divendres, 10 de febrer del 2012

Entre Pinto i Valdemoro

Dimecres la feina em va dur a Madrid, (això de l'Ave és una meravella) bé a Madrid, no ben bé. Ja em van advertir que a Atocha m'estaria esperant un Sr. per a acompanyar-me a una població propera on hi ha la seu de l'empresa que anava a visitar.

Arribo a Atocha i efectivament m'estava esperant aquell Sr. que em diu que no cal ni que sortim de l'estació perquè agafarem un altre tren per a portar-nos a destí, més ràpid i pràctic. Jo que va i li pregunto si és gaire estona i on anem, i ell va i em respon, "no, uns vint-i-cinc minuts, anem a Valdemoro, després de Pinto."

Ai coi, tota la vida sentint l'expressió entre pinto i valdemoro per a referir-se a una situació indefinida, poc clara, per decidir, dubtosa, i resulta que són dues poblacions una al costat de l'altre i a tocar de Madrid. Com aquell que va descobrir que el búlgar era una idioma.

Sí, sí, després d'unes estacions amb uns noms molt estranys, vam arribar a Pinto. I sí, quan va arrencar vaig viure l'experiència de ser entre Pinto i Valdemoro, una gran experiència. Més que fixar-me en tot el que veia al voltant, que és el que havia fet en tot el trajecte anterior, entre aquestes dues estacions vaig fixar-me molt en les meves pròpies sensacions. Coi què es sent estant entre Pinto i Valdemoro? ho havia de percebre, era una oportunitat única, irrepetible probablement, era entre Pinto i Valdemoro, no podia deixar passar l'oportunitat i m'havia de concentrar perquè el tren no s'aturava i es dirigia tot decidit cap a la següent estació i sabia perfectament que un cop allà tot hauria acabat. No, no valia refugiar-se en la segona oportunitat del viatge de tornada que faria unes hores després, no, de tornada seria entre Valdemoro i Pinto, per l'amor de Deú res a veure.

Sí, ho vaig viure, ho he fet i què voleu que us digui, difícil d'explicar, és una sensació poc definida, em costaria concretar-la aquí en quatre paraules, és com estar ... és com estar, no sé, tampoc és molt, no, tampoc ho és molt, tampoc poc, és més aviat un entremig una cosa entre ...

1 comentari:

  1. Jo amb el Pinto, el que noto és una certa sensació d'inseguretat

    ResponElimina