dissabte, 11 de desembre del 2010

Neus

Quina putada, quina grandíssima putada. Se t'han endut. 48 anys. Tant per viure, tant per donar.
Hi ha coses difícils i hi ha coses que no han de passar, i aquesta és de les segones, no han de passar.
Els teus germans m'han explicat que heu estat tots junts amb el Non i els teus fills fins al darrer moment.
Una de les poques coses boniques que tenen els enterraments és constatar l'estela que deixa el que se'n va. Quanta gent hi havia, quanta, quanta gent que t'estima. Hi érem quasi tots. Som una família enorme i és impossible que ens tractem tots de manera sovintejada, però coi, això no vol dir que no sentim molt profundament el sentit col·lectiu de pertinença. T'he tractat poc, però que present que et tinc!. T'he tractat poc però em pertanys. T'he tractat poc, però com t'estimo. Quina putada t'han fet Neus!

Una profunda tristesa per tu, pels teus fills, pel Non, per tots els teus germans, pel meu pare, pal de paller d'aquesta grandíssima família, que ha enterrat tres fills, molts dels seus germans i cunyats, i tres nebots.

És el que sento i el que he sentit, quina putada t'han fet, no et tocava, no et tocava, que propera que et tenia tot i tractar-nos poc perquè ens pertanyíem, no sé com explicar aquest sentit de pertinença amb tota la meva família, però que present que és.

Un petó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada