... haylas

Ahir al vespre la noia va marxar al concert que feien a l'arc de triomf. El noi i jo anàvem a un concert de jazz al Poble Sec. La dona estava molt cansada i li venia de gust quedar-se tranquil·la a casa anar seguint les informacions valoracions i anàlisis de la Diada històrica que acabàvem de viure.

Quan el noi i jo estàvem a punt de marxar, truca la germana petita de la dona i li demana si pot anar a casa seva de manera immediata. Res greu, però la dona no ho va dubtar i va marxar corrent en taxi.

Vaig fer un wats a la noia per dir-li que quan tornés no trobaria ningú a casa.

El noi i jo doncs moto i cap al concert en un local d'un carreró recargolat del Poble Sec.

Quan feia res, un quart que hi érem, el concert acabava de començar, em vaig adonar que no tenia les claus de la moto.  Vaig sortir corrent tement el pitjor. No, la moto era allà on l'havíem deixada però les claus enlloc. Em pensava que me les hauria deixades posades però no, enlloc. El fomut és que les claus havien desaparegut sense que hagués lligat la moto. Vaig tornar al local mirant atentament el carrer i el terra del local, res. I ara què? Si em quedo al concert m'exposo a que me la fotin, i per altra banda un cop acabat el concert igualment com ho faríem?

Li vaig dir al noi que marxava corrent cap a casa a buscar el duplicat de claus, però quan ja havia fet uns metres vaig fer marxa enrere ... diguem-ho sense embuts, les cares de les persones que m'havia creuat en aquell curt trajecte em van frenar en sec. Deixar una moto al mig del carrer sense estar tancada de cap manera era un risc excessivament elevat.

Vaig trucar a la dona, em vaig interessar per si el problema a ca la cunyada estava resolt, afortunadament sí, i li vaig demanar es fiqués en un taxi immediatament anés a casa a buscar les claus de la moto i amb un altre taxi me les portés. Jo entre tant esperaria al costat de la moto.

Va tardar una bona estona, naturalament, quan va arribar em va facilitar el duplicat només baixant el vidre de la finestra del taxi i sense ni parar va tornar cap a casa.

Vaig lligar la moto i vaig tornar al local. Quan vaig entrar estaven sonant les darreres notes de la darrera peça. Per sort van fer un bis. Vaig poder sentir doncs el primer tema i el bis. Un concert capicua vaja.

Vaig pagar la cervesa que no m'havia pres si no que havia engullit, i el parell de tapes de les que havia fet mitja mossegada i els vaig donar el meu nom i telèfon si escombrant el local es donava el cas que apareixien les claus dels nassos.

Sense més novetat vam arribar a casa i només d'entrar, la dona enlloc de dir-me hola em rep dient: no saps l'última. Amb l'atabalament d'anar corrent a ca la germana he tret diners pel taxi, m'ha sonat el telèfon i entre una cosa i l'altra he perdut 20 €.

Li vaig respondre immediatament: i si anéssim a dormir?

Quants cops en els darrers 15 anys una cunyada ens ha trucat per demanar-nos que ho deixem tot i anem corrent a casa seva? Cap

En 30 anys que fa que tinc moto, quants cops he perdut les claus i me l'he deixada sense lligar? Ni un

En els 23 anys que porto casat, quants cops la dona ha perdut diners? Cap

Doncs ahir va passar tot això en espai de menys de dues hores.

Per Nadal rebrem una panera del gremi de taxistes, tot i que el que ens va costar no va arribar, encara que per poc, a l'import del que val la moto.