A

Per a aprendre alguna cosa

Escola, institut, acadèmia, universitat, biblioteca

Per a prendre alguna cosa

Bar, bar musical, snack, cafeteria, bodega, granja, taverna, sandvitxeria, xampanyeria, cokcteleria, vermuteria, frankfurt, pub, cerveseria, discoteca


Vet ací

Breus d'estiu

Què són les vacances?

El meu fill de 15 anys diu que les vacances consisteixen en poder dir "si vull" o "no, no vull"

Cada cosa al seu lloc

He sentit parlar al nou president de l'Espanyol, i parla el català com correspon al president de l'Espanyol

Les clàssiques alternatives

Tinc tres nebots passant uns dies a casa i mentre sopen parlen de a quin joc de cartes poden jugar després. Les alternatives són: el burro, la puta i el menjant merda. Jo els faig botifarra i me'n vaig a dormir

Anar-hi anant

Independència: Sudan és possible

La gran riquesa de l'espontenietat

M'explica que el seu fill ha viatjat en cotxe per mitja Europa. "No ha tingut cap problema, com que en el cotxe hi porta el teletext ..."

Oncle Pep

Un altre punt de referència que marxa i vas percebent clarament com passes de pressa de client necessitat a ser tu punt de referència.

Un petó fort, oncle

... precisament

Assisteixo a un sopar per a celebrar que tinc una neboda metge i una altra infermera, senyal que ens fotem grans

Al Super

Al súper trobo la llista que algú ha perdut. Me la llegeixo i me la quedo, jo no en duc i ja em va bé el que hi ha

Mare de Déu d'Agost

Quien conociera a María, amaría a María. (Les Luthiers)

Realitat 2011

A l'estiu retrobem persones que no veiem la resta de l'any. Impressionat de les vegades que he sentit que un li diu a l'altre: "tens feina?"

Dit a l'ull

Colló de Mourinho. Avui per fer la brometa ja m'han cardat el dit a l'ull tres vegades.

Nem bé?

Una àvia li diu al seu nét: "caram, quines bambes més xules. On les has comprat?" El nét respon, "al Don Simon". La mare replica entre rialles, "al Decathlon."

La pregunta és: pugem bé la canalla?

Verídic

En Carlos i l'Asunción van tenir dos fills, en Carlos i l'Asunción. En Carlos es va casar amb una Asunción i l'Asunción es va casar amb un Carlos.

Verídic II

Abans de casar-se, de joveneta, va tenir dos noviets: En Gaspar i un temps després en Baltasar. Més endavant es va casar amb en Melcior.

Es veu que en Melcior passava la nit de Reis amb un ull obert vigilant.

Qüestió de llengua

Nosaltres fem exactament el que fa la resta de la humanitat sense cap excepció: parlem la llengua que ens va ensenyar el pare i la mare. Quina mala sort que resulta que nosaltres ho fem per tocar els collons.

La llengua és un dels trets més fonamentals de la identitat, i la identitat no està en venda. No fotem

Paoum !!!!!

Fa anys, no sé precisar quants potser cinc o sis, que cada dia i per sorpresa sentim des del menjador de casa un soroll molt fort, com una explosió. Cada dia és un ensurt gros perquè no saps mai quan serà.

El nostre balcó dóna a allò que en diem l'interior de l'illa i a baix hi ha el sostre d'uralita del magatzem o cuina o no sé què d'un bingo.

Durant tot aquest temps si el moment de l'explosió m'ha agafat prop de la porta del balcó, he sortit com una fletxa per a veure si podia identificar què coi era això que feia tan soroll. No veure mai res encara feia més incomprensible tot plegat. Com podia ser que una cosa que feia tan de soroll no deixés cap rastre? El soroll era, és, inequívocament d'un impacte d'alguna cosa contra, suposàvem, l'uralita.

Des de fa uns mesos la meva dona passa moltes hores a casa i finalment ha pogut descobrir el misteri.

En aquest interior d'illa hi ha sovint molts coloms i gavines, a vegades veiem autèntiques persecucions. Doncs bé, es veu que algun veí que encara no hem pogut identificar llença una bossa de menjar, sembla arròs o pinso. Quan la bossa impacta es trenca i com que l'arròs s'escampa per sobre l'uralita això feia que no veiéssim res. El soroll, molt fort, suposem que ve motivat primer perquè el veí deu viure a una bona alçada, segon per la pròpia contundència de l'arròs o pinso o el que sigui en gra, i tercer perquè la nau al sostre de la qual cau deu fer de caixa de ressonància. 

De debò que és molt fort el soroll que aquest columbòfil també deu sentir de la mateixa manera que els centenars de finestres que donen a aquest interior.

Pensar en els altres, per què? i la uralita aquesta que està trencada per diversos llocs? i què! o si és o no és recomanable donar menjar als coloms, ca! o plantejar-se baixar al carrer a deixar el menjar tranquil·lament a terra sense que els veïns fotin un bot del sofà? Uuix!

És molt més fàcil obrir la finestra, cardar la bossa avall, que els coloms mengin i que a tots els altres ens donguin pel cul.

Vivim en una societat que fins i tot és possible que el problema no sigui que a aquest veí tan li fotin els demés, ni la uralita, no, és possible senzillament que no hi hagi pensat ni un sol moment.

Jo sóc més sensible, jo em recordo de la seva mare cada dia


 

Breus

A la Via Laietana

Treballo, quin privilegi,  a Via Laietana cantonada Princesa. Tot l'any està ple de guiris, però no cal dir a aquesta època. Avui quan he sortit he sentit casualment com uns li preguntaven a un home pel Palau de la Música. Aquell home els ha indicat Via Laietana avall. Dues preguntes: havia d'intervenir? Segona i definitiva pregunta: ho he fet?

Sempre m'ho he preguntat

Sempre m'ha cridat l'atenció i m'ho he preguntat. Com és que quan dos espanyols totalment desconeguts coincideixen cicumstancialment en un lloc s'acomiaden dient-se "hasta luego" ? Atenent a la seva condició de desconeguts, no es veuran mai més, no?
A quin luego es refereix? preguntaria en Capri.

Toni Soler (referint-se als debats interns a PSC, ERC, Iniciativa)

L'esquerra d'aquest país el que ha de fer és parlar de política i deixar de parlar d'aritmètica

No ens posem d'acord

Som tan independentistes que declarem la independència de nosaltres mateixos. Així ben independents els uns dels altres som encara més dependents.

No recordo qui era, quanta raó, "en el moment en que el vot independentista és més madur, tenim immadurs els partits que el representen"

Però un cop dit, hem de segjuir buscant el camí. El lament no és el punt i final, ha de ser la pista del camí equivocat.

Shaquille O'neal

Una de les notícies més destacadaes de les darreres setmanes a la NBA ha estat l'anunci de retirada d'un dels jugadors més importants de les darreres dècades: Shaquille O'neal. No sóc seguidor de la NBA però em ve de gust recordar una anècdota que li atribueixen.

De tots és sabut que Estats Units és el país del consum per excel·lència, el país del mertxandatge, el país que treu suc comercial de qualsevol cosa insignificant. És una dita americana aquella que diu "ven el que vulguis però sobretot embolica-ho bé". D'això en saben tant que de tant ben embolicat sovint no trobes què has comprat.

Es veu que en certa ocasió en Shaq va dir: "estic tip de sentir parlar de diners, tot gira entorn dels diners diners i diners, n'estic tip. A mi l'única cosa que m'interessa és jugar a bàsquet amb les meves Nike i després prendre'm una Pepsi ben fresca."

Només ser-hi, la millor companyia

Un dia del novembre de fa tres anys un company de feina em va presentar a un Sr., ja jubilat, que havia treballat al mateix edifici nostre en una editorial. Em va dir que tenien de feia anys un pacte: un cop l'any, a mitjans de novembre, aquest Sr. venia a l'empresa i obsequiava al meu company amb una ampolla de vi bo que feia ell mateix i alhora el meu company li regalava alguns articles promocionals de l'empresa com uns calendaris i una agenda per a l'any a punt d'estrenar, una grapat de caramels pels néts ... Me'l presentava per a demanar-me mantingués la tradició ja que a ell l'empresa l'enviava a partir d'aquell any a una altra sucursal.

M'hi vaig comprometre i efectivament no vaig saber res més d'aquell senyor fins que un any després a mitjans de novembre es va presentar a les oficines amb l'ampolla de vi bo sota el braç. El vaig atendre, li vaig dedicar màxim 5 minuts, li vaig donar les quatre coses pactades, ens vam desitjar un bon any i ens vam emplaçar per al novembre següent.

Per tant ara tocaria explicar que de llavors ençà tinc dues ampolles més de vi bo, efectivament molt bo per cert. Doncs no, en aquests dos anys m'ha regalat potser 7 o 8 ampolles, un rellotge per al meu fill, un anell per a la meva dona, un clauer per a la meva filla, una bossa de carquinyolis, una ampolla de vinagre també fet per ell, dues invitacions per a visitar la Sagrada Família ... regals fets d'un a un en respectives visites.

Ha passat de venir un cop l'any i no tenir-ne cap notícia a trucar-me i visitar-me regularment. Quedi clar que és una persona encantadora, no m'estic queixant de res, senzillament miro d'explicar com ha anat.

He tardat molt de temps a entendre el motiu d'aquest canvi, perquè en aquest temps jo no l'he trucat ni un sol cop, no li he regalat absolutament res més que el que està establert en el pacte, no li he tingut cap atenció, no diré que he sigut antipàtic però sí que entenc que en la meva actuació no hi podem trobar l'explicació d'aquest canvi radical. Entenent-ho així m'he anat quasi obsessionant per a entedre perquè aquest home sense que jo li hagi dit, ni fet, ni donat res, havia passat de venir durant anys, només un cop i ara de sobte ve i truca quasi contínuament.

M'ha costat, no sóc brillant, però finalment ho he entès. Ve tan sovint a canvi de res precisament perquè no faig absolutament res, simplement l'escolto.

No hi ha plaer i necessitat més gran que parlar de nosaltres mateixos. Fer-ho davant d'una paret no dóna el retorn que es necessita. Fer-ho davant d'un rostre amable és el màxim perquè el silenci de l'interlocutor, el meu silenci,  el rep com a senyal de complicitat vers els seus arguments i esdevé un nodrit aliment per a la seva autoestima, element fonamental de les persones.

Tinc un germà amb el que sempre faig la broma de dir que en sé molt de no fer res. Francament no era conscient que en sabia tant.

El pas dels a. el pes dels cm.

El meu fill ja es posa les meves camises, els meus pantalons li cauen.