A la Via Laietana
Treballo, quin privilegi, a Via Laietana cantonada Princesa. Tot l'any està ple de guiris, però no cal dir a aquesta època. Avui quan he sortit he sentit casualment com uns li preguntaven a un home pel Palau de la Música. Aquell home els ha indicat Via Laietana avall. Dues preguntes: havia d'intervenir? Segona i definitiva pregunta: ho he fet?
Sempre m'ho he preguntat
Sempre m'ha cridat l'atenció i m'ho he preguntat. Com és que quan dos espanyols totalment desconeguts coincideixen cicumstancialment en un lloc s'acomiaden dient-se "hasta luego" ? Atenent a la seva condició de desconeguts, no es veuran mai més, no?
A quin luego es refereix? preguntaria en Capri.
Toni Soler (referint-se als debats interns a PSC, ERC, Iniciativa)
L'esquerra d'aquest país el que ha de fer és parlar de política i deixar de parlar d'aritmètica
No ens posem d'acord
Som tan independentistes que declarem la independència de nosaltres mateixos. Així ben independents els uns dels altres som encara més dependents.
No recordo qui era, quanta raó, "en el moment en que el vot independentista és més madur, tenim immadurs els partits que el representen"
Però un cop dit, hem de segjuir buscant el camí. El lament no és el punt i final, ha de ser la pista del camí equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada