Tinc un company de feina, una persona extraordinària amb un magnetisme particular, que té dues filles. La gran està casada i té dos fills, la segona és soltera i com és normal en joventut ha tingut diferents nòvios, alguns dels quals com diu el meu pare "dels que s'han assegut a taula" volent dir que si han vingut a casa i han sopat amb la resta de la família és que es pot considerar nòvio "oficial".
Un dia la noia comunica als seus pares que se'n va de casa que se'n va a viure amb la seva parella. Els pares van rebre la notícia entre contents i sorpresos. Contents perquè veien la seva filla molt decidida i il·lusionada, sorpresos perquè en aquell moment no li coneixien nòvio. La sorpresa va ser completa perquè el "nòvio" es deia Teresa. Els va xocar molt més per inesperat que per una altra cosa, ho van acceptar sense cap escarafall i la Teresa va a integrar-se completament a les rutines i costums familiars amb total naturalitat.
Després d'un temps i com a tantes parelles els passa, es van separar i la noia va tornar a casa els pares.
El meu company m'explicava l'altre dia que va assistir a una festa d'aniversari i allà va trobar un dels ex nòvios de la seva filla, un d'aquells que havia segut a taula, i amb el que té molt bona relació tot i que ara feia temps que no es veien. Van estar parlant i en un moment donat li va presentar la seva nova parella. Es diu Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada