una altra i una altra.
Festes perquè sí, sense tenir un sentit o una justificació, una tradició en definitiva amb la població. Festes, interpreto simplement per omplir el poble de consumidors.
El cap de setmana passat, tot dissabte i tot diumenge, quan dic tot vull dir que dissabte va acabar de matinada i diumenge a les deu del matí ja tornava a anar, era la festa del Country. Pel carrer nou, el carrer comercial que deia, no paraven de passar Harleys i parelles amb barret de vaquer al cap i "camperes" als peus, i tot l'envelat guarnit de banderes americanes.
Ep, i evidentment tot això porta molta molèstia als veïns. Els veïns propers a la Punta han passat de no poder sortir de casa i no dormir els dies de Festa Major, a no fer-ho pràcticament en tot l'estiu. Insisteixo en recordar que dissabte passat el country es va acabar de matinada i diumenge a les deu del matí ja n'hi tornava a haver, i a tota pastilla
Una cosa que en demostra la gravetat, és que el cap de setmana passat per circumstàncies només vaig ser a Sant Pol 24h, i aquest tema va sortir a la conversa amb persones diferents, potser cinc o sis cops, és una preocupació present, i en totes les ocasions els santpolencs em van acabar dient el mateix: La Punta? Ui si en fa de temps que no hi anem ... no no, ja no hi anem mai.
Si no es coneix Sant Pol no es pot avaluar correctament el que significa.
Per tant Sant Pol ja no té vida pròpia a l'estiu, està abocat a ser un escenari, un parc d'atraccions permanent, tot el poble potes enlaire
La seva conseqüència sembla lògica. Si el poble fa la seva vida, al poble hi ha habitants i els habitants omplen de vida el poble, li donen ànima i identitat. Si el poble és un escenari, el poble s'omple de públic, i es buida d'habitants, i per tant es buida de vida ... deixa de ser Sant Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada