Anar a comprar és tan necessari com avorrit. És inevitable per tant trobar elements que ens facin aquesta tasca una miqueta més distreta. Quan camino pels passadissos del super sense ni adonar-me'n miro els carros dels altres compradors i sovint penso: Mira aquest, apa, 20 llaunes de cervesa, mira aquell altre, vinga, només hi ha que galetes, patates de xurrero, i pastisseria, alça aquest, mira tot el que duu, és que la gent no sap comprar.
Ep, aquesta temptació d'afirmar de manera genèrica que els altres no tenen ni idea de comprar, l'hem feta tots, eh. Nosaltres sí que en sabem i comprem coses variades per a poder fer una dieta equilibrada ...
L'altre dia em va sorprendre un carro que era completament ple, absolutament ple fins dalt de sacs d'arròs, no duia res més, arròs i arròs i arròs, la imatge era espectacular. Vaig alçar els ulls perplex, perquè clar al super no mires la cara dels altres els mires només els carros, i aquell carro l'empenyia una xinesa.
Ah! una xinesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada