La segunda parte de la parte contratante

Una de les meves responsabilitats a la feina és la gestió de les xarxes socials de la casa. Ja fa anys que organitzo al facebook un concurs fotogràfic d'estiu. Cada any busco un tema i convido als seguidors de la pàgina a participar-hi amb fotos  sobre aquell tema.

Al juliol del 2012, vaig muntar doncs com cada any el concurs a través d'una eina molt coneguda creada expressament per a muntar concursos d'aquest estil, l'Easy Promos.

El fet és que quan feia pocs dies que el concurs estava en funcionament, sempre el munto a mitjans de juliol i dura fins a primers de setembre, em vaig adonar que hi havia una sèrie d'errors que no es podien corregir i que per altra banda no volia deixar passar. Per tant vaig prendre la decisió de cancel·lar el concurs, les bases m'ho permetien, i tornar-lo a crear amb aquests errors ja corregits.

En el moment de la interrupció hi havia 55 concursants inscrits. Els vaig fer un correu electrònic a cada un d'ells explicant-los que per motius tècnics havíem hagut de suspendre el concurs, disculpant-me i convidant-los a tornar-se a inscriure al nou. Els deia també que com a compensació a aquest contratemps rebrien un petit detall de l'empresa per la qual cosa els demanava em facilitessin les seves dades postals. (Per participar només demanàvem nom, població i correu electrònic)

Dels 55 concursants, 34 van respondre i van facilitar les seves dades i efectivament al setembre 2012 els vaig enviar un detall de la casa. Vaig mirar què tenia, i vaig trobar unes llanternes, em va semblar que com a detall era prou digne.

Dimarts 25 de març de 2014, més d'un any i mig després, a quarts de dues del migdia sóc a la meva taula de la feina ....

RRIIINNGGG RRRIIIINNNGGG

- Digui'm?
- El Sr. Carrasco?
- Jo mateix
- Hola buenos días me llamo Tal i Qual, llamo de Sevilla. Participé en un concurso forográfico en su página facebook que suspendieron, me dijeron que enviarían un detalle y no lo he recibido. Llamo para ver si me lo pueden enviar

Com diria el gran Joan Capri, "nois vaig quedar tot d'una peça!!!!". I com diria jo que sóc molt més vulgar, vaig al·lucinar, al·lucinar.

El que em sembla que em va al·lucinar més és que en cap moment va dir res de "ya sé que hace mucho tiempo ..." o alguna cosa semblant, no, no, molt educadament, s'ha  de dir, però simplement reclamava allò que li havien promès i segons deia no s'havia complert.

Li vaig demanar les dades i li vaig dir que li enviaria "el detalle".

Un cop vaig haver penjat vaig anar corrent a recuperar els antecedents, a veure si aquesta noia efectivament estava apuntada, si m'havia donat l'adreça i si li havia enviat la llanterna o no ... però només havien passat un segons de la trucada i ....

RRIIINNNGGGG RRIIINNGGG

- Digui'm?
- Perdone, vuelvo a ser Tal i Qual, usted sabe cuándo llegará? Lo digo para estar en casa
- Pues no sé, lo preparo ahora, saldrá mañana miércoles, calculo que el viernes
- El viernes, ¿no? vale pues ya procuraré estar en casa. Tome nota de mi teléfono móvil por favor, para si a caso no me encuentran me puedan llamar. El número es 6 ...

Prometo que és tal com ho explico, no afegeixo ni un gra de res ni per fer-ho més graciós ni per fer-ho més anecdòtic, va ser tal qual ho estic escrivint.

Vaig reprendre la recerca dels antecedents, sí, sí, era concursant, i sí em va facilitar les dades en aquell moment, i sí, li vaig enviar la llanterna. Cert és que l'adreça de llavors no era la mateixa que la que em va donar dimarts.

Enfí, tan se val, vaig fer una carta, i vaig buscar què li podia enviar. De llanternes ja no me'n quedaven ... se'm va ocórrer un calendari de sobretaula de l'empresa i vaig tenir el "detalle" que no fos del 2012.