Anem a ser, no a remuntar

No m’agrada gens , que el partit d’aquesta nit contra el PSG se l’anomeni el partit de la remuntada I tot l’ambient prepartit es crei al voltant d’aquest concepte

La remuntada és del tot improbable, això és indiscutible.

Possible? Sí naturalment que és possible, ep que nosaltres tenim una cosa que no ha tingut ningú en tota la història, Messi, però tot i així del tot, del tot improbable

Muntar tot l’ambient tot el prepartit sota la premisa d’allò que és més improbable, ho trobo quasi de mal gust

Si es fes, seria una cosa excepcional, meravellosa, I passaria a la història. Sabeu com passaria a la història? Com el partit de la remuntada. Llavors sí, perquè s’hauria produït

Poso un exemple més clar. Em posa malalt que cada any darrerament els mitjans posin com a objectiu del Barça el triplet.

El concepte triplet no existia fins al 2009 que es va aconseguir

Perquè al 2008, 2007, 2006, 2005, 2004, 2003, 2002, 2001, 2000, 1999, 1998, 1997, 1996 … no en parlava ningú mai, en cap cas ni situació?

Les tres competicions existien igualment, perquè ningú mai en va dir res? Perquè en tots els anys anteriors el triplet no era l’objectiu?

Perquè no existia

Mireu si té merit fer el triplet que s’aconsegueix crear una cosa que no existeix. El triplet només existeix si es produeix.Per ell mateix no és cap títol, no existeix el concepte triplet. No és una competeció que es jugui cada any o cada quatre com el mundial. No té calendari, ni trofeu …

Quan comença la temporada no hi ha cap equip que es disposi a disputar el triplet.

Per tant no posem com a objectiu un concepte que no existeix, I si es dóna el cas, siguem els més feliços del món perquè l’haurem fet existir.

El triplet no es pot perdre, quin partit o quina eliminatòria s’ha de perdre per dir que tal equip ha perdut el triplet?

El triplet ni es perd ni es guanya, es produeix si és dóna el cas de guanyar tres competicions, si no, no existeix. No és cap fita per ell mateix

Doncs el mateix amb la mania d’anomenar remuntada el partit d’avui

Diguem-li el partit de fer costat a l’equip, el partit de la fidelitat, dels colors, de l’orgull culer …. Però no de la remuntada

Aquests conceptes que proposo es poden veure reforçats fins i tot si aquest vespre no es passa l’eliminatòria. Si el camp és ple, anima, hi ha bon ambient etc. l’eliminatòria s’haurà perdut però s’haurà fet un exercici de reafirmació col·lectiva al voltant d’una bandera que representa tot una sèrie de valors. I això s’haurà transmès al món igualment

Si aquest vespre  no es passa l’eliminatòria, que és el més probable, és regalar una decepció col·lectiva enorme de manera innecessària, gratuïta, I transmetre al món una imatge de fustració. Perquè com que tot el prepartit ha girat al voltant del concepte remuntada, si faltant vint minuts ens falten 5 gols, la gent començarà a desfilar, mentre que si es planteja com el de la reafirmació col·lectiva de fidelitat a un equip i a uns colors, aquest efecte seria molt i molt menor.

I si es produís, si es produís la màgia d’aconseguir passar l’eliminatòria, seria un fet tan excepcional, tan històric,  que només caldria a gaudir-ho al màxim, perquè hauríem fet existir, entre tots un concepte inexistent per improbable: la remuntada  

Tot plegat reflex del model actual de club.

Tot abocat  a un club resultadista. Si guanyes ets, si perds no ets res. Si el teu model de club és l’identitari, si perds continues essent

Anem al camp a ser, a ensenyar què som, i si passem celebrem la remuntada