Acció d'i responsabilitat

Tot i que ja he comentat el que aquí diré en altres espais, feia molt temps que volia fer-ho aquí, en el meu d'espai, però he estat una mica fomudet i no ho he pogut fer en el moment que volia.

Sé per tant que vaig tard però igualment em ve de gust deixar-ho anar aquí, sí, deixar-ho anar, perquè és d'aquelles coses que retingudes fan mal.

El Barça ha perdut finalment el cas de l'acció de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta, i el president Bartomeu va aparèixer públicament per dir que definitivament tancava la carpeta. Està ben dit això de tancar la carpeta, perquè la van obrir exclusivament la junta directiva entrant al 2010

Recordem que la junta acabada d'escollir sotmet a l'assemblea del 2010 tirar endavant o no una acció de responsabilitat contra la junta sortint per unes suposades pèrdues econòmiques durant el seu mandat.

Per pròpia definició del que és la vida, les coses uns les veiem d'una manera i uns altres les veiem d'una altra, i això lluny de ser un problema és, ben portat, llavor de riquesa.

No sé de qui és la frase que diu que viure és prendre partit.

Però dit això, que l'opinió lliure de cada un, no ens faci perdre de vista la realitat, i jo aquí vull parlar d'una realitat que sota el meu punt de vista és el punt de partida d'aquest procés que ha durat més de set anys i que ha fet patir de manera gratuïta, innecessària i sobretot a conseqüència de molta mala fe, als exdirectius i les seves respectives famílies.

En aquest meu raconet em veureu opinar sobre això o sobre allò, però mai em veureu criticar amb duresa la junta directiva del Barça per una decisió o per una altra. Dirigir aquest club és d'una complexitat tan extraordinària, que és massa fàcil i massa injust, criticar des de fora els que tenen la responsabilitat de tirar-lo endavant. Sí que em veureu potser criticar el model de club, el projecte, però no decisions puntuals ni esportives ni patrimonials ... Per posar un exemple, només un, jo sóc completament contrari a dur publicitat a la samarreta, sigui Qatar o Rakutten, però no oblido que jo no tinc la responsabilitat de tirar endavant un pressupost de quasi 1.000 milions €. Això no vol dir que no em cregui en dret de tenir opinió, però sempre tenint present que des del sofà les coses es veuen més senzilles del que són.

Sempre he dit, sempre, que l'única obligació d'una junta directiva i en especial del president del Barça és ser digne del Club. No és obligació de la junta encertar en tot, no. Cometre errors fins i tot greus pot passar, i només els comet qui exerceix la responsabilitat de prendre decisions. Cometre errors per tant, per mi, no inhabilita directius ni presidents.


Crec necessària aquesta puntualització, perquè ara afirmaré i ho faré amb rotunditat, que l'acció de responsabilitat és exclusivament fruit de la mala fe. I això és imperdonable i menyspreable sempre,  però fer-ho, suposadament, en nom del club no sé ni com qualificar-ho.

Per tant, jo no sóc partidari ni d'aquesta junta ni de la del 2010, no per Qatar, que també, no per tenir el club sancionat dos anys, que també, no perquè el president estigui investigat per irregualrtirats, que també, no per carregar-se el model esportiu, que també, no per carregar-se el model institucional de club, que també ... tots aquests retrets es fonamentarien només en la meva opinió, i és tan vàlida com aquell soci que estigui encantat, per tant no per tot això, no, si no per l'únic fet que considero imperdonable: actuar amb mala fe per obtenir un perjudici a unes persones sabent que era injust i per tant gratuït. Fer mal per fer mal.

He anat a algunes assemblees i hi ha diversos temes que surten cada any. Un d'ells és que els compromisaris es queixen no reben la memòria econòmica amb temps suficient per poder-la analitzar i avaluar per poder aprovar-la o no en assemblea.

Ho dic perquè l'acció de responsabilitat és sobre unes suposades pèrdues sobre les que que podem afirmar que els compromisaris no tenien suficient informació

Vagi per endavant que m'és igual si era veritat o no que es van produir aquestes pèrdues. No tinc capcatiat ni coneixements per tenir-ne una opinió, per tant respecto escrupulosament les diferents opinions que van mostrar els diferents analistes. No hi entro.

El que sí vull deixar clar és que aquestes suposades pèrdues es produeixen, ep, parlo de memòria, per la pèrdua de valor d'uns terrenys, pel fet que un jugador del Barça B, Raul Baena va abandoanr el club i es va negar a pagar la clàusula de rescissió, per unes interpretaicons comptables sobre dos contractes de Sogecable ... em perdonareu que no recordi ara mateix més elements, però eren d'aquest estil, tècnics comptables

Raul Baena no va pagar la clàusula, el club li va reclamar judicialment, i mentre el litigi estava en dansa hi havia diferents intepretacions de com imputar els diners no ingressats de moment

El cas de Sogecable era que es va signar un contracte de 4 anys, i el Barça va cobrar l'import dels 4 anys de cop el primer any. Abans que acabés el contracte de 4 anys, es va fer un nou contracte substituint l'anterior ... i per tant també era interpretable com s'havien d'imputar uns ingressos ja encaixats que eren per exercicis futurs ...

La pèrdua de valors dels terrenys, també hi havia que els valorava així, i altres que els valorava aixà ...

En defintiviva tot eren coses d'aquest estil, per tant tot plegat tècnic comptable.

Dies abans de la celebració de l'assemblea, diversos directius tots ex de la junta de Laporta, Toni Freixa, Jordi Moix, Jordi Monés ... van començar un peregrinatge per ràdios i diaris a parlar de les suposades despeses de disbauxa del president Laporta. Que si sopars de luxe, que si festes, una de les coses més sonades, que a la darrera gira per estats units tenia una suite de no sé quants m2 per ell sol quan els jugadors havien de compartir habitacions petites ... un desbaratament absolut, rotund.

Tant va ser el desplegament d'aquests directius, que els dies previs de l'assemblea tothom parlava d'això. De les suposades disbauxes i malbarataments del president Laporta. Totes les tertúlies radiofòniques, diaris etc. De res servia els esforços per exemple de Xavier Sala Martín que recordo que en els pocs llocs que el van deixar parlar va explicar per exemple que allò de la suite era una atenció que va tenir l'empresa que havia organitzat la gira amb el president Laporta, o sigui que al club no li havia costat ni un duro.

Insisteixo, aquells dies totes les tertúlies futbolístiques fossin a les ràdios o als cafès parlaven d'això. Es va crear un estat d'opinió generalitzat que el president Laporta malbaratava els diners del club capriciosament.

Com he dit abans de les pèrdues, no entraré a dir si totes aquestes afirmacions eren veritat o falses, no hi entro, no ve al cas, el que sí ve al cas i és el rovell de l'ou de tot el meu argument, és que encara que fossin veritat, aquestes actuacions no tenien res a veure, res a veure, res a veure, un cop més, res a veure, més, res a veure, última, res a veure, amb les pèrdues. Res a veure. Com una pastanaga i el gps de l'iphone. Res a veure

Evidentment no ho puc demostrar, però m'atreveixo a afirmar amb tota rotunditat, que els compromisaris que van arribar a l'assemblea amb aquest corrent d'opinió creat, no tots potser però en una part molt i molt important van pensar que quan votaven a favor de l'acció de responsabilitat estaven censurant aquestes actuacions i actituds, i no el contracte de Sogecable ni la clàusula de Raul Baena, que és el que van fer sense saber-ho.

Afirmo, sense tenir cap prova, que aquest desplegament de directius en mitjans els dies previs a l'assemblea, era una estratègia preconcebuda amb la intenció, i l'ajuda impagable dels mitjans genollflexionats a la junta entrant, de crear un estat d'opinió que fes guanyar la votació de l'acció de responsabilitat, ja que parlant de contractes de Sogecable i de terrenys, el soci no hauria reclamat


Una acció així, no és cometre un error fruit de la complexitat de la gestió, una acció així és no complir l'unica obligació com a dirigent: ser digne del club.