L'altre dia vam anar a l'audició de l'escola de música a la que va el meu fill. Cada any cap al gener i a final de curs fan aquestes audicions que no són un concert, sinó només una mostra davant els pares de la feina feta. Una cosa sense cap pretensió de ser res més, es fa a la pròpia escola amb quatre cadires posades en una aula. Cada nano toca una o dues peces acompanyat del seu professor, cosa que trobo molt encertada perquè és molt bonic veure la complicitat que tenen i perquè està molt bé que si porten mesos treballant junts, es presentin junts.
El meu fill fa saxo tenor i va tocar una peça de Pink Floid i una de Herbie Hanckoc, per tant de melodia una mica dures. En la peça de hanckoc va fer un solo de ben bé un parell de minuts. (Per cert, quan el va acabar la meva filla de 10 anys asseguda a la meva esquerra em va tibar de la màniga per a que fes arribar la meva orella a l'alçada de la seva boca i em va dir: "ha fotut un solo de collons")
Tornant cap a casa li vaig preguntar si el solo havia sigut totalment improvisat o l'havien preparat una mica amb el profe. Em va respondre
"Totalment improvisat, bé no, totalment no, el profe em va suggerir que proposés frases amb diferents notes i així ho he fet"
En un monòleg en Capri explica que arriba al tanatori, va cap a informació i:
- Señorita, Martí Folgueroles?
- La seis
- Qué a las seis?
Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada